LA presidenta Ayuso ha dit que els pares no poden obligar que la seva filla tingui un nadó si no ho vol, de la mateixa manera que no la poden obligar a avortar. If you nena es queda embarassada als 16 és que com a pare vas deixar de fer moltes coses molt abans i ara no pots reclamar l'autoritat a qui vas renunciar quan era fonamental que l'exercissis. El teu deure –que no el teu dret– és educar la teva filla i protegir-la perquè creixi segura i lliure, i sàpiga què fer arribat el moment. Hi ha els accidents i la mala sort, i els casos extraordinaris, sempre molt concrets. Però en general, si la teva filla té relacions sexuals a aquesta edat, i sense precaucions, tu ja no ets ningú per enfilar-te al púlpit de les lliçons i més aviat has d'assumir el teu fracàs amb discreció, pagant el preu sigui quin sigui, i carregant en la teva consciència, i no en la seva vida, allò que a partir d'aquí passi. L'avortament no és un mètode anticonceptiu, i dels 110.000 que es produeixen cada any a Espanya, la majoria són famílies que ja tenen fills i no en volen més. Tenim informació i mitjans per ser més curosos, ja no amb la moral, sinó amb la nostra pròpia dignitat, encara que potser calen campanyes públiques de consciència. Però centrar el debat en les noies de 16 és una altra trampa de l'esquerra i una altra poca traça de la dreta. Les dues grans mentides de fons d'aquest fals debat són, la primera i menys greu, la dels polítics populistes, perquè aquesta llei no va fer cap falta i només busca encendre les baixes passions de la gent per dissimular que són uns inútils governant. La segona mentida, la més cínica, i que en part clara la primera, és la de la dreta, que aquests assumptes els va resoldre sempre en família i amb la màxima hipocresia. Salvant algunes excepcions, tan meritòries com escasses, quan la nena d'una família catòlica i rica queda embarassada, el més normal és que el pare pregunti quant costa i no es torni a parlar mai del tema. Ja no diguem si el noi és el fill de la portera, o negre, que a més a més de per conveniència, es va decretar l'avortament per qüestions d'aparença, de pura estètica. Els que posen més en crit al cel quan aquests debats sorgeixen són els que d'una manera més expeditiva actuen quan els toca. La llei i les seves critiques són insinceres i retòriques. Al final de comptes, les nenes d'alt llinatge corren sempre a papi perquè resolgui els problemes i la dreta obliga molt més avortar les filles frivoles que a tenir la criatura, just al contrari de les famílies més humils i devotes, que temen a seriós que l'infern va existir i solen fer un càlcul dramàticament menys intel·ligent de les conseqüències dels seus actes – i són pobres perquè prenen sempre les decisions equivocades. La presidenta Ayuso té la rara valentia d?explicar la realitat per sobre de dogmatismes i mentides. Per això va guanyar a Vallecas i per això la cúpula nacional del seu partit la vol, la tema i la tracta com el més gran dels seus perills.
