El músic i productor Fino Oyonarte és conegut per ser el baixista de Los Enemigos, una banda fonamental al rock espanyol, però des que va publicar en solitari 'Somnis i Tempestes' (2018) va despertar el seu vessant de cantautor, de singer / songwriter, amb gran acer per i excel·lents resultats.
“Tenia una necessitat de fer alguna cosa pròpia. Trobar una veu pròpia”, comenta per telèfon. El febrer passat va publicar el seu segon disc, 'Arrecife', un preciós disc d'històries personals carregades de malenconia però que desprenen lluminositat. Dijous el presentarà a El Intruso proper dins de la programació de Sound Isidro, el 12 de maig a la seva natal Almeria i el 13 a Marbella.
Fi desprèn la humanitat en la conversa, com les seves cançons que són honestes, un cant a la vida, a la memòria ia la gent estimada. “Potser aquest univers propi és la meva calma, encara que també és un món molt intens. Qüestionari sònic de calma. Aquest projecte m'està adobant. Estic aprenent molt. Això agrada. És important saber on ets. Allò que proposa. A qui arriba. El més important és que tu estàs convençut amb el que estàs fent, perquè si no, no ho faries”.
El seu estil propi beu molt de Nick Drake, Elliot Smith, Beach Boys o The Beatles, però també de Leonard Cohen, Damien Jurat o José González, ens cita. “Algú que també em va influir en la meva manera d'escriure, i que també vaig conèixer, va ser Rafael Berrio”. Un imprescindible crooner donostiarra mort el 2020, del qual Oyonarte versiona 'Simulacro'. Però Fino va intentar descobrir més coses. “Em sento com que estic començant encara que faci molt de temps que és a la música”. I les seves cançons reflecteixo reflexions per tot el bagatge que té i la vida que he portat.
Arrecife es va inspirar a Almeria, a l'escull de les sirenes del far del Cap de Gata, però també apareixen els seus pares o la seva parella. “Haver tret tot això endavant també era una aposta creativa per part meva. Necessitava fer aquestes cançons per exorcitzar alguna cosa, o un malestar interior que tenia, potser en forma de redempció que ell va buscar. He intentat buscar-hi a dins, de vegades era massa personal i feia una mica de vertigen explicar totes aquestes coses tan íntimes. Al final estàs parlant de sentiments molt purs que portes a dins. Parlar així dels temes que he tractat, i de l'amor. Per perdre posar els pares en menys d'un any, aviat em va fer reflexionar. Va ser molt dur però va tenir la sort de tenir uns pares al·lucinants que m'han transmès un afecte, un amor i per què no ho puc dir això en una cançó d'una forma tan senzilla (com a 'Amor' oa 'La Vida Es Somni'). La veritat és que jo volia que estiguessin al meu disc, en aquesta forma de record, de reconeixement, d'agraïment. També necessita girar full».
equilibrar
Fa anys un infart el va fer replantejar moltes coses. “Quan penses que molta gent ha desaparegut per una malaltia semblant, llavors és quan t'adones que he tingut molta sort a la vida. Fas balanç i m'adono que he fet tot el que m'ha agradat. He estat afortunat, però tampoc no ha estat un camí de flors”.
Recorda amb afecte els finals dels 80 i principis dels 90 a Malasaña, quan va arribar a Madrid va formar part de Glutamato Yé Yé. “L'escena musical era molt bona. Molt variada. Van ser anys brutals del moviment rock. Era al·lucinant com podia haver-hi tants garets musicals en un barri”. Els Enemics van créixer a La Via Làctia ia l'Àgap, i ell treballo de cambrer al King Creole.
Ha estat productor de discoteques emblemàtiques de Lagartija Nick, Los Planetas o Mercromina. L'últim que acaba de coproduir és 'Más allá' el que serà el nou disc de Surfin' Bichos que es publicarà el proper 5 de maig. I amb la proximitat i la humilitat que el caracteritza ens regala una de les seves darreres reflexions, “l'èxit és aconseguir el que et proposa”, que ens fa adequar-nos a la realitat. Bonic escull.
