Per als pares d'Isabel, menor de setze anys que es va treure la vida a finals de maig a la localitat valenciana de Requena, la resposta de la Conselleria de Sanitat sobre perquè no van activar el protocol antisuïcidi en el cas la seua filla és “confusa i alerta insuficient”, poden existir senyals d'evidències per detectar el risc que corria. Després d'una primera comunicació infructuosa, el Síndic de Greuges –equivalent al Defensor del Poble valencià– s'ha vist obligat a exigir explicacions a la Generalitat per conèixer més detalls al voltant dels motius que van desencadenar aquesta tragèdia.
Així, ha sol·licitat a la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública la remissió d'un nou informe en què indiqui si ha incoat expedient disciplinari a la psicòloga ia la psiquiatre que van tractar à la jove duri els darrers sis mesos de la seva vida, així com transferir qualsevol informació sobre la iniciació d'algun procediment processal i els motius de la manca de resposta expressa a la queixa presentada per la família a finals d'agost.
Aquesta és una nova petició per a aclariments del Síndic de Greuges arriba després d'estudiar l'informe pel Departament de Salut de Requena-Salut Mental, en què el pla de prevenció de suïcidis de la Comunitat Valenciana «és una eina proactiva que pretengui donar resposta ràpida i continuada a les persones amb conductes suïcides”, però en cap cas va determinar que la seva aplicació sigui de compliment obligat.
Tot i això, aclareix que Isabel ja es trobava en seguiment actiu de salut mental "amb cites molt freqüents", realitzant un "enfocament multidisciplinari dins del seguiment intensiu plantat per a aquest cas particular". Una afirmació que contradiu la família de l'adolescent en aportar múltiples metges en què es posa negre sobre blanc les ocasions en què va intentar treure's la vida i fins i tot un “pla suïcidi concret”, suficient per activar el protocol, d'acord amb la valoració altres professionals consultats pel seu pare, Rafael Martínez.
Imatge d'Isabel, menor que es va suïcidar a València ABC
Així mateix, Sanitat defensa l'actuació dels terapeutes en considerar que s'han posat en marxa tots els recursos disponibles, “des de consultes individuals amb el pacient, intervencions grupals, atenció als pares, atencions sense cita prèvia davant de qualsevol conducta disruptiva en qualsevol sentit, coordinació with psicopedagoga de l'IES 1 i contacte amb la UPC de Requena, abordatge del cas en sessions clíniques d'equip i sol·licitud d'ingrés i reingrés a la Unitat de Trastorns de Conducta Alimentària”.
A més, el Departament de Salut de Requena manifesta que el contingut de les darreres entrevistes “no era previsible un intent autolític planificat”, encara que sí que reconeix que “existia una idea fluctuant de mort com d'evitar el malestar emocional que estava travessant”, considerant també que no es va entreveure “cap factor de risc o combinació que tinguin una sensibilitat o especificitat suficient per predir el pas a l'acte”.
Altres punts de conflicte que ressalten els pares in la seva querella per reckless homicidal contra les dues terapeutes va ser el tracte que van rebre dels professionals a l'hora de demanar explica sobre el visible empitjorament de la jove. Rafael Martínez va afirmar que van dir algunes ocasions que la seva filla "volia cridar l'atenció i se la volien treure de sobre", que la sobreprotegien i al mateix temps que "tenia una falta de referència paterna", mentre que Sanitat destaca en la rèplica al Defensor del Poble l'actitud “curadora, assertiva i proactiva” dels progenitors.
“No ens van donar ni el condol”
El Síndic de Greuges va instar aclarir a la Generalitat drets són les mesures d'intervenció postsuïcidi previstes al pla de prevenció, enfocat al seguiment a familiars i persones properes. Tots ells després que la família d'Isabel denunciés el silenci administratiu i la manca de condol per part de les professionals i el mateix Departament de Salut.
Sobre això, Sanitat sí que reconeix un error en el temps necessari per a la reflexió i l'assimilació, en prioritzar una “actitud no invasiva” i l'accés al servei “de manera flexible”. Tot i això, ha argumentat que “a causa de les característiques del medi rural en què treballem, la informació de la mort del pacient va arribar a la nostra unitat per extraoficials vies el mateix dia de sencer”.
“Per motius d'empatia i humanitat, no contactem amb la família per expressar els nostres condols respectant el moment de trobada i reconeixement de la mateixa amb el seu nucli de suport, creient que la trobada amb el personal sanitari a càrrec de la cura podria interferir una situació de naturalesa privada”, va explicar la Generalitat. Així mateix, apunta a la percepció que la família té sobre aquesta unitat com a motiu perquè qualsevol mena de suport terapèutic i emocional sigui “inviable”, o “queda la porta sempre oberta”, afegeix.
Per la seva banda, Rafael Martínez al·lega que el director de l'Hospital de Requena se li va dirigir amb “males formes” i li va expressar que “el tema està judicialitzat i no pot fer res més al tema”, per la qual cosa es va negar a donar-li resposta per escrit a la seva queixa sobre la situació laboral dels terapeutes i la possible obertura d'una investigació interna sobre el treball amb la filla.
