SEGUIR
Tant per avançar en la tecnologia i bronzejar ràpid que és difícil imaginar com un dron arriba a la nostra terrassa amb la pizza que soparem uns minuts després. Però la veritat és que encara estem lluny que una d'aquestes aeronaus no tripulades aterrin als nostres jardins, terrats oa la porta de casa transportant qualsevol tipus de mercaderia. La revolució que alguns van recomanar han protagonitzat els drones al sector de la logística, i en especial a l'última milla, no s'ha produït.
I aquí hi ha les proves. Amazon, que havia pujat com a precursor d'aquesta gran innovació tecnològica, no aconsegueix fer enlairar aquestes aeronaus per lliurar als seus clients els paquets del gran gegant del comerç electrònic.
I ja han passat gairebé deu anys i s'han invertit 2.000 milions de dòlars en proves, des que Jeff Bezos va anunciar el 2013 que els seus drones del paquet solcarien el cel de les nostres ciutats. La divisió Prime Air d'Amazon que va assumir el projecte ha entrat en desastre: acomiadaments de treballadors, reubicació de personal, alta rotació de directius, tècnics i de gestió. Això fa entreveure que el repte potser és massa ambiciós per a l'època que vivim.
També l'alemanya DHL que volia explorar aquest camí, ho ha restringit a lliuraments de subministraments mèdics d'emergència oa zones de difícil accés. I li ha passat el mateix a l'empresa americana de missatgeria UPS.
Les barreres amb què s'han topat aquestes multinacionals no són només a nivell tècnic sinó també normatiu. “Una cosa amb què no comptaven aquestes empreses és que quan es tracta de l'espai aeri són operacions serioses i aquest espai es comparteix amb l'aviació tripulada. Has complert un estàndard que obliga el vehicle aeri a complir una sèrie de condicions”, explica Daniel García-Monteavaro, cap de Desenvolupament de Negoci de Drones d'Enaire, el gestor de la navegació aèria a Espanya.
A l'espai aeri la seguretat és el primer i cal minimitzar els riscos sigui com sigui. A ningú no li agradaria la possibilitat que aquests drones provoquin accidents com xocs o caigudes que puguin causar danys a persones. “Els drones volen en un espai on hi ha un altre tipus d'aeronaus i persones i béns a terra. I cal garantir la seguretat de tots. El dron ha de portar a bord pràcticament el mateix que una avió per ser detectat i identificat”, indicant des de l'Agència Estatal de Seguretat Aèria (AESA).
Avenços normatius
Això no vol dir, però, que no estigui avançant per incorporar els drones, com un vehicle més, a les nostres ciutats, amb aplicacions com el repartiment de mercaderies. De fet, la normativa europea es va adaptant als nous temps i des de l'1 de gener del 2021 recull aquesta possibilitat. “Permet el repartiment de paquets amb drones perquè recull molts escenaris de futur per no quedar obsolet. Aquesta normativa s'està començant a implantar gradualment”, assenyalen des d'AESA.
La normativa europea recull el repartiment de paquet amb drones
Encara cal desenvolupar més normes i reglaments perquè vegem aquestes aeronaus per sobre dels nostres caps lliurant paquets. Així serà el procés: “El repartiment de colisseria serà gradual. El primer que veurem seran operacions senzilles a zones molt concretes i acotades, com a operacions d'emergència en poc poblats. Progressivament i gràcies a l'experiència operativa que vagi adquirint, iramentant la complexitat de les operacions i, per tant, el valor afegit. En definitiva, transporta mercaderies amb drones de forma generalitzada per les nostres ciutats i com a activitat econòmica real no ho veurem, almenys, fins d'aquí a dos o tres anys”, preveu AESA.
Ara com ara, excepte autorització d'AESA “(i sempre complint unes mesures de seguretat i uns requisits”, diuen des d'aquest organisme), els drones no sobrevolen ciutats per al transport de mercaderies. Tot i això, AESA ha assenyalat que "autoritzem molts vols experimentals i reservem espais aeris per fer proves". En termes generals, els drones tenen un límit: no superar una alçada de 120 metres; ni volar sobre concentracions de persones; han d'estar pilotats amb visibilitat; no es permet transportar mercaderies i no poden volar a menys de 8 quilòmetres d'aeroports, parcs naturals i zones de vol restringides.
U-space serà un ecosistema d'aeronaus tripulades i no tripulades
Tot i això, l'aposta és forta perquè Europa va treballar en el que s'anomena U-Space, un ambiciós projecte per fer de l'espai aeri europeu un ecosistema en què conviuen tota mena d'aeronaus, tant tripulades com no tripulades. I això també inclou lús de drones comercials. “U-Space donarà cabuda a aquest tipus d'operacions de manera autònoma (sense pilot) i digital, però portarà temps. Cal adaptar la normativa i fer grans estudis de seguretat perquè els drones siguin compatibles amb l'aviació comercial”, va explicar García-Monteavaro. Precisament, Enaire és l'encarregat de desenvolupar els serveis U-Space a Espanya, que abasta des de l'activitat dels drones fins als futurs aerotaxis.
Tot i això, el sector reconeix que encara s'han de salvar barreres tecnològiques i operatives. Això sí, García-Monteavaro està convençut que "la viabilitat tècnica d´un dron per dur a terme un paquet és inqüestionable, és possible i hi ha moltes demostracions".
Devolucions
Però també hi ha moltes qüestions per polir que estan començant a semblar a mesura que es fan els primers assaigs amb drones autònoms de repartiment. “A nivell tecnològic encara hi ha dubtes pel que fa a la seguretat. Ens falta tenir més precisió perquè arribi a un punt concret i hi aterri”, assenyala Ramón García, director general del Centre Espanyol de Logística (CEL). I en això s'hi està treballant. “És fàcil que arribin a la nostra terrassa, perquè hi ha dificultats tècniques. No oblidis navegar entre edificis, esteses elèctriques i altres obstacles a les ciutats, identifica el destí i no et confonguis amb la terrassa del veí. També cal que tinguin una viabilitat econòmica perquè el cost de la implementació d'una xarxa de repartiment de drones és molt car”, va considerar Teresa de la Cruz, Project Manager a Saragossa Logistic Center.
Si aquests apunts tècnics són capaços de resoldre, els autònoms drones i digitalitzats, amb un programari que prendrà les seves pròpies decisions basades en intel·ligència artificial, són paraules més grans. Aquí hi ha grans desafiaments, com assenyalen els experts. “El sistema que està connectat a internet i entra si és possible fer-ho, rep alertes d'altres usuaris i inclou la possibilitat de cancel·lar l'operació si és necessari davant de qualsevol incidència que pugui passar. Això planta problemes de ciberseguretat i altres com a garantits semblen pre la cobertura per telefonia mòbil sense que hi hagi interferències”, apunta García-Monteavaro.
Cal resoldre qüestions de protecció de dades, perquè els drones portin càmeres que puguin localitzar i oferir informació sobre els ciutadans
Integrar-los a la vida d'una ciutat sembla també un repte descomunal. Podrien arribar a volar per les pròpies carreteres aèries. “El dron ha de saber com i per on circular, cal definir rutes, fer bombolles als espais aeris perquè puguin volar amb seguretat sense interferir amb altres aeronaus”, diu AESA. “Han de conviure entre ells. Per això cal crear programari i maquinari que ho permetin, que identifiqui automàticament el dron que vola, comptar amb un pla de vol, fer un seguiment continu… I tenir un centre que controli, gestioni i coordini aquest trànsit”, explica Ángel Macho, director d'Unvex, una fira de drones per a professionals. Sorgeixen fins i tot dilemes sobre com "protegir el material transportat d'actes vandàlics, o comptar amb una infraestructura per a la recàrrega de les bateries dels drones", apunta Alberto Martínez, gerent de Gestió de Tecniberia. S'hi inclou necessari per a l'estudi d'impacte acústic i per resoldre qüestions de protecció de dades per a les càmeres que porten els drones que poden localitzar i donar informació als ciutadans.
Encara amb tants desafiaments per endavant, s'estan fent nombrosos assajos. Fa ben poc Google ha començat a donar un servei, en proves, de lliurament de paquets amb drones a zones residencials de Dallas. A Espanya també en tenim exemples. Enaire ha realitzat 200 vistes a la platja de Castelldefelds (Barcelona), dins del projecte Corus-Xuam, per tastar i transportar paquets amb drones en un entorn urbà. “Hem realitzat simulacions entre diversos usuaris simultàniament, interrompent-les per qüestions de seguretat per fer proves”, va detallar García-Monteavaro. També l'empresa GesDron ha experimentat amb drones tripulats per portar menjar de restaurants i paquets a casa en un sandbox (entorn controlat) de Villaverde (Madrid).
On sí perquè els drones a curt termini tenen futur és en el transport de productes de necessitat (medicaments, mostres biològiques, vacunes…) a zones remotes, de difícil accés, o en situacions d'emergència. “Es fa a països africans des de fa temps”, assegura De la Cruz. S'ha provat entre centres sanitaris a València. “A Aragó es va fer el projecte pilot Pharmadron per lliurar productes farmacèutics a nuclis rurals perquè hi ha pobles que no tenen ni farmàcia”, afegeix.
“És una tecnologia de frontera”, aconsella Ángel Macho. Per això, també s'estudien altres possibilitats. Una opció és establir centers o hub o sandbox a la ciutat on els drones lliurin la mercaderia. “Després els Paquets es repartirien al seu destí. I per a mercaderies més grans planetar vertiports a les ciutats. El més lògic és que el dron sempre vagi d'un punt controlat a un altre i sempre a la mateixa ruta”, suggereix Ramón García. De la Cruz va informar sobre l'exemple de l'Ajuntament de Saragossa: “Ja contemplava el repartiment de drones sota condicions específiques. En aquest cas, els bonys seran transportats a locals buits que actuaran com a consignes”.
Els drones no emeten emissions i els problemes de congestió urbana. Prou motius per resoldre la fórmula de com incorporar els sistemes de repartiment logístic a les ciutats.
Aeronaus per fer inventari
Avui dia cada vegada més empreses estan incorporant drones per fer inventari als magatzems i tenir els seus productes sempre localitzats. "Són àgils i optimitzen temps i cost", va afirmar Guillermo Valero, director general d'Airvant, firma que ofereix solucions intel·ligents per al sector logístic. En aquest cas “col·loquem un sensor de picatge al dron per llegir els codis de barra dels productes”, explica. Si penseu en grans magatzems logístics, amb prestatgeries que arriben a 12 metres d'alçada i fins i tot fins a 18 metres, el treball d'un dron que llegeix els codis de barra de les mercaderies que hi ha a les altures resulta molt útil. "Els operadors logístics necessiten mantenir un control molt precís del seu estoc, perquè tinguin el canal de l'ecommerce i el client que necessita tenir el producte en temps i en el moment adequat", va explicar Valero. Els drones faciliten aquesta tasca.
