La Xunta anuncia una congelació dels preus de les taxes administratives
Alfonso Rueda i Miguel Corgos a la presentació dels pressupostos XUNTA
18/10/2022
Actualitzat a les 7:43 pm
L?administració autonòmica tindrà el 2023 12.620 milions d?euros pressupostats. La xifra, en constant creixement en els darrers anys, és nova la més alta de la història. En aquest exercici l'increment és el més gran amb gairebé mil milions (993) més respecte als comptes del 2022. Pugen un 8.5% i ho fan indispensables per «la bona marxa de la recaptació tributària» d'impostos, com l'IRPF i el IVA, que arriben a les arques estatals i posteriorment són cedits a les comunitats autònomes, reconegut el conseller de Facenda, Miguel Corgos. Els pressupostos eleven a més a més de 21 milions el sostre de despesa fixat l'estiu passat, en poder disposar de nous fons que no es coneixien llavors.
Juntament amb el president de la Xunta, Alfonso Rueda, Corgos ha desgranat aquest matí els principals números de l'Avantprojecte de llei d'Orzaments, aprovat minuts abans en un Consell de la Xunta extraordinari. El Govern gallec al·lega que els comptes serveixen per fer front a la complicada conjuntura econòmica. "En un context econòmic com l'actual tenim el deure, més que mai, d'ajudar la gent a enfrontar-se a les dificultats i que els esforços es reparteixin d'una manera justa i equitativa", destaca Rueda. Les línies mestres dels pressupostos, que dijous arribaran al Parlament per iniciar-ne la tramitació, ja havien estat avançades. La Xunta aposta per continuar la política de rebaixes fiscals. Entre aquestes, lincrement de la bonificació de limpost de patrimoni a les rendes altes fins al 50 %; la deflactació pels tres primers trams de l'IRPF; la rebaixa del 9,4 al 9% de l'IRPF per a les rendes més baixes; o l'equiparació fiscal com a famílies nombroses per a aquells que tinguen dos fills. En total els descomptes als impostos retran 128 milions de les arcades autonòmiques. Rueda va ressaltar que "romandran a les butxaques dels ciutadans", com a mesura per ajudar davant l'alça dels preus. No hi va haver grans novetats en aquest punt, llevat de l'anunci que la Xunta preveu el 2023 congelar també les administratives.
Els pressupostos no sols seran els més elevats de la història, sinó que batran rècords en despesa social. Sanitat, educació i polítiques socials i de creació d'ocupació (competències autonòmiques principals) solen aportar al primer exercici disponible 9.368 milions d'euros, 709 més que el 2022. El 2023 es destinaran 4.967 milions a salut pública, 2.795 milions a educació pública, 1.164 polítiques socials i 443 milions a ocupació. Com que només és habitual, tres de cada quatre euros del pressupost aniran destinats a aquests materials. Els comptes reserven també una important partida per a la inversió amb 2.772 milions, un 8,5% més que el 2022.
La Xunta pretén impulsar 5 línies d‟actuació prioritàries: el suport a les famílies i les persones vulnerables, l‟estalvi il‟eficiència energètica, la dinamització econòmica, la lluita contra la sequera i el canvi climàtic il‟enfortiment dels serveis públics. Corgos va detallar les pujades que experimentaran l'any que ve les partides de programes ja coneguts -des de la Risga a l'ampliació del període d'actuació dels serveis antiincendis- que en conjunt reforçaran amb 500 milions d'euros. Preguntat pels periodistes per l'eliminació de la tarxeta bàsica posada en marxa a la pandèmia — bons per menjar i despeses bàsiques d'entre 150 i 300 euros al mes per a les famílies més vulnerables— el titular de Facenda va asseverar que les pujades previstes als socials serveis “compensaran amb molta” supressió.
El capítol de despeses també es veurà afectat per les pujades de preus. La quota personal pujarà a 4.600 milions d'euros, un 6,1% més que el passat passat a causa de l'increment de sous dels funcionaris anunciats pel Govern central. També caldrà fer front als alts costos de lenergia que consumeixen els edificis públics. La Xunta serà a més afectada per la pujada dels tipus. Corgos va afirmar que Galícia és la tercera comunitat amb menys despesa en interessos derivats de l'endeutament. Tot i així, aquest any afectaran fins als 110 milions d'euros. L'endeutament previst serà cada cop menor de 415 a 181 milions.
Quadre macroeconòmic
El conseller considera que els comptes presenten a més un quadre econòmic amb previsions “realistes però també ambiciosos”. Facenda espera que Galícia superi el producte interior brut (PIB) davant de la pandèmia "a principis d'any". Conscients de l'alentiment de l'economia, es preveu que el PIB augmenti un 1,7% el 2023. El conseller va confiar en les prediccions elaborades per l'Institut Gallec d'Estatística davant d'altres, com la donada a conèixer pel BBVA que apunta uneix increment del 0%. Corgos va apuntar també l'any que ve seguirà reduint la desocupació. La Xunta va estimar que, des dels mitjans, la taxa d'atur s'ubicarà al 10% i fins i tot cap a finals del 2023 baixarà per primera vegada dels dos dígits.
Tant el titular de Facenda com el mateix Rueda va insistir que Galícia haurà d'aprovar els seus comptes en “temps i termini”, cosa que mostra l'estabilitat política de la Comunitat en els darrers anys. Els pressupostos, va resumir Corgos, són “els més alts de la història, però això no és el més important”. La seva característica destacada, va prosseguir, és que “permetran assolir l'impuls que Galícia necessita”. Corgos ha destacat que protegeixen les famílies i sectors vulnerables, glacen el creixement econòmic, impulsive mesures mediambientals i d'estalvi energètic, alhora que protegeixen i enforteixen la sanitat, l'educació i els serveis públics, ha conclòs. Dijous donarà més detalls al Parlament gallec.
A falta de conèixer la lletra petita, l'oposició carrega contra els comptes autonòmics. La nacionalista Ana Pontón es va queixar que "l'únic que tenen d'històrics" és el "pelotazo fiscal" i va anunciar que el BNG va concloure dues esmenes per evitar les rebaixes d'impostos als més rics i reclamar 200 milions extra per a l'atenció primària sanitària . Des del PSdeG, el seu portaveu parlamentari, Luis Álvarez, va coincidir que els 30 milions que deixarien d'obtenir les arcades autonòmiques amb la bonificació a Patrimoni serien millors empleats als serveis públics. Va atribuir la pujada de gairebé 1.000 milions "a l'esforç que fa l'Estat" per finançar les comunitats.
Informar d'un error
