La presidenta de la Comissió Europea, Úrsula Von der Leyen, presentarà aquest dimecres davant del Parlament Europeu el seu nou full de ruta industrial per fer front als plans climàtics de la Xina i, especialment, dels Estats Units. A strata, segons l?esborrany a què ha tingut accés a aquest mitjà, centrat en l?eliminació de traves per al?ús de tecnologia climàtica i la creació d?un ecosistema que l?èxode d?empreses a aquests dos països. “Europa es manté com un destí atractiu per a les inversions sostenibles”, diu el text.
Aquesta és la resposta de Brussel·les a la Llei de Reducció de la Inflació de l'Administració Biden per contrarstar, en aquest cas, la inversió xinesa en tecnologia renovable. “Les cadenes de subministrament començaran aquí”, va assenyalar el president dels Estats Units a mitjans del mes de gener. La normativa nord-americana estableix quantiosos avantatges fiscals a empreses que apostin per tecnologia verda i que s'assenten en territori nord-americà. “No volem una guerra de subsidis”, va reaccionar aquest dimarts Paolo Gentiloni, comissari europeu de Fiscalitat i Unió Duanera, Auditoria i Lluita contra el Frau.
Tot i això, l'esborrany comunitari vol fer front als 339.000 milions d'euros posats sobre la taula per part de la Casa Blanca per impulsar aquest sector. Brussel·les, això sí, de moment no ha posat un nou ascendent per atraure les inversions, sinó que busca facilitar la vida a la indústria amb menys traves i més ajuts. Segons el text comunitari, amb algunes xifres sense concretar a les seves 17 pàgines, “les subvencions xineses distorsionen el mercat”.
En els darrers anys, les ajudes del gegant asiàtic dupliquen la Unió amb una cartera d'inversions de 280.000 milions de dòlars, apunta la Comissió a l'esborrany. "Europa i els seus socis han de fer més per combatre l'efecte d'aquestes subvencions injustes i la distorsió prolongada del mercat", diu el text, que encara es podria modificar. Brussel·les, a més, avançarà farà ús d'un reglament sobre subvencions estrangeres per investigar si les subvencions concedides per tercers països repercuteixen al mercat comunitari.
"Europa i els seus socis han de fer més per combatre lʻefecte dʻaquestes subvencions injustes i la prolongada distorsió del mercat"
El text conegut aquesta setmana i que aquest dimecres serà presentat davant de la cambra comunitària defineix com s'aplicarà al pla a l'entorn regulatori, l'accés a les finances, les habilitats i el comerç sota el títol «Un pla industrial Green Deal per a l'Era Net- Zero” i que detalla l'anunci realitzat per a la pròpia Von der Leyen al Fòrum de Davos a principis d'any. “Hem de respondre amb més fermesa”, va assegurar el president de la Comissió Europea davant de la resta de líders mundials en el gran fòrum econòmic.
Mesures, si; diners, no
A diferència dels seus altres dos competidors, la Unió Europea no desemborsarà cap euro addicional per a aquesta nova confrontació econòmica i d'interessos. La seva estratègia passa per “l'obertura comercial és un element essencial de la nostra estratègia per mantenir la posició de la UE com a líder mundial en tecnologies net-zero”, apunta l'esborrany.
Un objecte que simplificarà i agilitzarà els permisos per a nous llocs de producció de tecnologia neta amb una adaptació temporal de les regles d'ajuda estatal de la Unió. Així mateix, Brussel·les impulsarà una reducció dels llocs de treball per a l'accés a ajuts i subvencions “en un esforç per evitar que les empreses abandonin” el territori comunitari.
Una mesura de resposta als gegants del sector eòlic i solar que han criticat el règim de finançament de la UE per ser massa complicat en comparació de la nova normativa nord-americana. Amb aquesta mesura, els directents comunitaris busquen assolir al sector "més de 170.000 milions d'euros d'inversió acumulada fins al 2030 en la fabricació de tecnologies netes zero per a energia solar, aigua, bateria i hidrogen".
Això no obstant, el text posa de manifest la bretxa econòmica entre els diferents Estats membres. «Evitar la fragmentació del mercat únic a causa dels diferents nivells de suport nacional, facilitar la transició ecològica al conjunt de la Unió i abordar la gran bretxa existent entre el finançament actualment disponible i les necessitats de finançament per ampliar la xarxa indústria, també hem de augmentar el finançament de la Unió Europea”. Tot i l'alerta, no s'espera, almenys fins a l'estiu, la creació d'un nou fons comunitari.
Com a contraprestació, les regulacions comunitàries sobre subsidis i ajuts dels comunitaris pays amb les seves indústries continuaran amb el període de flexibilització iniciat amb la pandèmia derivada de la Covid-19 i perllongada amb la invasió russa d'Ucraïna. Ara, la resposta al pla de Biden és la introducció d'un "Marc temporal de crisi i transició" donant als estats membres la possibilitat d'estendre els terminis per completar projectes d'energia renovable o atorgar beneficis fiscals per atraure noves inversions en instal·lacions de producció , com passa en el Reducció Llei de la Inflació dels Estats Units.
Control de matèries primeres
El 2020 passat, la Unió Europea va actualitzar la seva llista de materials crítics primaris entre els quals hi ha el cobalt, el tantali, el magnesi, el wolframi, el vanadi, l'indi, el niobi, el liti o les famoses terres rares. Aquest dimecres, Brussel·les proposarà una Llei de Matèries Primes Crítiques. “La fabricació de tecnologies de la UE amb balanç zero net només és possible si es garanteix l'accés a les matèries primeres crítiques rellevants, inclou les matèries primeres reciclades, reduir la dependència d'Europa de tercers països i impulsar l'ocupació i el creixement a la economia circular”, assenyala l'esborrany.
"La fabricació de tecnologies UE amb zero net només és possible si es garanteix l'accés als materials crítics primaris per reduir la dependència d'Europa de tercers"
A més, les autoritats comunitàries proposen la creació d'una associació mundial de primeres matèries crítiques i deplegar mesures de defensa comercial en aquesta matèria.
Aquest dimecres està prevista la presentació detallada del pla que posteriorment haurà de ser ratificat pels líders de cadascun dels Estats membres. "La Comissió demana als directes, governs i legisladors que donin suport a l'aplicació d'aquest pla i està disposada a plasmar-lo en propostes concretes basades en avaluacions de necessitats fonamentals abans del Consell Europeu del març", apunta l'esborrany.
