Dir Josep Maria Flotats equival a un estil de teatre amb rigor, atenció al text, ací la interpretació, consciència, sobri i tècnicament impecable, inclòs el vestuari perfectament assentat. És una manera de fer teatre que va aprendre a Estrasburg, a l'Escola Nacional Superior d'Art Dramàtic del qual es va formar l'actor i director català. Allà, “quan tot just intuïa el misteri enorme de la naturalesa del teatre -diu Flotats-, i obria tot just els ulls sobre un ensenyament tan inextricable la tècnica del qual no és del tot ciència perquè no és repetible, vaig descobrir, en un llibre que m'havia aconsellat un dels meus professors, tots els grans principis del meu art, expressats dʻuna manera extraordinàriament savi i senzill alhora”. El llibre a què es refereix Flotats és 'Le Comédien Désincarné', de Louis Jouvet (1887-1951), a qui tots els seus professors milloraran el gran mestre; el llibre i el seu autor són des de llavors, confessa l'actor català, una de les referències principals. Després de la mort de Jouvet van aparèixer les notes que va prendre la seva secretària penjant unes classes magistrals que havia ofert al Conservatori de París el 1940; l'actriu i directora Brigitte Lefebvre va transformar aquestes classes en un teatre titulat 'Elvire Jouvet 40', i el 2002, amb traducció de Mauro Armiño, Josep Maria Flotats el va presentar a Madrid, dirigit i interpretat pel mateix. Ara el Teatre Espanyol ha recuperat aquesta peça, novament amb direcció de Flotats, que la interpreta juntament amb Francisco Dávila, Natalia Huarte, Arturo Martínez Vázquez i Juan Carlos Mesonero. Flotats justifiquen la recuperació daquesta quantitat. “Crec encertat i oportú, en aquests moments en què la societat sembla ressaltar com a exemple i valor màxim el triomf hipermediàtic, ràpid i massiu, que li ofereixen la digitalització, els 'tweets' o les 'fake news', gràcies al Big Data, Big Pharma or Big Finances, parrés a reflexionar sobre el nostre art. Aprofundir-hi no únicament cap als qui practiquem el seu aprenentatge sinó també cap al públic que el rep. Preguntar-nos sobre el nostre ofici, sobre la nostra realització a través seu o gràcies a ell. El perquè, el quan, el com, el per a qui. Com continuar fent teatre sense pensar-hi?» Codi Desktop Imatge per a mòbil, amp i app Codi mòbil Codi AMP Codi APP 'Paris 1940' presenta les sessions de treball de Louis Jouvet amb una jove estudiant d'Art Dramàtic, Claudia, per al seu aprenentatge dels personatges d'Elvira a la secunda escena del 'Don Juan de Molière. L'obra, diu Flotats, “em permet donar a conèixer en viu el mètode que m'ha format i, també, explicar-me a mi mateix, tant com sigui possible: els meus desitjos, les meves esperances, els meus somnis artístics i els meus temors”. L?obra és un homenatge a la professió d?actor, cantant i intèrpret. “A la dificultat i complexitat del nostre ofici; els dobles i triples salts mortals que es fan al?escenari són producte d?hores i hores d?assaig”. "Rigor, perseverança, ètica, sotmetre's sempre un esglaó més, sotmetre's a l'escenari i comunicar un sentiment". Són, diu Flotats, característiques que ha de perseguir tot actor. “Som els darrers mohicans”, somriu. Llegeix l'actor i director un fragment escrit per Jouvet que ell subscriu: “En el fons de mi mateix no estic ansiós pel teatre -jo, Josep Maria, sí que ho estic, acota-, l'estimo massa i sé massa bé de la seva superioritat i el seu poder real; per mi és una religió de l'esperit; però no estic segur que tots els que el practiquen o que ho viuen actualment són iguals de convençuts, que no hàgim de suportar alguns anys penosos de pobresa en tots els aspectes, i això és el que cal parlar i prevenir als vengem”. MÉS INFORMACIÓ reportatge No 'Vive Molière', les mil i un cares d'un geni del teatre reportatge No 'True West': La vida és un camí fallit reportatge No 'L'encant d'una hora': porcellana i cretona 'Paris 1940' comença amb una veu en off que situa l'acció des d'un aparell de ràdio. “L'Exèrcit Alemany envaeix Polònia”. No cal ser gaire perspicaç per trobar les similituds en aquests moments. "El teatre és el reflex de la problemàtica de la seva societat", diu Flotats, que afegeix: "M'angoixa molt el que pot venir". I tornant la mirada al seu món, l'escena lamenta: “En aquesta societat avui els mestres són cosa del passat.
