SEGUIR
Mauricio Dayub demana una àmplia i reconeguda trajectòria com a intèrpret i com a autor a la seva Argentina natal, però mai s'ha presentat al nostre país. Ara ho fa, diu, amb tanta il·lusió com nervis, amb un espectacle unipersonal titulat 'El equilibrista', una obra que li ha valgut, entre altres premis, el Konex de Platino al Millor Espectacle Unipersonal de la Dècada. Dayub ho ha escrit amb Patricio Abadi i Mariano Saba; L'adreça és César Brie. Es va presentar del 4 al 8 de maig als Teatres del Canal.
No cal confondre, donats, els espectacles unipersonals amb els stand up Comedy. “La gent escolta 'unipersonal o 'monòleg' i creu que escoltarà parlar una persona; jo no crec l'espectacle per explicar-ho o mostrar-ho, sinó per fer-ho imaginar l'espectador, i no sabia si això passaria.
Però després de més de cinc-centes funcions ja en tinc la resposta. La gent que ha vist 'El equilibrista' -continua Dayub- no diu que ha vist un espectacle unipersonal, sinó que ha vist el seu pare, el seu avi, el seu germà… Aquesta és la màgia que té l'espectacle».
Sí que 'L'equilibrista' és un espectacle totalment teatral, assegura Dayub, que inclou Posee la seva pròpia sala, de l'extravagant número: Chacarerian Teatre. “El teatre que m'il·lusionava, -diu- amb què jo em va formar, és un teatre que a mi em feia imaginar coses; ara tot es mostra a través de la pantalla, es diu o s'explica, i jo volia invertir això».
“Jo explico la història de la meva família –explica l'actor argentí–. Però mostrem una part perquè l'espectador vegi el tot, i el públic no veu la meva família, sinó la seva pròpia, i és on resideixen, crec, la força de l'espectacle. La gent no coneix la meva família, no en sortiria tan commoguda, ho fa perquè reconeix a la meva família”.
Dayub explica -i s'emociona en fer-ho- que en una ocasió, rodant una pel·lícula, va viatjar a Itàlia i va decidir anar al poble d'on era originària la seva família materna. Allà va trobar la germana de la seva àvia. “I fica una història que va canviar la meva, una cosa molt forta que mai vaig pensar que posaria sobre l'escenari. Tot i això, quan estàvem armant l'espectacle, vam veure que no hi havia personatges femenins; els contes són història als autors que han treballat amb mi i excloure-la. Això va acabar d'arrodonir l'espectacle i allò que ha connectat més amb la gent”.
Segueix l'arrel familiar. “El meu avi deia una frase: 'El món és dels que s'animen a perdre l'equilibri' –explica Dayub–. I jo vaig sentir que davant del públic m'havia d'animar a perdre l'equilibri». Va aprendre funambulisme “no vaig creure que ho aconseguiria, i el director tenia un final alternatiu”- i, afegeix, “la metàfora va cristal·litzar i va cobrar un plus. Aquí és on 'El equilibrista' té una zona màgica que va entre la vida i la ficció, cosa que és molt difícil de descriure».
