Amb el despertar del volcà de La Palma va reactivar un antic temor, que ha acompanyat els palmers durant dècades. És estable l'edifici volcànic de Cimera Vella? El flanc nord de l'illa es podria esfondrar? Els experts van témer un 'col·lapse catastròfic' de part del con, que no es va donar. Les esquerdes dels darrers dies d'activitat podrien haver estat la clau que va evatar la tragèdia.
L'estabilitat del flanc occidental de l'illa ha estat estudiada durant dècades, amb valoracions que inclouen la capacitat destructiva estimada que tindria aquest esfondrament: Un gran tsunami que recorreria l'Atlàntic. Els experts han rebutjat aquesta preocupació a la societat en una recent publicació dels investigadors Mercedes Ferrer, Investigadora Sènior de l'IGME-CSIC i Luis González de Vallejo, Catedràtic Honorífic de la Universitat Complutense de Madrid (UCM) i director de l'àrea de Riscos Volcànics del L'Institut Volcanològic de Canàries (Involcà) a la prestigiosa revista 'Science', hem confirmat que l'edifici Cimera Vella és mecànicament estable a l'ampli termini.
Aquest edifici és ferm en la major part de l'escala humana, cosa que significa que sobreviurà als palmers actuals, independentment de les característiques volcàniques-estructurals associades a la recent erupció de Cimera Vella el 2021, que va despertar aquesta amenaça històrica, han dit.
Amb l'erupció del volcà sense número a Cimera Vella es va plantar la possibilitat d'un esfondrament parcial, un col·lapse de part del con que finalment no es va donar a gran escala. L'erupció, que va començar el 19 de setembre del 2021 i va acabar després de 85 dies i 8 hores, va ser l'erupció més gran i voluminosa de La Palma. Amb més de 200 milions de metres cúbics de lava i un índex d'explosivitat VEI3 van encendre les alarmes, tal com recorden els científics a la revista 'Science'.
El 3, el 8 i el 23 d'octubre del 2021 va col·lapsar part del con, creant noves rutes de colades i blocs erràtics de la grandària d'edificis de tres plantes que baixaven pels vessants. La idea d'un col·lapse general es va diluir a l'illa.
Com s'explica a l'article científic, una pregunta clau de recerca continua sent perquè aquesta erupció no va crear un col·lapse catastròfic del flanc del volcà, com potser s'esperava. La resposta pot estar lligada té les seves característiques volcànic-tectòniques diferents i, en particular, té un “sistema irregular d'esquerdes que es van aixoplugar durant la darrera fase de l'erupció”.
Aquestes esquerdes les va veure la societat, gràcies al seguiment i la informació que van compartir dia a dia els sismòlegs, geòlegs i vulcanòlegs sobre el terreny. La directora d'IGN, María José Blanco, igual que la seva companya Carmen López i Stavros Meletlidis van llegir al seu diari del Pevolca, que “podia adonar-se d'una ensulsiada parcial del con” i davant l'aparició de les fissures van trucar a la calme, preveient que d'adonar-se'n seria cap a l'interior del cône, i no al contrari.
Les esquerdes i fractures van ser registrades en els darrers dies del volcà, a principis de desembre. En aquell moment la directora de l'Observatori Geofísic Central de l'Institut Geogràfic Nacional (IGN) va informar sobre el comitè científic del Pevolca (Pla d'emergències volcàniques de les Canàries (Pevolca), Carmen López, va explicar que podrien evolucionar i provocar despreniments i col·lapses a l'interior del Crater És a dir, amb un efecte local que no faria malbé l'estabilitat de l'edifici volcànic, ja que només es presentaven a la zona superior de l'ector nord-oriental de l'edifici principal.
El con secundari del volcà de La Palma té diverses fractures al seu edifici a la part nord-est. pic.twitter.com/DJL6fUTtZF
— 🏳️🌈Rubén López 🇪🇸 (@rubenlodi) 6 de desembre de 2021
A causa del bon esforç de monitorització, aquesta erupció permetrà la prova d'una àmplia gamma d'idees científiques, des de la importància d'un possible supercicle de 436 anys d'erupcions de durada decreixent fins a l'ús d'observacions geofísiques per comprendre com s'emmagatzema el magma i la migració dent d'un mantell superior estès verticalment i un sistema magmàtic de l'escorça. Aquests tipus dinformació magmàtica i vulcanològica transformaran lavaluació del risc derupció volcànica i la planificació a llarg termini.
Part d'aquesta valuosa informació ha estat traslladada pels equips d'Involcà a l'illa de São Jorge a Açores (Portugal), que es van desplaçar a l'illa per ajudar a monitoritzar i seguir l'activitat davant la possibilitat d'una erupció imminent,
