Com si es tractés d'una electrocució, les empreses espanyoles amb inversions energètiques a Mèxic esperen amb incertesa i cert desassossec la votació de la reforma elèctrica que Morena -el partit presidencialista- busca dur a terme el 13 d'abril a la Cambra de Diputats mexicana, per a al dia següent traslladar-la al Senat on se'n discutirà la resolució definitiva. La nova ordre cancel·laria els permisos de generació elèctrica excedentaris i els contractes del sector privat tenint la CFE (Comissió Federal d'Electricitat a Mèxic) com a únic client, convertint-lo “en un possible monopoli”, opinen experts consultats. Tal com a la llei, aquesta empresa estatal aglutinaria el poder triant les modalitats de contracte, els procediments per despatxar energia i les tarifes de les xarxes de transmissió i distribució, així com les tarifes per als usuaris finals.
ombra expropiadora
"És una expropiació indirecta perquè nosaltres invertim amb unes condicions econòmiques i de cost tecnològic molt més altes de les que hi hauria avui dia", va admetre categòricament el propietari espanyol d'una empresa d'energia neta en sintonia amb el parer de l'Associació Mexicana d'Energia Eòlica, que augura “la cancel·lació de la transició energètica”. “If our treu el permís i ens fa vendre al Govern, al termini i el preu que digui per mi és una expropiació. Intenta controlar el sector públic i el privat”, va concloure l'expatriat amb família mexicana que s'ha vist abocat a donar rellevància als altres negocis secundaris i menys suculents.
“A mi em preocupa la fugida de talent”, el nostre expressa un altre enginyer que treballa per a una enorme multinacional europea. Com que els tècnics especialitzats de la CRE (Comissió Reguladora d'Energia) estan valorats com els millors del sector. Així, enginyers formats a Mèxic parteixen a Colòmbia o Perú. A això cal afegir-hi els dos anys d'aturada de les renovables, gairebé obligatoris surti o no endavant la nova llei que busca implantar López Obrador. Això sí, les empreses s'estan mantenint, reduint-ne al mínim les estructures, comprant terrenys per a futurs projectes, però no volen sortir, deixar Mèxic, ja que a llarg termini ho visualitzen segur.
Al sector se l'anomena “expropiació indirecta” pel canvi de condicions econòmiques
L'elecció no quedarà marcada ja que Espanya té una participació del 19,7% (9.740 milions de dòlars) al sector energètic amb 471 empreses, només per la pèrdua dels EUA El Consell Global d'Energia Eòlica augura una pèrdua total de 3.000 milions d?euros si s?aprecia la nova reforma energètica a Mèxic que podria ascendir al doble si el mercat fotovoltaic és suma.
«No és més aviat contra les empreses espanyoles sinó contra la iniciativa privada», va declarar Alberto Quílez, enginyer nacional sobre la nova normativa. “Causarà un cisma i incomplirem els bancs mentre estigui tot aturat, no hi ha projectes nous i ha suposat un congelació de les inversions des de fa un any i mig”, el nostre comunicat un inversor que ha retirat Sud-amèrica. “No crec que s'atreveixi a expropiar perquè els darrers anys de mandat seria molt arriscat. Els últims anys de Govern no hi pot haver plets”, va concloure.
ABC se n'ha assabentat i ha confirmat en exclusiva que l'equip de Guillermo Arizmendi, director corporatiu de la CFE, ha reforçat el seu equip amb nous expedients per a l'aprovació de la transició a un sistema públic d'energia que serà efectiu. D'altra banda, els treballadors d'Iberdrola manifesten la tranquil·litat amb visió a llarg termini. Moltes de les grans empreses que s'han vist afectades busquen ara una cartera de projectes per d'aquí a dos anys, “esperant que passi el xàfec”, pel gran potencial en energies renovables que la nació agermana amb sol urgent ivents forts.
Aposta perida
Les energies renovables passen per tota mena de vicissituds a Mèxic argumentant tècnicament la seva intermitència, titllant-les d'energies asíncrones que propicien la desestabilització de la xarxa quan fa més de dues dècades que funcionen a la resta del món i no s'han deixat d'utilitzar. Els enginyers consultats van observar una tendència nacionalista a fer servir recursos propis desfasats, com el petroli. Mèxic té l'oportunitat de desenvolupar projectes d'emmagatzematge d'energies renovables mitjançant hidrogen verd (que està sense regular) gràcies a l'aigua i les renovables, de manera que deixarien de ser intermitents, i podria integrar-se al sistema elèctric mitjançant inversió. Seria així líder en hidrogen i això li trauria la dependència del gas natural d'altres nacions.
Una energia estatal, poc eficient i sostenible
L'expert en energia neta Alberto Quílez, director d'enginyeria d'una empresa mexicana, assegura que anem pel camí contrari per respectar l'agenda 2030 quan “s'està potenciant la participació de la CFE amb centrals obsoletes i contaminants”. Confessen fonts anònimes a aquest diari, que comissionats de la Comissió Regulatòria d'Energia han albirat que en sòl mesoamericà s'ha de potenciar el combustoli, sobrant de la refinació de petroli que emet sulfurs i que pot provocar pluja àcida contravenint l'Acord de París. Una data desconcertant, considerant que Ciutat de Mèxic és la cinquena urbs més contaminada del món.
