En una roda de premsa que va aparèixer més de dues hores i acompanyada pels ministres i els caps de les Forces Armades i la Policia, la presidenta del Perú, Dina Boluarte, es va presentar aquest dissabte per trucar als creixents rumors de renúncia al càrrec i revelar al congrés que aprovi l'avançament de les eleccions.
"El Congrés ha de reflexionar i treballar de cara al país, el 83% de la població vol avançar eleccions, llavors no busquin pretextos per no avançar les eleccions, votin de cara al país, no s'escuden darrere d'una abstenció", va reclamar Bolar-te.
"Està a les vostres mans senyors congressistes l'avançament d'eleccions, ja l'Executiu va complir presentant el projecte de llei", va afegir la cap d'Estat, acompanyada dels ministres, el cap del Comando Conjunt, Manuel Gómez de la Torre; i de la Policia, Víctor Zanabria.
Ahir, divendres, el Congrés va votar en contra de la proposta d'avançament d'eleccions per al desembre del 2023, que va plantejar que la gestió de la presidenta Dina Boluarte i del Congrés s'acabarà l'abril del 2024.
Boluarte va fer un relat de la situació que sacseja el país des que va arribar al poder el 7 de desembre passat: “He buscat l'Església perquè puguin ser els intermediaris del diàleg entre els grups violents i nosaltres” i així “poder treballar de manera fraterna i ordenada dins dels cànons de la llei”, va ressenyar.
"He buscat l'Església perquè puguin ser els intermediaris del diàleg entre els grups violents i nosaltres"
Dina Boluarte
president del peru
"No podem generar violència sense cap raó, el Perú després de la pandèmia no pot parar, el Perú després de la guerra entre Rússia i Ucraïna té problemes per resoldre, com el cas de la urea", va aclarir.
“A aquests grups conflictius, que no són tot el Perú, els pregunto: quin propòsit tenen tancant aeroports, cremant comissaries, fiscalies, establiments de Poder Judicial? Aquestes no són marxes pacífiques ni demandes socials”, va remarcar Boluarte.
Assetjada pel masclisme
La mandatària també es va fer ressò del debat a les xarxes socials entre analistes i líders d'opinió que demanen que renunciï a la presidència, mentre que altres reclamen que resisteixi i no deixi el càrrec. És per això que Boluarte va respondre a aquesta polèmica denunciat l'existència de “masclisme” contra ella darrere de les veus que demanen la seva renúncia.
“Vull dir posar germans homes: NO al masclisme. Perquè sóc dona, la primera dona assumint una tremenda responsabilitat a la meitat de la crisi. ¿Potser no hi ha dret que les dones puguem assumir amb gentilhome aquesta responsabilitat que el poble peruà em posa?», va qüestionar Boluarte.
Segons l'enquesta de l'Institut d'Estudis Peruans, feta entre el 9 i el 14 de desembre, el 44% aprova que Pedro Castillo hagi intentat dissoldre el Congrés. D'aquest univers, el 58% d'entrevistats és al sud i el 54% és al Centre. A més, segons l'enquesta, el 27% aplega la gestió de Castillo.
Una persona es va manifestar amb un cartell contra la presidenta Dina Boluarte durant una protesta davant del Palau de Justícia de Lima i
Mentre Boluarte donava la roda de presa al Palau de govern, a pocs metres, el cap de la Policia contra el Terrorisme (Dircote), Óscar Arriola, va entrar amb un grup d'agents, sense la presència d'un fiscal, al local de la Confederació Camperola del Perú, fundada el 1947.
“Segons el general Oscar Arriola, hi havia 22 pagesos, que, segons ell, estaven en delicte flagrant de terrorisme, sense proves només per tenir banderoles, un passamuntanya, i no hi havia un fiscal present que garanteixi els seus drets”, va dir a ABC la congressista per les esquerres Ruth Luque.
“Vaig demanar a la Fiscal de la Nació que arribés el fiscal, que ho va fer, i esperem que s'acabi la diligència sense que hagin detinguts. Darrere del 'terruqueig' (acció d'acusar algú que és terrorista), el que es vol és sembrar la lògica que la protesta és sinònim de terrorisme”, va acabar Luque.
“L'estat d'emergència aixeca la inviolabilitat de domicili però no autoritza la policia a aturar els ciutadans sense cap motiu i menys suspèn les garanties processals. Els locals es converteixen en demostradors i funcionen com a cases i refugis. Com això transgredeix la norma?», va dir la congressista d?esquerra, Sigrid Bazan a ABC, «el veritable motiu de la policia és perseguir els manifestants i atemorir-los, és un actuar discriminatori que ha de ser repudiat».
