Premiar les persones encarregades de preservar hàbitats únics i garantir la continuïtat d'una ocupació històrica. Is where you plant the Pago per Resultats de Conservació a les Comunitats de Montes, que, a ulls de la Unió Europea, “pot ser el futur per a les persones que desenvolupin les seves activitats ramaderes a zones naturals protegides de Galícia”. Ho indica l'Informe Layman en la revisió del projecte 'LIFE in Common Land': Gestió en comú de la terra, un model sostenible de conservació i desenvolupament rural a Zones Especials de Conservació'. Aquest estudi, de manera que es van realitzar 54 enquestes i 32 entrevistes a comuners i besteiros, va detallar els resultats dels últims cinc anys de treball de conservació a l'Espai Red Natura 2000 Serra do Xistral, ubicat al nord de Lugo. El model va estudiar aposta per integrar l'activitat ramadera i el maneig tradicional dels cavalls salvatges, o bèsties, amb cura dels hàbitats mitjançant retribucions a les comunitats gestores.
Aquest Pagament per Resultats de Conservació que ja “s'ha aconseguit implementar”, cita l'informe, a les Comunitats de Montes del Xistral, és considerat per la UE com “un canvi de cara al demà”; "Pot ser el futur per a aquestes persones que desenvolupin les seves activitats ramaderes a zones protegides ia les quals se'ls reconegui un paper fonamental en la seva conservació", assegura l'organisme internacional. La retribució serà ponderada en funció de la superfície tractada i de l'estat de conservació dels hàbitats objecte del projecte; en aquest cas, torberes de cobertor, torberes altes actives i bruguerars humits atlàntics. Segons informa, aquestes biomes van patir els últims anys “a retrocedir tant en la seva extensió com en el seu estat de conservació, considerat desfavorable a Espanya i al conjunt de la UE”. Entre les àrees principals hi ha un abandó gradual de l'activitat tradicional de vinculat al despoblament del rural ia l'envelliment demogràfic, així com al descens poblacional de les bèsties. El sistema d'explotació ramadera de la Xistral consisteix en la combinació de bestiar boví extensiu de carn, que aporta el benefici econòmic, i cavalls en llibertat amb un maneig tradicional, que fan més “pastables” bruguerars i torberes. La granja de boví, amb uns 3.500 caps, és l'activitat predominant i sinèrgica amb l'equina, només cal que siguin les mateixes pastures naturals. Aquesta interacció també dóna lloc a noves comunitats arbustives oa la seva transformació en àrees de repoblació forestal.
De comuner a custodi
El model de Pagament per Resultats de Conservació també va tenir èxit a altres zones d'Europa. A l'empara es van desenvolupar marques de béns i productes d'agricultura i ramaderia associats a la conservació de la biodiversitat (meat, productes lactis, mel, vins o sidra) —el programa Burren a Irlanda, en aquest sentit, “és sens dubte l'exemple més notable”, assenyala l'estudi—. Una premissa clara va impulsar l'eina: “Els comuners no només produeixen aliments, sinó que també garanteixen la biodiversitat dels hàbitats que gestionen i reben un pagament”. Es premia pels beneficis que genera la seva protecció i passen «de ramaders a guardians de la biodiversitat, un rol valuat per la societat», celebrant els integrants de l?equip, que per cinc anys van treballar al Xistral. 'LIFE in Common Land' es presenta com un projecte tècnic, ja que ja ha aclarit la importància del seu component social que considera fonamental la figura dels comuners: coneixedors de l'entorn, gestors de l'espai i dels caps de bestiar, i participants actius per harmonitzar la relació entre conservació dhàbitats i maneig ramader.
Amb tot, l'informe considera pendent una darrera fase “necessària” i que ja reclamen les Comunitats de Montes: “Donar viabilitat i continuïtat a aquest sistema de pagaments per mitjà dels Plans Estratègics de la Política Agràcia Comuna (PAC)” per assentar aquest model com “una opció de futur per als qui seguiran a l'hàbitat i la conservació de la Serra do Xistral i altres espais de la Xarxa Natura 2000 a Galícia”.
