Més beques i menys taxes per convertir la Universitat en “pol d'atracció” de joves de tot el món

“La Universitat ha de ser una de les palanques per generar oportunitats a aquesta terra; ha de ser un pol d'atracció d'estudiants de tots els llocs del món», va destacar ahir el president de Castella i Lleó, Alfonso Fernández Mañueco, només començar el seu discurs en l'obertura oficial del curs acadèmic, que en aquesta ocasió va tenir lloc a el paranimf de la Universitat de Valladolid. Allà, va declarar la intenció de l'Executiu que presideix ser “encara més ambiciós” en matèria educativa amb el propòsit de continuar sent “referents del coneixement universal” com ho vam ser en diferents episodis de la Història: “Els ho devem als que ens han precedit” .

“Estic decidit al fet que aquesta sigui la legislatura del talent”, va prosseguir el president, apuntant la intenció del Govern regional de continuar “baixant taxes, impulsant campus, creant les millors condicions per als investigadors, apostant per la fluidz Universitat-Empresa i sousant beques «. Aquest darrer aspecte va ocupar un dels seus primers anuncis, ja que va avançar la intenció de l'Executiu de duplicar les beques universitàries per assolir els 20.000 alumnes ampliant els requisits. Així, ha concretat que tindran accés a aquests suports els estudiants amb renda familiar de menys de 36.000 euros en comptes dels 21.000 actuals.

Un ecosistema propi

A aquesta "potent política de beques" va sumar altres iniciatives que pretenen posar en marxa el Govern regional, com la nova línia d'ajudes Andrés Laguna -en honor a l'important metge humanista segovià-, que doten amb sis milions amb la intenció d'emborrar investigadors” excel·lents” i “alt impacte a les nostres universitats i centres de recerca”. Recollia així en certa manera el guant llançat minuts abans pel rector de la Universitat de Valladolid. Antonio Largo Cabrerizo, que com a amfitrió va parlar en diverses de les institucions acadèmiques allà presents (les quatre públiques i les privades). “Necessitem captar i retenir talent”, va sostenir el superior de la UVA, que va recórrer un símil esportiu per entendre les autoritats a “fomentar el planter” i “posar especial èmfasi a oferir suficients contractes de recerca per als joves” per tal de que, després d'aconseguir la seva acreditació, “es puguin estabilitzar a les nostres plantilles”, les as va recordar que necessiten rejovenir-se.

"Generar un ecosistema propici a la investigació és essencial per al present i futur de Castella i Lleó", va coincidir Mañueco, recordant que la Junta acaba d'impulsar la contractació de 80 tècnics de suport i "en els propers mesos es materialitzarà" la incorporació de 90 investigadors predoctorals.

Va insistir també en la necessitat de fomentar la igualtat en l'accés a la universitat, cosa que va considerar difícil d'assolir fins no tenir una Ebau única, però que des del Govern de Castella i Lleó continuarà sempre a través d'altres mitjans, com ara una política de baixada de taxes. En aquest sentit, va recordar que la Junta va fraccionar situar el passat any els preus públics de les primeres matrícules de grau i màster “en nivells de fa una dècada” i aquest curs, “per primera vegada a la història”, les primeres matrícules de màsters qualificant baixaran a nivell de les de grau, “amb un estalvi de 370 euros respecte al curs anterior”.

Una línia que “es preservarà en el futur” amb la idea de situar les taxes dels universitaris estudis de grau de les més baixes d'Espanya: ja començarà al decret de preus públics per al curs 2023-2024”. Per ell, també va avançar la intenció de reduir les taxes de les primeres matrícules de màsters non habilitants, “la porta d'entrada a la carrera investigadora”. En última instància, va asseverar l'aposta del Govern per seguir enfortint també la vinculació entre les universitats i el teixit productiu, així com els campus, cosa en què havia insistit de manera prèvia el rector Llarg Cabrerizo, que també va aprofitar l'ocasió per reclamar-ne una més “finançament adequat”.

L'acte, envoltat de l'empaquetatge habitual, va començar amb un passeig de les autoritats des del Palau Santa Cruz fins a l'edifici històric de la Universitat. Abans d'intervenir-hi els al·ludits, el professor Anastasio Ovejero va pronunciar la lliçó inaugural i va lliurar el Premi Consell Social 2022 a la doctora María José Cocero Alonso, catedràtica d'Enginyeria Química.