Les flames segueixen causant estralls a Berrocal (Huelva) divuit anys després d'haver estat apagades. El bosc de sureres centenàries que es va cremar el 2004 no s'ha recuperat. L'alcalde parteix de la reforestació que es va fer després del brutal incendi iniciat a Mines de Riotinto va fracassar i avui els seus efectes no només són ambientals sinó, sobretot, socials i econòmics. Els habitants del poble s'han reduït a la meitat, la col·lecció del suro és menys d'un terç del que era i molts dels projectes que volien posar en marxa els seus veïns que van quedar en l'oblit. “La vida ha canviat del tot. Hi havia un suport, un romanent cada any que aportava un benefici i això s'ha acabat”, diu la seva alcaldessa, Francisca García Márquez. Les imatges dels devastadors incendis dels últims dies a Espanya han reviscut el drama dels berrocaleños. L'incendi es va iniciar el 27 de juliol i va deixar 29.687 hectàrees en una setmana, i Berrocal és la zona més arrasada. Figurat com el foc més gran del segle a Espanya, però acaba de ser cendra superat per les 31.000 hectàrees reduïdes a de Losacio (Zamora). El Segueixen Corts de Pallás (València), que el 2012 s'estenia a 28.879 hectàrees i es va registrar any a any a la Serra de la Culebra (Zamora), arribant finalment a les 24.737,95 hectàrees. "De totes les formes que el miris va ser catastròfic i ha deixat una empremta en nosaltres que no es podrà esborrar", diu l'alcaldessa. “El nostre hem quedat fatal”, resumeix planament Juan Ramón García Bermejo, president de la cooperativa surera San José. Abans de l'incendi, les 12,000 hectàrees de terreny que van gestionar van donar de mitjana uns 330,000 quilos de suro, que després venien. Ara la producció mitjana és de menys d?un terç, 103.000 quilos, i baixant. 'La seca' està fent estralls entre les sureres que van sobreviure a l'incendi. "L'any passat vam treure 46.000 quilos i aquest any serà menys", va lamentar García Bermejo. Els arbres replantats que han aconseguit prosperar tampoc no podran ser explotats fins d'aquí a una altra dècada: necessiten almenys 30 anys per començar a produir. Abans Després L'entorn de Berrocal, després del foc i 18 anys després Cortesia de Juan Romero Projectes perduts “És una tragèdia per a la vida de les persones, a banda que acaba amb el teu mitjà de vida”, assegura Juan Romero, veí del poble i qui va crear la plataforma Focs Mai Més després de l'experiència. Ell va formar part de la cooperativa de petits propietaris que produïen suro. Els quilòmetres de quilos que s'extreien donaven uns 600.000 euros per sortir-ne, va recordar. I els seus integrants havien iniciat cursos de formació per encendre a processar el producte: els volien transformar ells mateixos en taps per a vi. L'objectiu era crear llocs de treball i fixar població. Però el foc acabo amb tot. Els últims anys, la collita del suro amb prou feines dóna uns 70.000 euros i el somni de convertir-se en productors de taps va quedar aparcat. “Amb mil quintals que traiem, on vas”, diu. Abans Després L'entorn de Berrocal, després del foc i 18 anys després Cortesia de Juan Romero El terreny, de mica en mica, s'ha anat regenerant. Els matolls i les estepes han crescut i l'arbreda també. Però no omplen el buit de les alzines i sureres centenàries. “El bosc encara està degradat”, assegura Juan Romero. Hi havia apicultors que van perdre ruscs aquest any i la producció dels següents. Hi havia alzines centenàries, explotacions de perdius que es van perdre i vedats de caça als quals els va arribar el declivi. “S'explotava el sector dels animaux, amb bestiar porcí, apicultura… tot està minvat”, diu l'alcaldessa. Només és una prova d'una màxima que repeteixen els habitants de Berrocal: el bosc genera ocupació i cal vetllar-hi. Abans Després L'entorn de Berrocal, Tampoc després del foc i 18 anys després, Cortesia de Juan Romero cobrirà la reforestació. "El 60% de les repoblacions van fracassar", assegura Juan Romero, també membre d'Ecologistes en Acció. L'elecció de la zona per repoblar, la manca de seguiment del projecte i la sequera els va donar la punta, ratifica García Márquez. Avui molts veïns de Berrocal han deixat de treballar les seves finques i, amb això, també han cessat les tasques de neteja, i per això el risc d'incendis va creixent amb el pas dels anys. Les ajudes que es van donar fa dècades van desaparèixer. "Les famílies no tenen cap aportació per poder fer millores i que el foc no vingui i es torni a portar tot per davant una altra vegada", assegura l'alcaldessa. La reclamació dajuda és a tots els nivells: Unió Europea, Govern i comunitats autònomes. Espanya requereix un estrat forestal. Una dècada de devastació a València Una experiència que ha tingut lloc a la localitat valenciana de Cortes de Pallás. Es va veure afectat fa una dècada per un altre dels grans incendis d?aquest segle a Espanya, que va arrasar 28.879 hectàrees. Després del foc, el repunt de població registrat els anys anteriors va canviar de tendència i va passar de més de mil habitants a 800. “En deu anys el bosc no està com estava, ni ho estarà en deu més. El bosc tenia 70 anys”, explica Javier Olivares, que gestionava un vedat de caça a Andilla (València). Aquesta zona també es va veure afectada per un gran incendi que va destruir 20.065 hectàrees i que es va iniciar només amb un dia de diferència al de Cortes de Pallás. Va ser un estiu dramàtic que recorda l'actual: “No vull veure les notícies perquè és un patiment constant. I ens falta un mes fins que caiguin les temperatures”, diu. La muntanya cremada d'Andilla, València, fa una dècada Efe Els que viuen a les zones que han patit un incendi tan devastador saben que la recuperació és difícil. Els primers anys són dramàtics, també per al turisme: “Ningú vol anar a veure un holocaust”, va comentar Olivares. Una dècada després sobreviu el sentiment d'abandó i impotència. “La gent que ve de fora ho veu verda i no nota la diferència, però qui el trepitja habitualment sap que no tornarà a estar igual en molt de temps”. Allà hi havia arços, ginebres o roures crescuts, a més d'arbustos com gavarrera o romaní. His last aquests els que creen la sensació que el camp brolla, però els arbres van a pas més lent. I això també es nota a la fauna. Després del foc, l'activitat cinegètica està prohibida durant dos anys. Després va creixent lentament. “La fauna no té refugi, no té menjar i triga uns quants anys a recuperar-se. Ara ja sí que s'està caçant, sobretot senglar”, explica Olivares. Però la caça menor es va concentrar de moment en pocs punts. Tot i així, "els caçadors inverteixen per recuperar els terrenys" fins i tot sense ajudes de l'Administració, assegura Lorena Martínez Frígols; president de la federació de caçadors de la comunitat. Posen menjadores, abeuradors o basses per a oferiments a la fauna quan aquests escassegen, ja sigui després d'un incendi oa l'estiu. Gestió postincendi “El que no pot ser és que hi hagi un incendi i es cremi tot. L'Administració ha de netejar la muntanya”, es queixa Olivares. Així, el paisatgisme en mosaic que trenca la continuïtat del bosc i evita l'excés de biomassa és una opció que tindrà més valor per a la gestió dels terrenys de la nostra terra, va explicar el catedràtic d'Ecologia de la Universitat de Barcelona i investigador del CREAF, Santiago. Sabaté. Notícies Relacionades estàndard No El Govern es reactiva contra el foc després de deixar adormida l'estratègia dos anys Érika Montañés estàndard No L'OMS xifra en 1.700 les morts a Espanya i Portugal aquest any per onada de calor Tot i que “no es pot aplicar la mateixa recepta a totes parts”, és prioritari que el sòl recuperi la matèria orgànica, va explicar Sabaté. Des d'aquí cal valorar cada cas. Perquè el bosc mediterrani està adaptat per sobreviure al foc: hi ha espècies, com el pi blanc, les llavors del qual estan protegides; o l'alzina surera, que pot rebrotar des del tocó. Per això, alguns ecosistemes es poden regenerar sols i únicament necessiten tasques de suport perquè la recuperació sigui ràpida, sense necessitat de reforestar. Tot i que, en altres, està planificat perquè hi hagi una diversitat d'espècies, incloses les que són més resistents al clima climàtic. “Tenim una història al terreny, però les condicions ambientals són diferents”, explica Sabaté. Es tracta d'evitar que els incendis sense control posin en perill vides humanes, el medi ambient i la seva convivència. Com assegura l'alcaldessa de Berrocal: “Es parla molt de l'Espanya rural, però si no hi ha futur als boscos, quin futur hi ha als pobles?
