Sala d´espera de l´Hospital Clínic de Santiago, en una imatge d´arxiu, prèvia a la pandèmia MIGUEL MUÑIZ
Al manifest que considerant la base per a un gran acord nacional ja s'hi han adherit Andalusia i Catalunya
07/04/2022
Actualitzat el 07/05/2022 a les 09:43 h.
Cop sobre la taula de les comunitats per l'embús a l'Atenció Primària. Galícia i el País Basc han subscrit un manifest “obert” en què proposen al Govern central “mesures de xoc urgents” per a la incorporació de “més professionals” mèdics als centres de salut. A més, truqui a la resta d'autonomies i al Ministeri de Sanitat a “un compromís conjunt” per “treure endavant amb el màxim consens” les “mesures de competència estatal que tenen la clau per solucionar aquesta situació”.
Al manifest asseguren que es “necessiten de xoc urgents” dins de les “competències en formació d'especialistes que depenen de forma exclusiva del Ministeri”. En concret, aposten per "garantir que el sistema d'elecció de places MIR no deixi places desertes, com ha passat aquest any amb 200 places a tot l'Estat". També demanen que es creï l'Especialitat de Medicina d'Urgències.
En tercer lloc, indica que cal ampliar urgentment el nombre de places de formació mèdica especialitzada en Medicina de Família i Comunitària per poder “afrontar el relleu generacional i les perspectives de dèficit. Recepta, així mateix, que el Govern d'Espanya i els governs autonòmics elaborin un pla extraordinari de formació per emprendre un increment de les places formatives d'aquesta especialitat a les convocatòries MIR dels propers anys. I estimen "la necessitat d´ampliació urgent d´una comanda de 1.000 places formatives anuals de medicina familiar".
Andalusia i Catalunya ja s'han adherit al text.
A continuació, recull el text íntegre:
MANIFEST DE CONSELLERS DE SANITAT PER A LA PRESA DE MESURES ESTATALS URGENTS EN MATÈRIA D'ATENCIÓ PRIMÀRIA
El 15 de juny passat vam celebrar una nova reunió del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut (CISNS) en què, novament, cap punt de l'ordre del dia va abordar el gran problema que va afrontar la sanitat pública en aquests moments: el greu dèficit de metges especialistes en Medicina de Família i Comunitària que pateixen la nostra atenció primària.
Com hem demostrat al torn de carrers i preguntes i en les converses que vam mantenir abans i després de la reunió dels funcionaris de salut de governs de diferents punts geogràfics de l'Estat i de diferents colors polítics, aquest problema s'ha manifestat amb pràcticament idèntiques circumstàncies a tots els serveis autonòmics de salut.
Es tracta, per tant, d‟una situació crítica a nivell de l‟Estat i que requereix, en conseqüència, de mesures d‟àmbit estatal que ens permetin superar conjuntament aquesta situació. No en va, l'informe Oferta-Necessitat d'Especialistes Metges 2021-2035, presentat pel mateix Ministeri a l'últim Ple de la Comissió de Recursos Humans del Sistema Nacional de Salut identifica l'especialitat de medicina familiar i comunitària com l'especialitat amb pitjors pronòstics de dèficit.
Davant d'aquesta perspectiva, l'Estat espanyol necessita adoptar mesures de xoc de manera urgent que complementin el Pla d'Acció d'Atenció Primària 2022-2023 adoptat per part del CISNS el desembre passat.
Els governs autonòmics estan participant activament en el desenvolupament d'aquest Pla d'Acció, en què es mesuren que van en el camí correcte per a la reforma a mitjà i llarg termini del nostre model d'atenció primària però que segueixen sense resoldre el nostre problema més urgent: la manca de metges especialistes en Medicina de Família i Comunitària disponible per contracte. A més, si no som capaços de resoldre aquesta situació, comprometent la viabilitat de la implementació de reformes a mitjà termini, la sobrecàrrega assistencial, la fatiga crònica, la pèrdua de temps per a consultes i la conseqüent desmotivació que genera, impedeix qualsevol iniciativa impulsiva. del Mapa d´Acció.
Per tant, des de la màxima lleialtat i amb l'objectiu de construir junts solucions per a l'Estat espanyol, volem traslladar una proposta de cinc mesures urgents competència del Ministeri que, si es prengués, podrien contribuir a començar a resoldre la situació que travessa la nostra atenció primària.
1. En primer lloc, hem de garantir que el sistema d'elecció de places MIR no deixa places desertes, com ha passat aquest any amb 200 places a tot l'Estat. Davant les circumstàncies excepcionals en què ens trobem cal arbitrar solucions excepcionals que facilitin que es cobreixin totes les places ofertes.
En cas de no tornar a disposar d'un sistema present, el procés telemàtic s'haurà de fer amb la màxima transparència, garantint el coneixement en temps real de les places disponibles a cada moment per part dels aspirants. Aquest canvi hauria de ser efectiu per a la propera convocatòria MIR.
A més, s'hauria de facilitar que l'Ordre que regula la FSE permetés que no quedessin sense cobrir tampoc aquelles places que, sent adjudicades, finalment els seus adjudicataris/es no en prenguin possessió, renunciant abans de la signatura del contracte.
2. En segon lloc, no hem de continuar donant validesa a un sistema formatiu que generarà un desplaçament creixent a altres escenaris assistencials que encara no han estat resolts. Això generarà un empitjorament del dèficit crònic despecialistes en Medicina de Família i Comunitària que engrandeixi la problemàtica que suposen les jubilacions en aquest àmbit. Els nostres referits en aquest punt apunten a la necessitat de crear a Espanya l´especialitat de Medicina d´Urgències i Emergències. Hem de procedir primer amb la creació amb tramitació preferent d'aquesta nova especialitat, tal com fa uns mesos amb la de Psiquiatria Infantil i de l'Adolescència, si pot ser abans que es faci el proper examen MIR.
3. En tercer lloc, cal una amplificació, per via d'urgències, del nombre de places de formació mèdica especialitzada en Medicina de Família i Comunitària perquè puguem afrontar el relleu generacional i les perspectives de dèficit sobre les quals alerta el mateix informe del Ministeri.
Per poder arribar a terme, però, necessitem un sistema d'acreditació d'unitats educatives més flexible i àgil. Per això cal acreditar també l'aprovació, abans de la següent convocatòria MIR, de la revisió de la normativa de requisits d'unitats docents a l'especialitat de medicina de família que, entre altres mesures, hauria de mantenir oberta la convocatòria per a l'acreditació estigui oberta permanentment.
4. En quart lloc, un cop aquest sistema dacreditació i el programa formatiu de lespecialitat estan reformats i permeten acreditar un major nombre de places, cal fer-ho a través duna convocatòria de places MIR extraordinàries en lespecialitat de medicina familiar i comunitària . El Govern d'Espanya i els governs autonòmics han d'acordar un pla extraordinari de formació per emprendre un important increment de les places formatives d'aquesta especialitat a les convocatòries MIR dels propers anys que corregeixi la situació de dèficit a la qual ens porten les previsions de goig . Estimem la necessitat d'ampliació urgent d'una comanda de 1.000 places formatives anuals de medicina familiar i comunitària a tot Espanya.
5. És obligatori desenvolupar els instruments que permetin que el Sistema Nacional de Salut planifiqui en el futur amb més rigor el seu ofert atès que el sistema MIR és un instrument de cobertura estatal en què s'especialitzen en les diferents CC.AA. sistema nacional de salut, és fonamental crear definitivament un Registre Estatal de Professionals Sanitaris que pugui orientar les necessitats de formació d'especialistes per prevenir l'aparició de dèficits de professionals de determinada especialitats.
6. Hem de fomentar i implementar, a través del Pla d'Acció Estatal, totes les mesures possibles que facilitin el desenvolupament competencial del metge especialista en Medicina Familiar i Comunitària, dotant-lo de temps i espai per recobrar el seu rol com a eix vertebrador de la major atenció integral dels ciutadans. Creiem que aquestes propostes poden servir de base per a un gran acord nacional de mesures de xoc per afrontar un problema que sorgeix en aquests moments a professionals i pacients de tot l'Estat.
El futur del Sistema Nacional de Salut no es pot permetre que no actuem amb la màxima diligència en un assumpte d'importància tan capital. No hi ha ara mateix a la sanitat espanyola un problema més urgent ni una necessitat més urgent. Per això, hem d'adoptar un compromís conjunt per tirar endavant amb el màxim consens les mesures de competència estatal que tenen la clau per solucionar aquesta situació.
Informar d'un error
