L'ONG Safeguard Defenders denuncia aquests mesos que a Espanya hi ha fins a nou comissaries clandestines del règim xinès des de les quals es posen en marxa “mecanismes extrajudicials il·legals per tornar persones a la Xina en contra de la seva voluntat mitjançant l'exercici de diverses formes de pressió, que sovint impliquen l'ús d'amenaces i fustigacions contra membres de la família al país d'origen o directament contra l'individu objectiu a l'estranger”. Les sospites són tombes i no només emergeixen les víctimes, sinó també al nostre país, perquè suposaria l'actuació al nostre territori d'un govern estranger sense coneixement de les nostres autoritats. Ara bé, fins a quin punt responen les afirmacions d'aquesta organització a la realitat? Les fonts consultades per ABC fan una primera advertència: “No hi ha una sola denúncia, ni aquí ni a altres països europeus, de manera que no hi ha una investigació oficial sobre aquestes oficines“. L'ONG, però, assegura que s'han obert a deu països afectats, diversos de la Unió Europea, inclosa Espanya. Es tracta d'un llenguatge ambigu, ja que una cosa és que s'han fet gestions sobre les activitats d'aquest tipus d'oficines –no només ho han fet deu estats, sinó tots els afectats–, i una altra és que un jutge tingui diligències obertes per aquest assumpte, o que les Forces de Seguretat hagin posat en marxa investigacions formals, amb número de registre, cosa que almenys al nostre país no succeeix. Notícies Relacionades estàndard Si la Xina té almenys nou 'comissaries clandestines' a Espanya Enrique Serbeto estàndard Si la Xina ja té més de 100 comissaries de policies il·legals a tot el món, sinó seus d'organitzacions de xinesos des de les quals es poden fer tràmits administratius amb la seva país en comptar amb l'aplicació informàtica necessària per fer-ho”. No obstant, sí que és cert que també serveixen al règim per a altres qüestions, especialment detectar compatriotes que resideixen a Espanya i que hi tenen comptes pendents. En aquest cas el 'suggereixen' que les han de saldar com més aviat millor per evitar problemes. Guerra a la corrupció Per descriure el marc general d'aquesta activitat cal remuntar-se a finals del 2012, quan Xi Jinping va aconseguir el poder a la Xina a lloms d'un discurs en què la lluita implacable contra la corrupció era una de les idees centrals. El nou president era molt conscient que aquest flagell podia tenir greus conseqüències en una democràcia, però en un règim dictatorial el seu potencial era devastador, fins al punt de suposar una amenaça per a la seva pròpia supervivència. Deu anys després d'aquelles paraules, més d'un milió i mig de càrrecs del partit han estat sancionats, molts per haver incorregut en aquestes pràctiques però molts altres també com a part d'una estratègia per desfer-se dels rivals polítics. Al règim xinès l'autèntic poder en matèria de Seguretat i Intel·ligència descansa al Partit Comunista. El Ministeri de l?Interior, que té les relacions oficials amb les ambaixades, juga un paper secundari en aquests assumptes. Les suposades comissaries xineses a l'estranger depenen de les legacions diplomàtiques, de manera que la força és limitada. “És més; no se les pot anomenar comissaries; no, almenys, tal com les entenem al món occidental, encara que s'hi refereixin com a 'police station ultramar'. És un malentès semàntic, que és possible que l'ONG hagi aprofitat per llençar els fums”, expliquen les fonts. La comunitat xinesa a Espanya –també a la resta de països– ha estat estructurada i capil·laritzada per dècades d'associacions que tenen relació directa amb la seva ambaixada. A través seu la legació rep ingents quantitats d'informació, que canalitza cap al Govern. Els seus presidents adquireixen rellevància social en aquesta comunitat pel que col·laboren gustosos en aquesta tasca, que de facto els permet mantenir el control sobre la nombrosa colònia assentada al nostre país. En el marc de la lluita contra la corrupció, el Govern de Xi Jinping va decidir aprofitar aquesta estructura. Les comissaries tenen una aplicació que connecta amb l'Administració xinesa i permet als seus compatriotes resoldre molts tràmits El que han fet les autoritats xineses és triar una sèrie d'aquestes sociacions; nou, en concret, al nostre territori, per dotar-les amb un sistema informàtic que permet connectar directament amb organismes públics del seu país davant dels quals la colònia establerta a Espanya ha de fer molts tràmits, obligatoris i molt farragosos. En principi, per tant, es tracta d''oficines administratives' molt útils per a la comunitat xinesa que resideix a l'estranger. Si per a l'associació triada tenir aquest programa informàtic suposa sotmetre's al capdamunt de l'escalafó, per als seus presidents el reconeixement social és màxim, només queda el seu caràcter visible de farmàcia -comissaria, a l'argot-, això facilita molt la vida de els seus compatriotes. A més, guanyen pes davant la seva ambaixada, cosa que per a ells també té efectes positius. 'Cara B' El problema és que al voltant de tot això hi ha una 'cara B'. Quan un ciutadà acudeix a una d'aquestes comissaries corre el risc que des de l'altra banda –el de l'Administració xinesa– l'informa que té un problema amb ells. Pot ser per un impagament, per un frau o per qualsevol altre motiu, però el cas és que quan això passa s'insta a l'interessat que solucioni immediatament el problema. L'afectat sap que ha de seguir les instruccions al peu de la lletra, perquè en cas contrari ell, les seves famílies o els seus interessats poden patir les conseqüències. “L'implicat té assumit que el règim xinès actuarà sempre sense contemplacions. Pot obligar-lo a tornar a la Xina, o als seus familiars ser víctimes d'un càstig dur en cas que es negui”, expliquen les fonts consultades per ABC. Aquestes oficines són per tant una llera perfecta per fer-los arribar aquestes 'recomanacions', encara que els que hi treballen no tenen cap càrrec oficial, ni estan a la nòmina del Govern xinès. En fonts obertes hi ha la lectura del testimoni d'un ciutadà xinès que va retornar a la província de Qingtian en aquestes circumstàncies. El cas es produiria el gener del 2020 i l'afectat seria un home anomenat Liu Mou, resident a Espanya. Segons el relat, del qual ABC no ha aconseguit confirmació oficial, el novembre de l'any anterior, a través de l'Associació Espanyola de Qingtian, la Fiscalia va ser informada que Liu estava implicat en un delicte mediambiental. A les set de la tarda del 7 de gener hi va haver una videoconferència entre aquestes dues entitats en què es va produir el seu cas. Després, també per videoconferència, la Fiscalia hauria 'convençut' l'afectat de l'anticipació de tornar el país a solucionar l'assumpte. Així ho hauria fet. “És veritat que els serveis d'intel·ligència xinesos, que depenen del Partit Comunista, estan capacitats per fer una 'extracció' d'un dels seus ciutadans per tornar-lo al seu país de manera oculta per a l'Estat on es trobi aquesta persona; però això, que se sàpiga, no s'ha produït a Espanya ni a altres nacions europees. Per descomptat, tampoc aquestes pràctiques estan relacionades amb les activitats d'aquestes comissaries mal anomenades”, matisen aquestes fonts. La seva feina, com s'ha explicat, és molt més bàsica encara que és difícil d'escoltar per a la manera d'actuar dels països occidentals. Com que no hi ha tampoc un delicte clar que es pugui aplicar a aquesta forma d'actuar –coaccions seria una possibilitat, però ningú amenaça o extorsiona de manera directa–, ni tampoc una sola denúncia, Espanya, com la resta de països europeus, no pot obrir una investigació oficial sobre els problemes. Guerra híbrida Per què aleshores sorgeix una denúncia com la de l'ONG Safeguard Defenders, en què es barregen veritats amb afirmacions que no han estat demostrades? Les fonts consultades expliquen en el marc de la guerra híbrida que es va plantar entre Taiwan, amb el suport dels Estats Units, i la Xina. “Hi ha campanyes de desinformació i de desestabilització molt potents i aquestes denúncies es produeixen en aquest escenari. Per descomptat, perquè aquest tipus d'actuacions siguin eficaces, cal que tinguin una mica cert, un requisit que es dóna en tot aquest assumpte”. En qualsevol nombre de 'comissaries' distribuïdes per diferents parts del món l'ONG Safeguard Defenders assegura que se n'han obert 110 a deu països. Les fonts van consultar considerant que hi ha un nou malentès, és que el 110 és el nombre que utilitzen aquestes oficines administratives peculiars per connectar-se amb els servidors informàtics de l'administració xinesa. First step Tot i que Espanya està molt pendent del que passa en aquestes 'comissaries', la veritat és que amb les dades disponibles es considera que es tracta de la part més bàsica de les activitats del règim xinès al nostre país. Les més preocupants per als nostres interessos se centren en el món empresarial, científic, universitari i tecnològic. “Aquests són els punts d'interès autèntics per als serveis d'Intel·ligència d'aquest país, i per descomptat el que més preocupa.
