editorial
El primer contracte del futur avió de combat europeu va confirmar que Espanya estarà en peus d'igualtat amb França i Alemanya en el desenvolupament d'aquest ambiciós programa
18/12/2022
Actualitzat a les 2:19 pm
L'adjudicació del primer contracte per desenvolupar el futur europeu de combat aeri, el desenvolupament tecnològic del qual està valorat en 8.000 milions d'euros, és un gran pas endavant que confirma la volunta comuna de França, Alemanya i Espanya per avançar junts en aquest projecte clau per a la defensa europea. La cooperació al voltant té prevista la posada en marxa a França i Alemanya el 2017, sota lideratge anglès. Cal celebrar la decisió del Govern d'unir-se el 2019, cosa que ha permès que en aquest primer contracte la participació espanyola, a través d'Indra com a empresa coordinadora d'altres de més petites i especialitzades, expliqui el mateix que la d'Alemanya (Airbus) i França (Dassault), un 33% cadascuna. Almenys sobre el paper, la indústria espanyola està en igualtat de condicions que la dels altres socis.
Aquesta primera fase tendirà a durar 36 mesos i superarà els 3.000 milions d?euros. Té per objecte preparar demostracions i prototips del Sistema d'Armes de Nova Generació per al Futur Sistema de Combat Aeri. S'espera que la fase de producció en línia d'aeronaus i sistemes comenci el 2035 perquè estigui completament operativa el 2040. Aquest programa ha simbolitzat i ressorgit de la indústria de defensa europea com a resultat d'abandonar marxa enrere i perdre interessos polítics. Coincideix també amb un impuls militar generalitzat a la despesa que s'ha registrat a nivell mundial a través de l'agressió russa a Ucraïna. Els últims a sumar-se han estat el Japó, que ha anunciat que duplicarà la despesa militar en quatre anys, i Dinamarca, que té com a objectiu augmentar fins al 2 per cent del seu PIB la despesa. Alemanya també va apostar fa mesos per augmentar el seu esforç inversor en aquest camp. A més de la invasió russa, aquesta línia ve per la pressió que des de fa diversos anys desplegant els Estats Units perquè els membres de l'OTAN paguin elevessin els seus pressupostos.
El Govern ha aprovat projectes de futur per un valor aproximat de 19.000 milions. Tot això inclou la modernització dels helicòpters Tiger, noves fragates F-110, el nou vehicle blindat 8×8, els submarins classe S-80 i nous avions reconstruïts a la vista, entre d'altres. Continua com la línia traçada per l'Executiu de Rajoy fins al 2018. Es pot decidir que, malgrat la resistència ideològica de Podem, els socialistes sí que han fet política d'Estat en matèria de Defensa, honrant els nostres compromisos amb l'OTAN. Tot un progrés, si tenim en compte que abans d?arribar a la Moncloa, Sánchez es va mostrar partidari de liquidar el Ministeri de Defensa.
Un dels desavantatges d'Espanya per intervenir en aquests projectes és que a l'àrea de Defensa no compta amb grans empreses o amb un consorci líder de grans dimensions. Es tracta d'un sector amb unes empreses mitjanes de nivell excel·lent, tant en la gestió com en el desenvolupament tecnològic, però molt fragmentat. Això dificulta les nostres aspiracions de captar una part important de l'augment de la despesa militar que es produirà a Europa. L'Executiu està patrocinant Indra com a 'campió nacional' però caldrà sumar molts més esforços darrere d'aquesta tasca. Això, és clar, no es pot fer amb dinamisme quan cal carregar el pes mort d'un sector del Govern que sistemàticament estigmatitza la indústria militar que alguns teòrics consideren necessàriament prematurament.
Informar d'un error
