El primer que va fer Miquel Iceta a la seva compareixença davant la Comissió de Cultura del Senat, a finals de gener, va ser demanar disculpes per no haver-hi acudit abans. Ho devia haver fet cap al mes de novembre, però no va anar a la Cambra Alta fins gairebé set mesos després del seu nomenament. Allà va reconèixer que el ministeri està «bastant endarrerit» en l'execució de l'Estatut de l'Artista, pactat per consens el 2018, però els grups parlamentaris fa tres mesos que no poden plantar les queixes al Congrés, sobre això o algunes de les 108 iniciatives que segueixen a l'aire. El president de la comissió, el socialista Agustín Zamarrón, va suspendre la convocatòria del desembre perquè alguns diputats havien al·legat cansament
.
I així, les seves senyories han arribat al febrer, quan finalment es reuniran els portaveus de Cultura. Iceta, que compta amb el pressupost més alt des del 2009 i aquests dies ha presumit de 'Mata Mua' després de signar l'acord amb Carmen Thyssen, ven que ha complert tots els compromisos del seu departament. L'oposició, en canvi, només veu propaganda al discurs del ministeri. “El que diuen que han complert ho han complert malament”, resumeix Sol Cruz-Guzmán, portaveu de Cultura del PP al Congrés. “El Govern ha dedicat molt més temps a fer propaganda que a arreglar la situació de la cultura espanyola”, afegeix José Ramírez del Río, de Vox: “El problema és la quantitat de projectes que de manera repetida es queden al tinter”.
Comencem per l'Estatut de l'Artista. Tan aviat com l'oposició va afirmar ai altra vegada a l'exministre Uribes que la comissió interministerial marxarà perquè el projecte tan desitjat pel sector per fi iniciés, va ser Iceta la que va convocar la primera reunió entre departaments, al setembre. Les mesures, però, es començaran a executar aquest any, tal com es contemplen al calendari de l'anterior equip ministerial. L'Estatut de l'Artista, lamentava Vox, “segueix dormint el somni dels justos, amb només 8 punts de 75 desenvolupats de manera legislativa”. El PP, per part seva, afirma que la comissió interministerial va convocar per la seva insistència.
Altres iniciatives de què Iceta ha presumit són el bo cultural jove, la mesura estrella anunciada per Pedro Sánchez a l'octubre, o la transposició de la directiva europea en matèria de drets d'autor. La prima –el xec de 400 euros que els joves de 18 anys podran gastar en cultura– no serà efectiva fins a mitjans d'any perquè abans cal implementar l'operatiu i el suport tècnic. La transposició de la directiva es va complir amb 5 mesos de traspàs sobre el pactat amb Brussel·les i, en la tramitació parlamentària, ja han entrat més de cent esmenes. "S'ha fet sense diàleg", va aconsellar el PP.
Cocapital de Barcelona
Els 20 milions del conveni de cocapitalitat cultural de Barcelona, aprovat per decret al Pont de l’Almudena, van provocar les crítiques de diversos ajuntaments i comunitats. L'acord amb Carmen Thyssen, després d'una dècada de negociacions, l'ha firmat Iceta, però el seu antecessor va ser qui el va deixar encarrilat. “En general –diuen fonts de Ciutadans–, ens perquè l'exercici del senyor Iceta està sent escassament ambiciós, tenint en compte la importància de l'àmbit de la Cultura i de la convicció que tenim els liberals que aquesta no és una cartera de segona , sinó una política integral”.
Amb vista a aquest 2022, Cultura té previst presentar tres lleis: la de Patrimoni, la del Cinema i la que regularà l'Oficina Espanyola de Drets d'Autor. Uribes va presentar un avantprojecte de llei de Patrimoni, però Iceta el va retirar al setembre perquè considera que la iniciativa, rebutjada per diverses comunitats, havia “nascut morta”. Només ha dit des de llavors, ni tan sols fa dues setmanes al Senat, on va anticipar les seves properes mesures. Tampoc no s'ha reunit amb les comunitats. El PP va advertir que si el Ministeri continua endarrerint la presentació, difícilment podrà tirar endavant.
Mateix programa
La majoria de les possibilitats s'han d'aprovar, concedir l'oposició, és la llei del Cinema. Ja ha estat comentari amb el sector i està previst que arribi demà al Consell de Ministres. A l'agenda legislativa del departament que encapçala Iceta hi ha anunciats, a més, dos reials decrets: un per desenvolupar la Comissió de Propietat Intel·lectual i un altre per determinar quins equips i aparells estaran al pagament de la compensació equitativa per còpia privada.
“Si compares els discursos de Guirao, Uribes i Iceta, veus que són molt semblants. Diuen pràcticament el mateix. Els projectes dels diferents ministres eren els mateixos perquè no han fet pràcticament res”, assegura Ramírez del Río, de Vox. “És veritat que aquest ministre no fa més de sis mesos i tampoc se li poden fer grans exigències. Gairebé tota la iniciativa legislativa ha estat per atendre les emergències degudes al Covid, i es va trigar tant a aprovar el decret d'ajudes que la norma que va sortir ja no tenia sentit. Hem de ser molt més ràpids en la tramitació de les normes. Vénen amb uns pressupostos molt expansius, però després l'execució pressupostària no s'hi correspon”.
Projectes a l'aire
Estat de l'Artista. Cultura va categoritzar com a “notables” els “avenços” en el desenvolupament d'aquesta carta de drets que el Congrés va pactar el 2018. Uribes.
Bo cultural jove. Entre l'anunci de la mesura estrella de Cultura que va fer Sánchez, a l'octubre, fins a la definitiva implementació, al maig o al juny, hauran passat més de set mesos. La Raó? Que el ministeri necessita “temps per a la posada en marxa de l'operatiu, les eines tecnològiques i el suport tècnic”.
Llei de patrimoni. Una de les primeres decisions que va prendre Iceta va ser retirar l?avantprojecte de llei que havia presentat Uribes. El ministre va considerar que la llei naixia “morta” perquè el conjunt de les administracions s'hi oposava. "En realitat, probablement ha estat una imposició dels aliats del PSOE", diu Vox. El PP va aconsellar que allò que no es porti ara al Congrés no donar un temps a provar-ho.
