Moltes coses han canviat a Espanya els darrers anys en l'ensenyament de la Formació Professional (FP). El recent any nou va confirmar una transformació global del sistema i perquè l'empresa i l'empresa van entendre finalment la necessitat d'aportar una qualificació personal especialitzada en diferents sectors professionals per donar resposta a la demanda d'ocupació actual. La FP ja ha de ser una opció 'de segon' davant dels universitaris estudis, i està consolidant com una porta a una feina de qualitat per als joves, i no tan joves. “La nova Llei Orgànica de Formació Professional suposa un canvi radical respecte al model anterior, que tindrà efectes immediats a les sortides professionals dels joves”, va afirmar Clara Sanz, secretària general de Formació Professional.
“Davant de la desocupació juvenil, les empreses de tots els sectors ens demanen tècnics i tècnics superiors de formació professional per a llocs especialitzats per als que ara no troben professionals suficients. Convertir la formació professional en una opció d'èxit, d'enorme qualitat, actualitzada i molt vinculada amb la realitat de l'ocupació és un dels reptes més grans que tenim com a país”, puntualitza Sanz. Els joves trobaran formació capdavantera amb gran ocupabilitat, que els donarà accés al mercat laboral ia continuar en el sistema educatiu, si és el que volen.
Una altra de les novetats que va portar la norma és que el caràcter dual d'aquesta formació és que els alumnes passaran allò necessari perquè l'empresa aconsegueixi la seva titulació. "Hi haurà més temps de formació a l'empresa, més qualitat i una implicació més gran de l'empresa en el procés formatiu, des del principi", aclareix.
Creu que la imatge de la FP a Espanya s'assimilarà a la que té a la resta de països europeus i ja s'ha convertit en una opció d'èxit. Al curs actual s'ha superat per primera vegada al nostre país el milió d'alumnes. "Ens trobem ja davant d'una Formació Professional Moderna, atractiva per als estudiants, amb una formació molt ajustada a les transformacions que sorgeixen a l'economia, i permanentment actualitzada, amb nous títols lligats a sectors emergents i amb una altíssima empleabilitat", ressalta. Cal assenyalar que el 2021 es va iniciar l'oferta bilingüe a FP amb 720 grups creats fins ara i tal com avança la secretaria general de FP, “s'espera arribar al 10% del total de l'oferta, una iniciativa que suposa un salt important per a la formació de l'alumnat no només en llengües estrangeres, sinó també en l'obertura de portes per participar en estades a empreses a l'exterior”.
augment de la demanda
L'augment de la demanda d'aquests estudis ha tingut com a resposta la creació d'un nombre més gran de places públiques així com una oferta més gran des dels centres privats. Fa gairebé trenta anys que el Centre Europeu d'Estudis Professionals (CEEP) ofereix aquest tipus de cicles, molt centrats en el sector sanitari. Beatriz Martínez de la Riva Vivanco, directora de RR.HH. i talent jove de CEEP, ressalta el canvi que han sentit entre els seus alumnes. "Tenim una varietat d'edats des dels 16 fins als 54 anys que utilitza la FP com una eina d'ocupació que és allò que persegueix la nova llei", apunta. "Arriben molts de 50 anys que s'han quedat sense feina i fins i tot hi ha alumnes que segueixen a la universitat, però fan el cicle per avançar el contacte amb el seu entorn funcional real abans d'acabar la carrera", va especificar.
Martínez de la Riva creu que la nova norma pot ajudar a pal·liar la manca de formació contínua dels treballadors que hi ha al mercat laboral espanyol. "Pretén que durant la teva vida laboral, de manera flexible, et formaràs en un itinerari professional que et permetrà avançar però que també tinguis una capacitat d'adaptació en digitalització, transició ecològica o llocs de treball que desconeixem", ressalta. Des de CEEP subratllen que “l'excel·lència als centres és fonamental” en el creixement de la FP, i apunta que és clau definir què és el que necessita el mercat laboral i “donar una solució a dos anys vista”.
Connexió universitària
A més d'estar a trough, aquesta modalitat d'estudis est també un camí real d'entrada a la universitat. Qui compti amb un títol superior de FP pot accedir directament, amb la nota mitjana obtinguda en aquest grau, sense necessitat de fer l'Evau, encara que pot fer la part voluntària per a sous nota. Paral·lelament, sorgeixen noves propostes que reforcen els llaços entre l'FP i la Universitat. Una mostra és l'escola Politècnica Superior de Mondragon Unibertsitatea que, quan va crear el 2017 el grau d'Enginyeria Mecatrònica, va reservar el 50% de les places per a alumnes de FP. "En aquesta universitat sempre hem fomentat que vinguin alumnes de FP, que facin aquest transvasament, però històricament ho van fer molt pocs", reconeix Nekane Errasti, coordinadora d'enginyeria d'aquesta escola. Mondragon compta a més amb un centre de formació de FP, per la qual cosa tenen a casa el planter, encara que al grau “s'hi pot accedir des de qualsevol centre”. Han optat per donar a aquesta proposta un caràcter dual perquè els seus alumnes, des del principi, “compaginin estudis i treball. Molts ja vénen del cicle Dual i al dissenyador del grau ho vam tenir en compte. Vam voler donar valor a aquesta formació que ja tenen”, ressalta la coordinadora.
Així mateix, els alumnes que van accedir a través de FP Superior compten amb una borsa de 60 crèdits que equival a un curs del grau. És a dir, es graduen en tres anys, en comptes dels quatre habituals. Tota aquesta aposta es tradueix en un augment significatiu d'alumnes universitaris procedents de FP, no només al grau de Mecatrònica, sinó a tota l'escola. “S'ha produït un efecte de trucada al restaurant de graus. Dels 480 alumnes nous que tenim, 83 procedeixen dels cicles formatius de FP”, ressalta Errasti. Estan molt satisfets amb els resultats i ressalten d'aquest alumnat la seva “motivació, han conegut el cicle formatiu i saben què poden aspirar. És una aposta personal, vol alguna cosa més, i se'n nota també la maduresa”, puntualitza.
