Feijóo obvia la incomunicació amb Sánchez i exigeix ​​un pacte sobri a la presidència de la UE

A punt de complir-se un any de l'elecció d'Alberto Núñez Feijóo com a president nacional del PP, a Gènova van assenyalar com un dels 'punts negres' d'aquesta etapa la incomunicació total de Pedro Sánchez amb el cap de l'oposició. La darrera vegada que van parlar va ser el 27 d'octubre passat en una conversa telefònica d'una hora aproximadament. Posteriorment, el PP va anunciar la ruptura de les negociacions per renovar el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), davant de la reforma del Codi Penal que estava impulsivament el president del Govern. Cinc mesos després, no hi ha contactes entre tots dos i les relacions continuen trencades. Tot i aquesta ruptura i manca de comprensió sobre qualsevol assumpte, Feijóo vol estendre la mà al president del Govern, en aquest cas per buscar un pacte d'Estat de cara a la presidència de torn de la UE, que correspon a Espanya en el segon semestre d'aquest any. Les ofertes de pacte a la Moncloa han format part de la estratègia política de Feijóo des que va arribar a Gènova, sabent que no serien acceptades. Amb aquest moviment, el president del PP ha reforçat la seva idea sobre la regeneració política, basada en grans acords i el diàleg entre els partits. D'aquesta manera, a més, ha volgut enviar un missatge a sectors moderats, sobre tots els votants de centreesquerra desencantats amb Sánchez. Aquest 'nínxol' de vots ha estat un dels grans objets de Feijóo des que va arribar a Gènova, en el seu afany per aglutinar una majoria per governar en el futur. Fonts properes al líder popular assenyalen que en aquest cas no es viatjarà un document escrit a La Moncloa amb la proposta de pacte d'Estat sobre la presidència semestral de la UE. Però sí que s'ha traslladat l'interès per l'acord, per reforçar la posició d'Espanya davant dels socis europeus mitjançant un missatge d'unitat en un assumpte d'Estat. Fins ara, els altres grans pactes que havia proposat Feijóo estaven relacionats amb les crisis econòmica i energètica, la reforma de la Justícia i la seguretat exterior, inclosa la cimera recent de l'OTAN a Madrid. Tots van ser rebutjats, amb menyspreu públic inclòs, per part de la Moncloa. Gènova presumeix 12.000 nous afiliats en un any de celebracions que són dissabte el seu primer any com a president nacional del PP amb un acte preelectoral a Saragossa i uneix entrega del carnet de militant a alguns dels nous afiliats del partit. En total, durant aquest darrer any s'hi han afiliat gairebé 12.000 persones, segons informació des de Gènova. Des d'abril del 2022 hi ha 11.600 persones, de les quals 2.152 corresponen a Andalusia, 1.717 a Castella i Lleó, 1.618 a Madrid, 898 al País Valencià, 773 a Galícia, 492 a Extremadura, 450 a Catalunya i gairebé 200 a Catalunya regions. A l'acte de precampanya hi participen el candidat autonòmic a Aragó, Jorge Azcón, i la candidata a l'Alcaldia de Saragossa, Natalia Chueca. En el cas de la presidència de la UE, Feijóo ha reclamat informació al Govern sobre l'agenda i les línies que marcaran aquesta fita de la legislatura, segons el defineix al PP. Els populars entenen que, al final de les eleccions generals i quan la majoria de les enquestes auguri un canvi de Govern a Espanya, l?Executiu ha de buscar consens amb el principal partit de l?oposició en qüestions d?Estat com aquesta. Aquest assumpte havia estat objecte de grans acords en mandats anteriors.