El Pacte Verd Europeu presentat el desembre del 2019 exigeix la descarbonització total de l'economia per a l'any 2050, on suposa un canvi de paradigma per a les empreses que utilitzen matèries primeres o energies basades en combustibles fòssils. "Es tracta d'una autèntica revolució que demana repensar què s'està fent i com s'està fent per proposar posteriorment una alternativa que compleixi amb la normativa europea", va explicar José Ángel Peña, subdirector de l'Institut de Recerca en Enginyeria d'Aragó (I3A) i catedràtic dEnginyeria Química. «Aquelles empreses que sàpiguen adequar-se al canvi estaran en condicions de competir; les que no, quedaran fora del joc”, afegeix. No és una tasca fàcil i moltes de les activitats industrials que duen a terme avui dia estan basades en l'ús de recursos fòssils. "A això cal afegir la incertesa a les inversions motivades pel preu de l'energia altament volàtil conseqüència, entre d'altres, de la invasió d'Ucraïna", ressalta l'investigador.
En aquest camí cap a la descarbonització, la participació de les empreses és imprescindible. “És més, la participació de la societat en conjunt és l'única cosa que pot protagonitzar aquest canvi, ja que implica també canvi en els hàbits de consum”, matisa Peña. Segons la seva opinió, l'objectiu de zero carboni no es pot assolir a qualsevol preu. “La decarbonització és un objecte secundari respecte a la sostenibilitat, tant del medi ambient com de la qualitat de vida dels ciutadans. Aquí l'economia juga en paper fonamental, i és on intervé les empreses”, puntualitza. Les grans companyies estan liderant aquesta complexa però inajornable transició, encapçalant projectes amb un efecte tractor important.
La transició energètica a nous països generarà 280.000 llocs de treball directes, indirectes i inductors
David Pérez López, responsable d'energia a Capgemini Enginyeria, ressalta el context energètic en què vivim a nivell global. “És una cosa excepcional, no hi ha hagut res igual que des de la crisi del petroli, als anys 70. La rellevància dels productes energètics s'ha vist reflectit en la inflació, encara que hi ha cert retard fins que en veus l'impacte”. La pandèmia va suposar una caiguda de la demanda de l'electricitat per la situació d'atur viscuda i durant aquest període Europa va apostar per sortir més verda. “Aquesta recuperació tan ràpida i tan verda va deixar de banda els combustibles fòssils pel que fa a inversions. Ningú no va saber veure aquest pont que necessitem en el procés de transformació”, afirma el consultor. "Sortim de la pandèmia i ens trobem amb la invasió d'Ucraïna, trastoca tot el context i ve tota l'hecatombe", afegeix.
Una de les accions més grans per a la decarbonització és implementar de forma massiva les energies renovables per a això és necessari invertir en instal·lacions i xarxes “que permetin garantir la seguretat de subministrament i l'estabilitat de les xarxes”. Seran necessàries bateries de liti, centrals reversibles de bombament, centrals termosolars… «Espanya és un país líder a gran part de la cadena de valor de tot aquest tipus de projectes de tecnologia», subratlla López. Confinat que, si es troba en les condicions necessàries per a un nivell administratiu, així com les condicions de capacitat industrial, l'ambició de les empreses permet assolir els objectius.
trio tecnològic
José Ángel Peña ha assenyalat que el camí cap a la descarbonització progressiva ha passat per les tecnologies verda elèctrica, fotovoltaica i de l'hidrogen, “bastant lligades entre si juntament amb moltes altres que utilitzen primes matèria i energia d'origen renovable”. Espanya es trobarà en bona posició per comptar amb un nombre d'hores d'insolació considerable, per comptar amb règim de fois en determinades zones prou atractives per instal·lar parcs eòlics i perquè aquestes dues tecnologies estan molt lligades a la producció de l'anomenat hidrogen verd. “Aquestes condicions són requisit indispensable perquè els mercats basats en aquestes tecnologies puguin prosperar. Però requereix grans inversions i perllongats temps de posada en marxa. En gran part dels casos, a més, les tecnologies no estan prou madures perquè duguin a terme grans inversions, ja que no estan prou provades en condicions d'operació a gran escala”, indica el catedràtic. Així que les empreses espanyoles estan ben posicionades, “encara és aviat per assegurar que arribaran a ser líders al mercat mundial”, puntualitza.
Ruta de la reinvenció
Els projectes es multipliquen. Totes les empreses vinculades als combustibles estan aixecant a terme iniciatives en tecnologies vinculades a la captura, emmagatzematge i usos del CO2, les anomenades tecnologies CAUC. Petroleres com Repsol o Cepsa, o gasistes com Naturgy o Enagás tenen projectes al mercat més que ambiciosos. “D'altra banda, hi ha empreses que a causa dels seus propis sistemes de producció i del seu catàleg de productes ja incorporen l'ús de CO2 com a primera matèria. Aquest és el cas d'empreses del sector farmacèutic, com ara Solutex, o empreses del sector d'alimentació. A l'entorn europeu sí que hi ha empreses fent grans inversions en matèria de captura i emmagatzematge lligat a siderúrgiques o cimenteres”, va explicar José Ángel Peña, subdirector d'I3A.
Tal com recorda David Pérez López, tot apunta que l'hidrogen verd sigui una tecnologia que domina, “però falta molt”. Això sí, Espanya té una gran oportunitat de ser productor europeu d'hidrogen verd “gràcies als recursos”. Així que encara està tot per fer, projectes com el recent anunciat canal BarMar, que permetran la interconnexió energètica entre Espanya i França, la mostra de l'aposta per aquest tipus d'energia. El consultor de Capgemini confia en les oportunitats d'Espanya per dominar moltes de les tecnologies que es fan servir en energies renovables. “Espanya coneix la tecnologia i ha de ser capaç d'invertir-ne més. No et trobaràs amb una empresa espanyola que no hagis estat al mercat, estaràs en el finançament i la gestió de les activitats. Espanya és un referent mundial”, puntualitza. A més, recorda que a mitjà i llarg termini “Espanya compta amb els preus d'energia més competitius que hi ha a Europa”.
S'espera que els fons europeus duguin a terme nous projectes per aconseguir la descarbonització, sense que es noti l'impacte en aquest àmbit. El Perte Ertha està adscrit a les energies renovables, l'hidrogen renovable i l'emmagatzematge i, a més, hi ha projectes complementaris amb el mateix objectiu. “Encara s'està treballant als consorcis corresponents. Portem cert recul. Només quan els consorcis estiguin consolidats i es doni temps suficient per desenvolupar els projectes en comú (3-5 anys) començaran a abocar els fruits de les inversions”, afirma el subdirector de l'I3A.
Impacte important
Segons les previsions del Govern, el Perte Ertha mobilitzarà una inversió total de més de 16.300 milions d'euros per construir una transició energètica dissenyada i produïda a Espanya, maximitzant les oportunitats econòmiques, industrials, laborals, la innovació i la implicació de la ciutadania i les Pimes. Permetrà crear més de 280.000 llocs de treball, entre directes, indirectes i induïts a la resta de l'economia.
