Només faltaven dos dies perquè Isabel complís disset anys quan es va treure la vida després d'una llarga temporada sumida en un profund estat de depressió. Durant aquest temps, la jove -diagnosticada amb anorèxia nerviosa- evidentment va pensar en el suïcidi en diferents ocasions a la seva psicòloga i al seu psiquiatre, que, segons els seus pares, van actuar de manera «passiva, inactiva, omisiva, negligent i inhibida». Ara, mesos després, han presentat querella contra les dues doctores per una greu imprudència homicida.
Segons detall a la denúncia, a la qual ha tingut accés ABC, els pares de la menor sol·liciten una pena de presó de fins a quatre anys i la inhabilitació professional de les dues terapeutes, de les quals manifesten que “no realitzar cap diagnòstic respecte de la conducta suïcida del pacient, negant-li el tractament encara que es va requerir de manera directa i reiterada”.
A la mateixa querella, interposada davant el Jutjat de Primera Instància i Instrucció de Requena (València), es fa referència a “nul·la intervenció professional” per part de les quarrelades, totes dues pertanyents a la Unitat de Salut Mental de l'Hospital General de Requena, a les que s'acusen d'actuar “amb absoluta negligència i imprudència en el tractament i el diagnòstic de la menor” i no activar el protocol antisuïcidi.
Va ser el 28 de maig passat quan la jove es va afanyar des del balcó del seu domicili, tres dies després que confessés una de les professionals denunciades “molts pensaments de mort i desitjos de desaparèixer”. Inclòs, segons s'exposa a la baralla, ell va relatar “un pla suïcida concret” basat en la sobreingesta de medicació, el qual afegeix “que ho va intentar sense èxit i que va ser una experiència degradable”.
De la mateixa manera, en aquest cop d'ull entre pacient i psiquiatre, el comentari que “ha pensat a defenestrar-se però com viu en un segon pis sap que es pot fer molt de mal i no pot morir en l'intent”. Alhora, ha explicat que "s'ha fet talls a l'avantbraç i que s'ha informat de com fer-ho correctament per morir però que de moment no s'ha trevit".
Davant d'aquesta “greu situació de perill”, la mare de la menor va sol·licitar a la doctora que adopti un pla d'acció o prevenció que no podia fer una supervisió de 24 hores al dia i que tenia “temor davant la impulsivitat i els desitjos verbalitzats al voltant de la mort verbalitzats per la seva filla”.
A les observacions anotades al comunicat mèdic del jove, fins i tot en la denúncia de la família, es narrarà una «actitud inhibida, tremolosa i amb escàs contacte visual» del menor, que explica que «està pitjor d'ànims des de fa dues setmanes». “Ha caigut en un cercle viciós de consum de marihuana per evadir la veu interior que l'insta a no menjar. Verbalitza sentiments de desesperació, no creu tenir la força per millorar i demana ajuda per poder sortir d'aquesta crisi”, afegeix el diagnòstic aportat.
“Hi ha gent que es posa més de drogues i no els passa res”
Setmanes enrere, al començament del mes de maig passat, la noia va anar d'urgència a l'Hospital de Requena després d'haver ingerit medicaments i haver consumit marihuana per sotmetre's a un rentat gàstric. El dia després, va ser derivat a la Unitat de Salut Mental, on els seus pares van increpar a ambdues doctores que “no se li estava donant un bon tractament a la menor”, pel que van considerar que “havia de romandre internada per la seva conducta autodestructiva ”.
D'acord amb la informació aportada a la quarrel, la psiquiatra va manifestar "de manera dépota" que "hi ha gent que es posa més de drogues i cubates i no els passa res", així com que "els nens han d'experimentar", donant escoltar una «normalització» del consum d?estupefaents per argumentar l?alta medica a la menor.
Aquesta va expressar a la doctora que el consum de marihuana era “l'única manera que havia trobat per evitar el malestar de les remugacions contínues en relació amb la malaltia”. Tot i això, pesa que en el Pla de Prevenció de Suïcidi i Maneig de la Conducta Suïcida de la Generalitat Valenciana s'adverteix que “afavoreix la impulsivitat, la violència i la desinhibició per realitzar intents de suïcidi”, cap acció adoptada.
Paral·lelament, la jove acudia té la consulta d'una psicòloga des del novembre del 2021, fruit de diferents autolesions i talls als braços. Els pares apunten a la seva denúncia que, malgrat els senyals de pressió extrema de la seva filla, aquest professional es va mostrar “indiferent” i no va aplicar “els procediments d'acord amb la lex artis davant aquest senyal de risc”.
Isabel juntament va conèixer el pare Rafael ABC
El febrer de 2022, la menor va ser ingressada durant unze dies a la Unitat de Trastorns del Comportament Alimentari de l'Hospital La Fe de València, per tràmits realitzats pel seu anterior psicòleg. Després de ser donada d'alta va ser derivat a tractament ambulatori al centre de referència amb el seu terapeuta, que, segons es matisa a la quarella, “no va donar un tractament adequat al problema d'anorèxia de la menor”.
La psicòloga va atribuir la malaltia de l'adolescent a diferents aspectes de la seva relació familiar: “manca de figura paterna”, “relació del pare amb el seu xicot”, “mal ambient a l'entorn familiar”, “sobreprotecció de la mare”, “que els pares no sabien gestionar l'adolescència” i fins i tot que “només volia cridar l'atenció”.
"L'Administració mai va reconèixer la importància del cas"
Al mateix temps que va presentar la querella contra les dues doctores, la família d'Isabel van formalitzar queixes a la Generalitat Valenciana ia la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, a través del Síndic de Greuges -equivalent al Defensor del Poble valencià-, a efectes possible inclusió de procediments disciplinaris.
En aquestes declaracions, la família va sol·licitar a l'Administració Pública que el Pla de prevenció i maneig de la conducta suïcida «no ha de ser ignorat sinó conegut i aplicat per tot el personal sanitari amb la finalitat d'evitar que en el futur es repeteixin casos com el de la nostra filla”. “És un escàndol i una vergonya, demano més mitjans i més professionals i que es gestioni bé”, va explicar Rafael, pare de la menor.
Ell i la seva dona van mostrar davant del Síndic la seva disconformitat per l'informat pel Departament de Salut de Requena, davant les seves respostes «inexactes, evasives, poc detallades i sense raó per ocultar que va estar un mal servei per part de l'Administració al meu filla, pesa una que va evidenciar senyals alarmants de risc suïcida”. "El que ha dit Sanitat és fals i demostra un absolut desconeixement de l'abordatge dels pacients amb risc suïcida", va concloure.
Segons va explicar aquest informe de Sanitat, «el contingut de les últimes entrevistes no feia predictible un intencion autolític planejat», encara que va existir «una idea fluctuant de mort com a forma d'evitar el malestar emocional que estava travessant, considerant, a més, que no n'hi ha cap factor de risc o combinació que tinguin una sensibilitat o especificitat suficient per predir el pas a l'acte”.
Destaca, a més, que els pares de la pacient “han acudit sempre a les consultes amb actitud cuidadora, assertiva i proactiva”. Igualment, matisa que “malgrat els esforços des de les dues parts, els seus pares a domicili i la Unitat de Salut Mental com a professionals hem fet tot el clínicament possible, el desenllaç d'aquest cas ha estat el pitjor imaginable, consistint en una pèrdua per a tots els estaments un carregament de la cura”.