Les tensions que travessen el mercat energètic no permeten establir una data concreta. Però Endesa va treballar en la previsió que la planta de carbó d'As Pontes es confirmi definitivament el primer trimestre de l'any que ve. Així ho va traslladar la companyia aquesta setmana als treballadors, després que el Govern central hagi decidit mantenir operativa la meitat de la planta per garantir el subministrament elèctric de cara al proper hivern.
El 19 de setembre passat, el Ministeri de Transició Ecològica va comunicar la decisió d'autoritzar el tancament només per a dos dels quatre grups de la central. Aquests darrers anys ja no havien estat en funcionament, atès que no s'havia completat l'adaptació de la planta als requisits anticontaminació de les normes ambientals europees. L'elèctrica ja ha encarregat carbó per poder tornar a arrencar els forns i les primeres 76.000 tones arribaran el 8 d'octubre que ve al port de Ferrol. Entre la segona i la tercera setmana del mes arribarà un altre carregament de 80.000 tones. Els avions de la companyia passen per engegar només un dels dos grups operatius. Primer es cremarà carbó al grup 1 -d'una potència d'uns 350 megawatts- i al que li queden uns tres mesos de funcionament. Durant aquest temps es realitzarà la revisió de seguretat al grup 2, que els substituirà.
Per posar la central en marxa cal portar personal. Marcos Prieto, secretari d'organització d'UGT FICA Endesa Galicia, ha explicat que es reforçarà la plantilla principal amb 16 persones mentre n'hi hagi 63. A més, a les auxiliars hi haurà treballadors contractats. Els contractes, confirmen fonts de la central d'As Pontes, seran fins al juny del 2023. Si la central s'apagués abans de manera definitiva, el personal dedicaria a tasques de predesemantellament. "Es buidarien olis, productes químics i altres residus per posar en marxa la planta llesta a l'empresa que vingui a desmantellar la central", va indicar Prieto.
El Ministeri ha condicionat el definitiu definitiu de la tèrmica d'As Pontes a dues instal·lacions. Primer s'ha de tornar a posar en marxa el mecanisme d'interruptibilitat, pel qual la gran indústria s'aturaria en cas que hi hagi molta demanda elèctrica a les llars i el sistema no pugui abastir tothom. A més, ha de tornar a funcionar la cogeneració, un model pel qual la calor dels processos industrials genera electricitat. Només a Galícia hi ha 89 indústries que fan servir aquest sistema, abans que els elevats del gas natural haguessin hagut de parar la producció. Al setembre, el Govern va anunciar que aquestes plantes estarien també cobertes per l'excepció ibèrica del topall del gas, cosa que permetria rearrencar la seva producció. A Tota Espanya, la cogeneració suposa al voltant del 10% de la producció elèctrica total.
invasió russa
Endesa va calcular que aquests mecanismes poden estar plenament operatius el primer trimestre del proper any, perquè el sistema elèctric no requereix consultes de carboni -un dels principals responsables del canvi climàtic- per garantir el subministrament elèctric del país. Prieto indica que l'empresa ha traslladat que, de tota manera, no hi ha cap certesa sobre l'apagat definitiu de la central davant el complicat escenari energètic que travessa el continent europeu després de la invasió russa a Ucraïna.
Davant el desorbitat cost del gas natural, de moment “els preus del mercat competitiu fan el carbó”, subratlla Prieto. L'elèctrica va estimar que As Pontes podria mantenir-ne un operatiu dels seus grups de manera continuada en els propers mesos. una forma, indica, de “garantir el subministrament i de Serà minoritzar el preu” de l'electricitat, atès que actualment és més car produir energia amb gas. Encara que només estigui operatiu un dels seus quatre grups, la tèrmica d'As Pontes pot produir gran quantitat d'electricitat gràcies als 350 megawatts. “Un parc eòlic té una potència de 20 MW”, exemplifica Prieto.
Futur
Tot i que no hi ha res definitiu, tant el Ministeri com Endesa segueix apostant pel tancament total de la central. L'elèctrica pretén instal·lar 1.300 megawatts elèctrics en substitució dels 1.400 de la tèrmica. Però la tramitació és lenta. Fa uns anys que l'empresa va sol·licitar la instal·lació de 611 megawatts eòlics a la zona. "L'autorització del Ministeri caduca al gener", recorda Prieto. Si els permisos necessaris per part de la Xunta no estan a punt al mes d'octubre, afirma el sindicalista, caldria tornar a començar de zero per desenvolupar els parcs. Recentment, la patronal del sector (EGA) ha anunciat que a Galícia valen 2.500 milions d'euros en inversions si no es compleixen els punts de connexió a la xarxa elèctrica per a cent anys de nous parcs.
La instal·lació d'aerogeneradors és fonamental perquè se sumin els projectes de reindustrialització d'As Pontes, com ara la fàbrica de pneumàtics del grup xinès Sentury Tire. Endesa s'ha compromès a subministrar energia a la nova factoria a preus competitius mitjançant una figura coneguda com a PPA. També a la factory d'alumini d'Alcoa esperen nous desenvolupaments eòlics, perquè el subministrament elèctric tingui més beneficis que el mercat i la fàbrica pugui tornar a funcionar el 2024.
