Es necessitava el partit perfecte i no va arribar, però aquí va estar Espanya, guanyant-se opcions amb arreons de genialitat, amb un Gonzalo Pérez de Vargas less comunal (35% d'efectivitat) i amb una possibilitat de posar-se a gol amb un set metres a falta de 45 segons. Però no es va produir la remuntada i Dinamarca, una altra vegada Dinamarca, a banda de la selecció nacional de la lluita per l'or mundial. Com ja va passar el 2021. Els actuals campions planetaris porten 27 partits sense derrota i aspiren al seu tercer ceptre consecutiu. Espanya, orgull fins al final, lluitarà pel bronze, com ja va passar el 2021.
-
Espanya Pérez de Vargas (1); Maqueda, Fernández (3), Solé (4, 3p), Cañellas (2), Guardiola, Peciña; Alex Dujshebaev (3), Figueres (1), Serdi (3), Casat, Valera (1), Sanchez-Migallon (1), Daniel Dujshebaev (1), Odriozola (1).
-
Dinamarca Niklas Landin (Moller); Magnus Landin (2), Saugstrup (5), Gidsel (3), Hansen (4, 2p), Pytlick (6), Kirkelokke (1); Jacobsen (3), Mollgaard, Hald (1), Jorgensen (1)
-
Marcador cada cinc minuts 3-3, 4-6, 5-9, 7-10, 10-12, 10-15 (descans); 13-17, 15-20, 17-20, 20-21, 20-23, 23-26 (final).
-
Àrbitres Schulze i Tonnies (Alemanya). Van excloure Maqueda (dues vegades) i Odriozola per Espanya i Magnus Landin, Kirkelokke i Saugstrup per Dinamarca.
Havien estat 48 partits anteriors, amb 21 triomfs per als nòrdics, però no l'últim, a les semifinals de l'Europeu 2022; ni tampoc el d'un altre mundial de grat record per a la selecció nacional: el del 2013, quan el de va doblegar els danesos per aconseguir el segon títol mundial.
Han passat deu anys i tots dos equips han evolucionat, obligats en canvis en determinats llocs per l'edat, però igual de ferms a l'essència. Són molt durs, acceptava el vestidor, que va veure com Joan Cañellas, magnífic guia durant aquest Mundial, es va sentir ranquejant als dos minuts de trobada –recuperat per al final de la primera part–. Un bloc de formigó a la defensa. I per a més agonia, darrere d'aquesta muralla un Niklas Landin que es va fer infinit. Allà, braços també cansats dels quarts, va xocar Espanya una vegada i una altra. Maqueda, Casado, Solé i fins i tot els germans Dujshebaev van veure escórrer-se les opcions de gol en mans del porter danès. Mentre que Pytlick i Saugstrup Jensen van obrir un precipici: quatre gols d'avantatge (6-10 al minut 18) que no van ser més gràcies a un Pérez de Vargas que va saber contenir les ganes daneses i mantenir els seus dins del partit.
També Ribera ho va intentar amb la pissarra, conscient que encara va pesar potser els 80 minuts de desgast davant Noruega i que els danesos, tot i això, amb prou feines havien passat problemes en les trobades, capaç de trencar els xocs i posar-se amb prou avantatge com per no haver de patir en les segones partits: 43-28 a Bèlgica, 36-21 a Bahrain, 34-21 a Tunísia, 33-24 als Estats Units, 30-25 a Egypt, 40-23 a Hongria i només un partit tens, davant Croàcia 32-32. Ribera va demanar més ajuda enrere, solidesa per poder ser Espanya al contraatac. Allà va seguir fent els deures Pérez de Vargas, va començar a aparèixer Ángel Fernández des de l'extrem, aquí es va jugar amb defensa 5:1 amb Kauldi Odriozola que va desestabilitzar els danesos i van treure el cap les cames per recuperar certs desavantatges, prement el marcador a només un golf. Però es va diluir en una acció amb la pilota aturada. Landin va simular que Dani Dujshebaev havia desaparegut a la cara, però el VAR va negar la versió del danès. Tot i això, la tensió del matx es traduirà en una sèrie d'empenyes i una aturada en el bon fer d'Espanya que va desequilibrar el conjunt nacional. Des d'aquí, la reacció espanyola es va aturar i els danesos van tornar a fer l'estirada, 15-10 al descans.
Com ho vas fer abans de Noruega, Espanya no deixaria de barallar-se, confiats els jugadors que Landing baixaria la seva eficàcia i s'havia de seguir allà per quan això passés. Davant dels problemes, solucions; i Ribera van oferir les fórmules per desembussar el tap a l'atac. Pérez de Vargas, que ens sabia com impulsar els seus i fins i tot va marcar de porteria a porteria, l'infatigable Odriozola, Sánchez Migallón, Solé, Cañellas i Serdio van traslladar la pissarra a la pista. Parcial de 3-0 perquè danesos comencessin a sentir la pressió que aquest rival els aguaitaria fins a la final (21-20 al minut 50).
Hi va haver sempre més frescor en les idees, sobretot en els cossos dels danesos, que van reaccionar a aquest 0-3 amb un 4-0. Encara que Espanya es treballaria encara options per continuar, per esperar aquest miracle que van construir contra Noruega, incapaços de baixar els braços mai: a un minut, dos gols a baix, temps mort, set metres. En aquest llançament, el resum de la semifinal: afany espanyol, un Landin superb. Dinamarca viola a frenar els de Ribera en una semifinal mundial. Tocair-se sacseja la decepció perquè demà hi ha opció de sumar a bronze té un palmarès extraordinari en l'última dècada.
“A la primera part hem fallat molts llançaments, Landin ens ha parat molt. Ja a la segona hem jugat millor, amb Gonzalo que ha parat moltíssimes, ens hem posat un gol, però no ha pogut ser. Estem fotuts, però cal seguir. Ho hem intentant tot”, va comentar Kauldi Odriozola després del xoc.
