Un equip de científics espanyols ha aconsellat millorar i accelerar la regeneració del fetge fet malbé en ratolins, on es poden conduir a nous tractaments per curar hepàtiques.
En concret, l'equip dirigit per Juan Carlos Izpisua, de l'Institut Salk (EUA) i la UCAM, ha aconseguit rejovenir parcialment les cèl·lules de la hidratació, permetent regenerar ràpidament el teixit danyat.
Els resultats, publicats a la revista Cell Reports, revelen que l'ús de molècules reprogramadores millora el creixement cel·lular i la regeneració del teixit hepàtic en ratolins.
Estrella Núñez i Rubén Rabadán, coautors de l'article, al laboratori 'Izpisua Belmonte – UCAM HiTech
"Els nostres resultats podrien conduir al desenvolupament de noves teràpies per curar infeccions, càncers, malalties genètiques del fetge o malalties metabòliques com l'esteatosi hepàtica", assegura Izpisua, que afegeix que creu que, algun dia, "enfocaments com aquest aturats hepàtics podria generar complet ”.
Els mamífers no regeneren els seus òrgans amb tanta eficàcia com ho fan altres vertebrats, com ara els peixos o les salamandres.
Els autors d'aquest treball ja van demostrar prèviament com l'ús de quatre molècules de reprogramació cel·lular -Oct-3/4, Sox2, Klf4 i c-Myc, també anomenades 'factors de Yamanaka', poden slacquer el procés d'envelliment i millorar la capacitat de regeneració del teixit muscular en ratolins.
Les nostres determinacions podrien conduir al desenvolupament de noves teràpies per guarir infeccions, càncers, malalties genètiques del fetge o malalties metabòliques com l'esteatosi hepàtica
En aquest estudi, els investigadors han utilitzat els factors de Yamanaka per augmentar el dany a la higiene i millorar-ne la funció, de manera que han prolongat en el temps la seguretat dels ratolins. El procés de reprogramació utilitzat consisteix a convertir parcialment les cèl·lules hepàtiques mortes en cèl·lules més joves, on s'afavoreix el creixement i la funció cel·lular.
El problema a què s'enfronten molts investigadors en aquest camp és com controlar l'expressió dels factors de Yamanaka per rejovenir les cèl·lules i millorar-ne la funció, ja que algunes d'aquestes molècules poden provocar un control del creixement cel·lular, com passa en el cas del càncer. De la mà de l'Izpisua, s'ha aconseguit resoldre aquest problema aplicant els factors de Yamanaka durant curts períodes de temps.
Es va administrar el tractament als ratolins penjant només un dia” – explica Estrella Núñez, coautora de l'article i vicerectora de Recerca de la UCAM – vigilant de prop com es dividien les cèl·lules amb el pas del temps. Inclòs després de nou mesos, aproximadament un terç de la vida dels ratolins, cap no tenia tumors”.
Els factors de Yamanaka són realment una arma de doble tall, afirma el primer autor del treball, Tomohaki Hishida. “D'una banda, tenen el potencial de millorar la regeneració del teixit fet malbé del fetge, i de l'altra tenen l'inconvenient que poden generar tumors. Descobriu que el nou protocol d'inducció a curt termini té els efectes bons, però no els dolents, és important: millorar la regeneració hepàtica i no generar càncer”.
Descobreix que el nou protocol d'inducció a curt termini té els bons efectes, però no els dolents, és important: millora la regeneració hepàtica i no genera càncer
Els resultats mostren un segon descobriment en estudiar aquest mecanisme de reprogramació en cultius cel·lulars al laboratori: Un gen anomenat Top2a, que està implicat en la reprogramació de les cèl·lules hepàtiques, és molt actiu un dia després del tractament a curt termini amb els factors de yamanaka. Top2a codifica la topoisomerasa 2a, enzim que ha desenvolupat el cadenat del darrere de l'ADN perquè pugui expressar els gens.
“Quan blocem aquest gen, disminueixi els nivells de topoisomerasa 2a i es va dur 40 avec la taxa de reprogramació cell, cosa que va donar lloc a moltes menys cèl·lules joves”, apunta Rubén Rabadán, coautor del treball i investigador postdoctoral de la UCAM. El paper exacte que fa el gen Top2a en aquest procés segueix en estudi”.
«Encara queda molta feina per fer abans que puguem comprendre completament les bases moleculars subjacents als processos de reprogramació del rejoveniment cel·lular», afirma Izpisua Belmonte, cosa que és imprescindible per poder desenvolupar tractaments mèdics eficaços per revertir els efectes de les malalties humans ».
