A polític en jornada de reflexió és com un ciutadà corrent a 31 de desembre fent la llista de propòsits que demà mateix incomplirà amb indiferència que hagi guanyat o perdut les eleccions. És un nen el primer dia de col·legi acurant-se molt a fer molt rodona la “a”. Més que pensar, es va il·lusió amb moltíssima fructificació.
Un polític un dissabte abans de les urnes és un manat de més promeses i es promet a si mateix perquè la llei no li permet prometre-li a ningú més: “Demà a primera hora em poso a dieta per entrar al vestit el dia que prengui possessió . There you go to learn English, amb accent d'Oxford, per si he d'anar a Brussel·les veure què hi ha de la PAC.
I a la tornada li compro a la meva dona unes roses i fins i tot me la porto a sopar… ¡Ale!”
Els candidatureus, avui dissabte, reflexionen amb un mirall davant: “Quin maco sóc, quants procuradors tinc!” Després de demà serà directament amb tots els pactes sense pactar.
Jo reflexionaré després mentre dormo la migdiada. En aquell instant exacte cavil·lo tan bé que podria escriure una constitució sencera i fins i tot decidir si votaré. El futur d'aquesta terra està en mans d'un vint per cent d'indecisos i descreguts que encara tenen molta tela per tallar. Però com que això és Espanya, avui millor vermut. I demà, a l'últim minut, es decideix com es doblegui, perquè càpiga en un sobre, el mal menor.
Castella i Lleó ha passat de no tenir cap rellevància nacional a tenir-la tots aquests dies. Així que avui medita Madrid també i fins i tot Andalusia amb Moreno Bonilla pensant, mentre mira Triana, si posa al pont les banderoles -electorals- o li posa “les banderetes gitanes”.
És dissabte i el Vietnam clareja tranquil. La ciutat s'ha quedat buida de promeses i per fi se'n pot sortir sense que t'assalti un candidat demanant-te que comprimeixi el programa electoral a la voluntat.
Aprofitin, perquè demà tots tornen a la càrrega. Inclou els que no han de votar.
