Ningú no discuteix que el desenvolupament d'un parc d'energies renovables és un objectiu d'interès públic per a les àrees geopolítica (independència energètica), econòmica (mobilització d'inversions) i ambiental (decarbonització). El desenvolupament de les energies renovables és, a més, l'instrument adequat per donar compliment al principi constitucional consisteix a “utilitzar racionalment tots els recursos naturals” (article 45.2 de la Constitució).
La realització d'aquest objecte està en risc com a conseqüència del retard massiu en l'atorgament de les autoritzacions per a la construcció de les instal·lacions energètiques, cosa que alhora té l'efecte indesitjable de reducció de l'atractiu del mercat energètic espanyol per a les companyies i els fons de inversió.
Les causes d'aquesta paràlisi no depenen de la voluntat dels despatxos administratius, a qui interessen els primers passos en la resolució puntual de les diligències. L'incompliment dels terminis no els exonera de l'obligació de dictar resolució expressa i els situa en el risc que els interessats judicialitzin l'assumpte. Aquestes causes són, en essència, les tres següents.
Primera, la construcció d'una instal·lació elèctrica té implicacions rellevants davant de tercers i als voltants de la seguretat pública, medi ambient i urbanisme, fet que explica que hagin d'obtenir diversos títols autoritzats, molts dels quals estan condicionats entre si, de manera que el retard en obtenir-ne un obstaculitza la instrucció dels següents. Segona, el nombre de projectes s'ha incrementat en centenars, sobrecarregant de feina les unitats administratives. I tercer, el dret públic de l'energia es caracteritza per la seva complexitat, derivada que, tan bé sobre fonaments es troben a les institucions tradicionals del dret administratiu, es nodreix d'una infinitat de normes especials i es projecta sobre una tècnica realitat en constant evolució.
Aquestes patologies, qua juridicoadministratives, han de ser tractades mitjançant les tècniques pròpies de la seva ordenació. La complexitat processal exigia per a la unificació i simplificació de les línies mediates la col·laboració de les diferents autoritats públiques competents, en particular respecte de la innecessària celebració de les línies successives d'informació pública en què només es repeteixen les mateixes discussions. La sobrecàrrega de treball als despatxos administratius ha de ser aturada amb una dotació de personal més gran, per la qual cosa pot sorgir a les xifres de les comissions de servei i la contractació administrativa de serveis. Al final, la complexitat jurídica va conduir que els promotors no només actuïn com a interessats en els procediments, sinó també com a col·laboradors de l'Administració, mitjançant la presentació d'escrits i dictàmens jurídics dirigits a facilitar el descobriment de solucions d'acord amb el dret a les problemàtiques molt variades vinculades a aquest tipus de projectes industrials.
L'ús de les energies renovables no és només un objectiu d'interès general, és també una via de refinament del dret administratiu, en la condició de sector de l'ordenament jurídic que ordena l'exercici de l'autoritat i l'estructuració i el desenvolupament de la societat.
SOBER L'AUTOR
Gonzalo Rubio Hernández-Sampelayo
