Problemes amb les notificacions, amb la localització de béns, insolvències «sobrevingudes»… Executar una sentència la condemna de la qual és una obligació de pagament es converteix en lotes ocasions en una empresa impossible. Tant és així que un estudi de Sigma Dos per al Consell General dels Procuradors va concloure que només una de cada quatre sentències s?arriba a executar en temps i format. Les altres tres o ho fan amb retard o mai no arriben a fer-ho, amb la qual cosa això implica per a qui creu haver trobat reparació en la justícia i dóna de cara amb la burocràcia d'un sistema extremadament lent i ineficaç.
La veritat és que l'execució de les sentències traspassa l'àmbit individual per impactar de
ple a l'economia, perquè com a conseqüència d'aquest malparat –quan no és impossible– pelegrinatge cap al cobrament, prop d'unze mil milions d'euros (10.742.892.000) estan paralitzats. Per l'execució del 25% de sentències condemnatòries només s'han obtingut 3.657 milions d'euros.
Impacte econòmic per a la demora – ABC
Les xifres que sustenten aquest estudi, en què s'ha calculat una mitjana de 10.000 euros per sentència pendent d'executar, porten els procuradors a demanar que se'ls homologis als seus col·legues europeus, de manera que se li permeti tenir un paper protagonista a la fase dexecució de la sentència. A Espanya participa en aquest procés el tribunal (al qual cal sol·licitar aquesta execució, importació, interessos i costes), el jutge (que serà qui dictarà una interlocutòria decretant l'execució) i el lletrat de l'administració de justícia, que emet el decret acordant les mesures que s'han sol·licitat. La implicació de totes aquestes figures jurídiques i el fet que el procurador hagi de sol·licitar cadascun daquests passos fa que el procediment dexecució es converteixi en una carrera dobstacles, es lent i arribi a duplicar o triplicar el temps dexecució. A tall d'exemple, Espanya va començar el 2019 amb 1.915.742 sentències pendents d'execució i al llarg d'aquest any se'n van sumar 484.329 més, segons dades del Consell General del Poder Judicial. De les resolucions pendents de compliment, el 60 per cent són sentències d'execució dinerària, aquelles amb què el Codi Civil es refereix a les que preveuen un pagament.
Els procuradors –representants del client davant dels tribunals– creuen que la seva intervenció directa en el procés d'execució contribuirà a agilitzar els tràmits. No debades representen els interessos d'un particular. Ningú més interessat que el seu representat que el cobrament a què obliga la sentència lleu a terme i s'arribi fins on calgui arribar per destapar una possible estratègia d'ocultació dels diners o altres argúcies encaminades a eludir el compliment de la decisió.
Advocats que aconsegueixen sentències condemnatòries per als seus clients estan acostumats a veure les dificultats íntimes el compliment efectiu de la condemna per qüestions tan aparentment trivials com pot ser un canvi de domicili –però que torna a situar l'execució al punt de partida– o pel laberint burocràtic que suposa la localització dels béns del contrari.
A la cua d'Europa
El cert és que per unes raons o altres Espanya es situa a la cua d'Europa en el termini d'execució de la sentència condemnatòria, com mostren les dades de Sigma Dos, que ha estudiat el comportament dels deu països europeus amb figures anàlogues a la del advocat espanyol. Es tracta de Luxemburg, Països Baixos, França, Bèlgica, Escòcia, Grècia, Lituània, Hongria, Estònia, Portugal. En tots ells, el procurador té funcions executives per donar compliment a la sentència, cosa que inclou actuacions com la notificació als deutors, avaluació i decisió de les mesures a aplicar per garantir el cobrament del deute o cobrament accions com embargaments o subhastes.
A Espanya, el termini d‟execució d‟una sentència, és a dir, el temps que transcorre des que es dicta fins que es compleix, oscil·la entre els sis mesos il‟any. Només Grècia és darrere nostre, amb un procés que es pot allargar fins als 15 metres. En tots els altres casos, el temps és menor. A Hongria, per exemple, el termini màxim d'abonament és de 8 dies. El mateix triomfa a Estònia i Lituània. A Escòcia, França i Luxemburg l'execució es converteix en una forquilla entre dos i sis mesos, que és el cas de l'últim d'aquests països.
La major o menor agilitat en l'execució de les sentències depèn molt dels mitjans digitals de què es disposin perquè el compliment arribi a bon termini en el menor temps possible. En aquest cas, és important saber que els quatre primers països amb un termini d'execució menor (és a dir, Hongria, Estònia, Lituània i Bèlgica) són precisament els que tenen una implantació més gran de mitjans telemàtics i digitals.
Espanya surt perdent també en aquest rànquing perquè mentre que al nostre país el procurador només pot tenir accés als registres (dades dels executats, patrimoni del deutor…), els seus homòlegs europeus poden comunicar-se amb entitats bancàries, notificar embargaments de béns ( Bèlgica, Països Baixos, Hongria o Estònia) o fins i tot fer subhastes electròniques (Països Baixos, Hongria, Lituània, Estònia o Portugal, país on els seus agents judicials disposen d'una eina que els permet tramitar tots els passos del procediment d'execució).
Estònia i Bèlgica, al capdavant
Els resultats hi són. En un rànquing d'eficiència o èxit en l'execució de la sentència, Estònia i Bèlgica s'ubiquen com els països amb millors resultats en el cobrament i poden haver executat fins a un 85 per cent de les sentències; els següents, amb xifres del voltant té un 60 per cent França, Països Baixos, Luxemburg i Lituània. Després d'Hongria, amb un 35%, i en penúltim lloc Espanya, amb un 25%. Tanca el rànquing Grècia, que amb un 10% de sentències executades.
L'estudi que va presentar aquesta setmana al president dels Procuradors d'Espanya, Juan Carlos Estévez, fa una projecció del flux econòmic que s'obtindrà si el sistema espanyol és més eficient que a la restauració dels països d'Europa. Només igualant-nos a la taxa d'èxit del país que ens precedeix, Hongria, s'obtindria de l'execució de sentències un milió d'euros més, vuit milions i mig si el nostre percentatge d'èxit en aconseguir el cobrament fos igual que el d'Estònia.
