Hi ha vida fora de Ifema. A la Setmana de l'Art, floreixen de llarg a llarg de Madrid diferents propostes artístiques complementàries i paral·leles a les que acullen des de dimecres ARCOmadrid i la resta de fires de la capital. Algunes són iniciatives pròpies, d'altres formen part del programa GUEST de la fira, però totes amplien l'horitzó cultural més enllà dels pavellons 7 i 9. L'agenda madrilenya és inabastable, als quatre punts cardinals. ABCdeARCO fa un recorregut per les activitats alternatives més destacades.
Al cor de Madrid, a un pas de la Gran Via, el Pare Ángel fa front a la gana, la set i el fred. L'Església de Sant Antoni obre les portes dia i nit com a centre per a persones sense llar, com un “hospital de campanya” per als més desafavorits. En aquest espai, Óscar Murillo va presentar, fins demà diumenge, 'social cataracta', un projecte que explorava la idea de comunitat en aquells llocs considerats, per a ell, de rellevància social. "És indubtable que aquesta església és un eix important de suport comunitari", assenyala el creador colombià.
L'artista exposa 3 quadres i múltiples estovalles creades específicament per al temple: “Reflexionant en com intervenir l'espai, thought a les estovalles com una referència d'aquest suport comunitari”. La proposta adquireix, a més d'una dimensió social, un fort sentit crític, vinculat al número de la sèrie 'Surge (social cataracts)' i al context de la intervenció. Per a Murillo, “la societat té cataractes. En termes contemporanis, et sents com una societat completament ignorant i cega”.
Les accions socials guanyen protagonisme a Madrid. El col·lectiu LGTBI reclama el seu espai a l'art, a través del qual reconstruir la seva Història i fer visibles les seves lluites socials. L'Arxiu Queer d'Arkhé, compost de 50.000 peces entre fotos, diaris, ressenyes o gravats, introdueix Iberoamèrica a la narració històrica del col·lectiu. Els artífexs de l'arxiu més complet del Sud Global –a més de paraules– són dels col·leccionistes Halim Badawi i Felipe Hinestrosa, que van inaugurar dilluns passat la seu espanyola de l'entitat, al carrer Doctor Fourquet.
Els col·leccionistes Felipe Hinestrosa i Halim Badawi a Arxiu Arkhé Madrid Camila Triana
L'exposició 'Una història (no tan) rosa: breu història cultural queer' recull una selecció de més de 300 peces de l'Arxiu Arkhé; la més antiga, un gravat de Theodor de Bry del 1598, conegut com 'La cacera de putos', punt de partida de l'exposició. La mostra indaga en els orígens del transformisme hi conserva, entre altres materials, un vestit de la drag colombiana Madorilyn Crawford. Cita exemples de les primeres novel·les gai de Colòmbia, Portugal i Espanya, com els números de les revistes 'Fuori', pionera a Itàlia, 'Madrid Gay' o 'Der Eigene', la primera publicació per a homosexuals de la Història.
Un altre espai expositiu de la capital –i que tampoc no és estrictament comercial– és Tasman Projects, un programa de patrocini de Fernando Panizo i Dorothy Neary. Es tracta d'una iniciativa que pretén integrar en un projecte comú col·leccionistes, galeries o comissaris. En dates com les d'ARCOmadrid, guanya pes a l'escena de l'art madrileny, “per tal de facilitar la difusió i el coneixement de l'artista escollit”. En aquesta ocasió, a l'espai, una antiga sucursal bancària, ha promogut el projecte 'NOVES', de la creadora Elsa Paricio, que es va presentar aquest dissabte.
El 'Novel Institute Noticing External Signals' és un projecte de recerca que l'artista defineix com a «intra-extraterrestre», i que opera al jardí de la casa dels seus pares. També concebut com un apropament a l'astrofotografia marítima. Ho entén com un treball conjunt amb la família: “En realitat, ells són el meu equip”. Afirma que porten treballant en aquest projecte Durant generacions, “amb la convicció de poder assolir aquest i altres mons a diferents escales”.
ARC, una escapada
Elsa Paricio és, des de fa un any, directora artística d'OTR. Espai d'art, on aquests dies s'exposa 'El lugar veiendo', de Valeria Maculan. La mostra es construeix alhora en la dramatúrgia i el teatre grec i, en la posada en escena, el creador argentí explora el camí del redisseny del cos humà. Maculan va explicar que “el que eren pintures a la paret, es van transformar en figures”. Des d'aquí, va començar a veure cossos i personatges, i en activar-los, va pensar en la possibilitat de narrar una història. És possible, doncs, que la construcció de l'exposició –específica de la Setmana de l'Art– es plantegi com un drama en tres actes, tal com explica la curadora, Claudia Rodríguez-Ponga. A l'espai, que només obre en moments puntuals de l'any, i ARCO n'és un, l'artista juga amb els seus diferents treballs –les Cariàtides, les Gorgones o els Cetros– per configurar una relació.
Entre l'art públic i digital, es mou el projecte 'RE-VS. (Reversus)', del col·lectiu artístic Boa Mistura (“bona barreja” en portuguès), format per Javier Serrano, Juan Jaume, Pablo Ferreiro i Pablo Purón. El concepte pot semblar simple, però la seva execució és complexa: el punt de partida és un gran mural de 10×10 metres grafitejat sòbriament a la façana d'un edifici contigu al seu estudi, al barri de Pont de Vallecas. Un cop pintat, l'espai es divideix en 35 quadrants i es digitalitza en forma de NFTs, que és a la venda a l'estand de la galeria Ponce+Robles d'Ifema a través de la plataforma d'art digital Obilum. Món virtual i real connectat. Això és perquè cada vegada que vengui un dels NFT, el col·lectiu esborrarà el quadrant del mural. Queden dos dies per conèixer el resultat final.
I d'una novetat en té un clàssic. Perquè… Què hi ha més castís que un carajillo per esmorzar? La iniciativa 'Carajillo Visit' va aconseguir divendres la sisena edició dins del programa GUEST d'ARCOmadrid, «intentant ser cada any més generosos», va comentar Carlos Aires. La trobada, a més de comptar amb els projectes recents de Mala Fama estudis i Nave Porto, va girar al voltant del concepte Tercer Paraíso, desenvolupat per Michelangelo Pistoletto, el mestre de l'Art Povera. “És un concepte que parla de la presa de posició de la comunitat davant dels seus principals problemes”, una filosofia que per primera vegada es desenvolupa a Madrid, segons va explicar Luis Sicre: “I ho hem fet a Carabanchel”. L'anomenat 'Rebirth Forum Carabanchel' va tenir ahir la plenària: l'estudi de Pistoletto va posar a rodar pels carrers del barri una esfera de 1.60 metres creada a partir de paper de diari, emulant una de les seves històriques actuacions.
L?Estudi Carlos Garaicoa, col·laborador de l?esdeveniment Rebirth, va inaugurar ahir divendres el seu nou espai amb una exposició col·lectiva dels artistes Keith Haring, Dominik Lang i José Manuel Mesías. També a Carabanchel, un altre centre artístic ocupat per les naus d'una antiga fàbrica tèxtil, de més de 400 metres quadrats: Espai Gaviota, que suma així al nodrit grup d'entitats dedicades a la producció i exhibició d'art.
La festa de l'art madrilenya va durar almenys una setmana més. Galeria Nova proposa una “tornada” al concepte de 'fira' amb GN Art Fair, una ciutat que pretén ser més “pausada i reflexiva” que els esdeveniments convencionals. En aquesta primera edició hi ha diversos projectes precedents de Llatinoamèrica, Europa i Espanya: Art Concept Alternative, Ulf Larsson i ArtQuake Gallery.
Però la festa –en sentit estricte– aquesta nit arriba al Teatre Magne amb el repte d'unir música electrònica i art contemporani. Això serà a Art&Techno 'The Club', l'esdeveniment que torna a Madrid amb sessions de techno i actuacions amb diversos col·lectius artístics. A Malasaña, obre les portes Estudio Inverso; ia San Blas, Paisatge domèstic va intentar 'abatre' la indomable: cent artistes homenatjant Paulina Bonaparte. Els diners recaptats aniran destinats a l'Associació Veïnal de Canillejas.
La ciutat que mai no dorm defia els visitants amb un calendari frenètic ple d'art.
