La paraula fotocatàlisi resulta encara força desconeguda per a molts, encara que a Espanya es fa servir aquesta tecnologia fa força temps. Ara, però, és quan està més en auge. El procés de fotocatàlisi imita el de la fotosíntesi que fan les plantes, però en aquest cas capta l'energia solar per convertir-la en energia química. Les seves moltes aplicacions, entre elles la millora de la qualitat de l'aire ambiental i la depuració de l'aigua.
La fotocatàlisi és una reacció a fotoquímica i tal com recorda Daniel González Muñoz, doctor en Fotocatàlisi de la UAM: “A principis del XX els científics van intentar imitar el procés de la fotosíntesi de les plantes, però va quedar en un segon pla davant del petroli i el carbó”.
Amb la crisi del petroli dels anys 70, la situació va canviar i va començar a tenir més en compte aquest procés que ha anat aplicant diferents camps. Des de fa més de 20 anys, per exemple, intentem estudiar al Japó sobre l'efecte de la degradació dels contaminants a la zona. "A Espanya està molt establert a nivell industrial, ja hi ha moltes empreses amb materials de construcció per degradar contaminants de l'aire, com ara virus i bacteris", matisa.
Perquè es produeix la fotocatàlisi, cal un fotocatalitzador, “molècules que absorbeixen l'energia de la llum i la transmeten a una altra molècula. A nivell industrial, la majoria dels fotocatalitzadors es basen en diòxid de titani”, afegeix González.
«Espanya comença a interessar-se per aquesta tecnologia l'any 2000 i la primera aplicació que es fa en un tram del carrer Martín de los Heros de Madrid, a través de l'Ajuntament», explica David Almazán, president de l'Associació Ibèrica de la Fotocatàlisi . Era una cosa nova, comença a sonar bé i Barcelona fa les primeres aplicacions en edificis, paviments i voreres. "Les empreses privades, per motius de RSC, ho apliquen a pàrquings, centres sanitaris… Creix l'interès i proliferen més empreses", afegeix. Des d'aquesta associació sense ànim de lucre que uneix manufacturiers, centres tecnològics, estudis d'arquitectura, enginyeries i universitats, entre altres entitats, asseguren que “des de l'any passat hi ha més interès per aquesta tecnologia que tracta de millorar la vida dels ciutadans . Sobretot a interiors perquè més del 90% del temps estàvem a zones confinades”.
aplicacions
En els darrers anys cada vegada són més els fabricants que utilitzen aquesta tecnologia a més de productes, es troben pintures, ciment, cobertes d'edificis, paper o teixits que inclouen fotocatalitzadors. Els preus són cada cop més competitius, encara que poden ser fins a un 20% més cars que un material homòleg sense aquestes característiques. "És una tecnologia que té la necessitat d´avançar constantment, té un recorregut infinit, les eficiències són bones, però poden estar molt millor", reconeix Almazán. Ja es comercialitzen aparells de fotocatàlisi de sobretaula, que s'endollen i netegen l'aire. També hi ha avenços amb els teixits, “pots anar a la moda descontaminant el món”, i es treballa en l'aplicació d'aquesta tecnologia en superfícies com ara el cautxú per a parcs infantils, col·laborant en la seva desinfecció.
L?any passat, per exemple, l?empresa Sundisa, del sector d?impressió digital, va desplegar a Madrid i Barcelona lones publicitàries que van rebre el tractament Pureti, reduint la contaminació mitjançant l?eliminació dels elements contaminants. Una postimpressió tècnica que depura lespai a través de la fotografia.
El Covid ha ajudat a desenvolupar més ràpidament tota la part de millor qualitat de l´aire, “perquè el mercat ho va exigir. Ajuda a netejar l'aire i mata els virus”. En interiors, la forma més eficient és col·locar el fotocatalitzador als conductes de climatització, que són molt pocs accessibles. "Es col·loca un aparell dins del conducte perquè quan circuli lʻaire es netegi i lʻaire que torna a entrar està més net", puntualitza. A exteriors, hi ha molta varietat de productes per aplicar a voreres, revestiment d'edificis, cubicles o inclusió de publicitat.
Això sí, cal tenir en compte que “no fa que la contaminació desaparegui. És un complement que pot fer dins de la construcció que els llocs siguin més segurs i barats. I és una manera d?aprofitar l?energia de la llum”, assenyala Daniel González.
Tan bé l'ús de la fotocatàlisi a la indústria ja està molt estès, en el camp de la investigació encara hi ha molts desafiaments. L'investigador de la UAM recorda que l'òxid de titani té un inconvenient: “Absorbeix al rang de l'ultraviolat de l'espectre solar, que només és el 5%”. Caldria modificar l'òxid de titani per poder absorbir més llum i aconseguir així els processos serien més eficients. Un altre repte serà aconseguir “fotocatalitzadors que siguin més duradors”.
