Encadena el segon mandat 2023-2026 com a secretari general de l'Organització d'Estats Iberoamericans (OEI) per a l'Educació, la Ciència i la Cultura, entitat de caràcter intergovernamental per a la cooperació entre els països del sud. Integrada per 23 estats, entre ells, Espanya, Portugal i Andorra i amb seu a 20, l'última a l'Havana (Cuba), Mariano Jabonero (San Martín de Valdeiglesias, 1953) aspirava a incrementar i consolidar la seva presència a la regió.
Amb 20 milions de beneficiaris directes dels seus projectes al quadrienni anterior, dos mil convenis subscrits, quatre mil col·laboradors, entre ells el Banc Multicultural de Desenvolupament, la Unesco i la UE, té una assignatura pendent: enfortir una aliança global a favor de la educació.
—El seu mandat anterior va estar marcat pel Covid i arrencarà amb una guerra i una crisi. Com pensa afrontar aquestes circumstàncies?
—La pandèmia ens va castigar especialment, però el nostre lema va ser: l'OEI no tanca. S'ha imposat la manera virtual de treball i hi ha hagut una certa caiguda de l'activitat per manca d'inversió en educació. Els tres sectors on el Covid va tenir més impacte van ser el de la salut, amb les xifres de contagis més elevades del món (el 30% al 7-8% de la població mundial); economia familiar, per drastic low of sous, i el de l'ensenyament, per la caiguda en l'atenció: dels 180 milions d'estudiants confinats, més de la meitat no poden seguir la seva formació per via digital. Això, unit al nombre de certes hores lectives perdudes, fa una frase del secretari general de l'ONU que m'agrada molt: hi ha hagut una catàstrofe generacional. A menor aprenentatge, menys competència i pitjors oportunitats de feina i de futur. La fórmula és molt dura, però és així. Després del Covid hi va haver una certa recuperació que ha anat caient i el 2023 hi haurà recessió a diversos països.
—I en el context d'incertesa actual, què farà l'OEI per pal·liar aquest impacte?
-Hi ha aspectes positius i negatius derivats de la caiguda de la inversió pública i de la major part de l'economia d'alguns països, respectivament. La causa? Els pays que pateixen mancances per la guerra compraran matèries primeres -petroli, carn, cereals…- a Veneçuela, Paraguai, Argentina, Brasil… Quan l'educació i la cultura ha produït una transformació cap a la digitalització. Estem en plena transició, treballant per implantar sistemes híbrids per tal que tots els alumnes disposin de la doble oferta presencial i digital. A nivell cultural, aquesta digitalització comporta el problema de la propietat intel·lectual i de drets d'autor. Per això, a la Universitat d'Alacant hem creat una càtedra per assessorar els Ministeris de Cultura per a la promoció i la defensa d'aquests drets.
—Respecte a la retallada dels fons públics derivats de la crisi, com afectaran els projectes de l'entitat?
—No ho faran. Tots els programes que duu a terme l'OEI estan finançats. No se n'aprova cap si no compta amb fons anteriors; això suposaria riscos que no hem d'assumir.
“Ni la guerra ni la crisi afectaran els projectes de l'OEI. No se n'aprova cap si no compta amb fons”
—Quines fonts d'ingressos són?
-Els governs, el Banc Interamericà de Desenvolupament (BID), el CAF (Banc de Desenvolupament d'Amèrica Llatina), el BCID (Banc Centreamericà d'Integració i Desenvolupament) i la Banca Multilateral de Desenvolupament (BMD). A més, comptem amb recursos propis i de la UE.
—Com pot aportar l'OEI a aquesta mar d'Iberoamèrica una potència poderosa al nivell d'altres com l'Àsia?
—Som a la darrera milla de la cursa. Sóc optimista: en primer lloc tenim recursos naturals que poden aportar una gran riquesa. El tema de les matèries primeres està generant un gran conflicte mundial, est una guerra global ia la Xina i els EUA, Iberoamèrica est el territori de disputa. De fet, la inversió de la Xina a Amèrica Llatina és descomunal. En segon lloc, si aconseguim avançar en un model d'educació i cultura més digitalitzat avançarem més ràpidament. La investigació és el factor que aporta més innovació i més coneixement. Un món digital i un sistema més avançat i provocatiu que creen la producció de manera més eficient, amb menys costos.
En uns vuit anys la regió arribarà a la meta
—Quan arribarà a la meta?
-El context actual pot afavorir. La clau és aprofitar les oportunitats sorgides després de la pandèmia. Un horitzó raonable per a la recuperació de la regió és de vuit anys més o menys. Aleshores es podrien assolir millors nivells de benestar i repartiment de la renda. L'oportunitat és tindre una societat diferent, digitalitzada i amb un potent volum de comerç intern. Ara, l'activitat comercial és, fonamentalment, amb la Xina, els EUA i Europa, cosa que no reforça el mercat intern.
—Això vol dir que Iberoamèrica deixarà de ser una regió en vies de desenvolupament aquests vuit anys?
—La UE va descartar aquest terme fa temps pel de regions i països en transició i, per tant, la cooperació que fem ha canviat: ja no és la clàssica. Apostem pel coneixement, la investigació i la innovació per al desenvolupament i la transició. Els Fons d'Ajuda al Desenvolupament (FAD) amb un interès zero són pràcticament història perquè els països han sortit de la pobresa. Només els Haiti i Nicaragua. La Comissió Econòmica per a Amèrica Llatina i el Carib (CEPAL) de les Nacions Unides, amb què treballem moltíssim, diu que “som països que vivim al parany de la renda mitjana” i no és veritat, no hi ha tal renda mitjana. Hi ha molta pobresa, debilitament institucional, grans desigualtats…
“Els populismes són fruit de la fatiga democràtica. Els ciutadans han deixat de confiar en els seus governs en no veure satisfetes les necessitats»
—Quina mena de cooperació es fa ara?
—En primer lloc, on-on. No és el model filantròpic de fa tres dècades, sinó una cooperació construïda conjuntament. El 90% dels projectes que es fan són amb els països i les comunitats locals (Banca Multilateral). En segon lloc, va associada a la generació del coneixement, la investigació, la cultura i la ciència. Aquestes són les principals àrees de cooperació.
—Quina part d'aquest impuls en aquesta nova forma de cooperació als països emergents té a veure amb l'OEI?
—Som un organisme per a la cooperació al desenvolupament en tres àrees: Educació, Ciència i Cultura. Treballem directament amb els governs, generem informació per a la presa de decisions, és a dir, fem política des de l'evidència de les dades, no des de l'ocurrència; realitzem studios i investigacions per als ministeris sud els problemes existents per esmenar-los i formem funcionaris i docents. Tot això contribueix a fer que el sistema sigui més ben gestionat i més eficient.
- A què atribueix l'augment dels governs populistes i extremistes a la regió?
—Els governs han estat elegits pels ciutadans, hi ha alternança. Hi ha hagut una crisi generalitzada perquè l?agenda social no ha funcionat. Cal construir-ne una de nova, un nou contracte social. El descontentament de la població amb els serveis socials rebuts ha fet que van votar un altre partit. En material educatiu, el que més conec, hi havia països amb ofertes de baixa qualitat, deficients i amb un baix rendiment, cosa que condueix a baixa productivitat. I pel que fa a la salut, un exemple és el del Covid, amb el virus descontrolat perquè les mesures de protecció no van funcionar bé. Una dada és que des del 1960 aquesta és l'única regió del món que n'amenta la seva productivitat. Es basa en dues vies: en recursos (encapçalem el rànquing en matèria primera) i en coneixements, que són els que aporten més valor a la productivitat. I l¿economia mundial és la del coneixement. I tots aquests factors es tradueixen en manca de desenvolupament.
—I no s'han aguditzat aquestes democràcies autoritàries per la manca de desenvolupament i les desigualtats provocades per aquests governs?
-S'han aguditzat per la fatiga democràtica. Els ciutadans han deixat de confiar en els seus governs i han triat altres opcions perquè no veuen satisfetes les seves necessitats. I unit a això, es produeix l'emigració. Iberoamèrica ha estat sempre un pays emigrant per motius econòmics o polítics. I, a partir de la crisi del 2008, que va ser molt ràpida i dura a gran inestabilitat econòmica i laboral, l'emigració interna ha crescut molt: la de Nicaragua a Costa Rica ha estat fortíssima; la de Bolívia i Paraguai a Argentina, Xile o Brasil, igual. El mateix ha passat amb la de Mèxic, Guatemala, Hondures, El Salvador i Haití als EUA on ja hi ha 52 milions d'hispanoparlants dels quals més de la meitat són mexicans. A Europa, va emigrar en menor mesura, principalment, a Espanya per raons econòmiques.
—Quin repte s'ha marcat per a aquest quadrienni 2023-2026?
—Passar dels 20 milions de beneficiaris als quals l'OEI ha parat atenció directa amb una pandèmia.
—Quina és la vostra assignatura pendent?
—Deixar una OEI més consolidada, amb més presència a la regió, ja que és fonamental estar a peu d'obra. I, el que és més important, enfortir una aliança global en favor de l'educació per generar unes sinergies més fortes de col·laboració. Si es concreta aquesta aliança, els avenços seran molt importants. Aquí el sumar no hi suma, multiplicar.
