SEGUIR
La il·lusió i el treball de tota una vida pot acabar en runes. Sobre la parròquia viguesa de Beade va superar l'amenaça d'un corredor d'alta capacitat que ningú va demanar, però Abel Caballero no vol renunciar. Amb una mica més de 5.000 veïns censats, però d'essència rural malgrat la seva proximitat amb el centre urbà de la ciutat més gran de Galícia, Beade s'ha aixecat contra el totpoderós alcalde pel projecte d'un vial, de dos carrils per sentit, que parteix darrere de la parròquia. I el que més preocupa entre els veïns i els dels llogarets de l'entorn: la carretera s'enduria més d'una dotzena d'habitatges, alguns acabats de construir ia punt d'estrenar-se.
El malson del PO-010 ja no dorm a Beade, i es repassa l''aldea gala' de la ciutat olívica davant del seu popular i peculiar alcalde, poc acostumat a la contestació ciutadana.
Allò de Beade és simplement l'infortuni particular d'un o diversos veïns que tendeix a fer difícil viure en una casa que no té més remei que destruir, i inevitablement expropiar, per construir una infraestructura d'interès general. No és una desgràcia inevitable i indispensable pel bé comú i el progrés; almenys, així ho considerant els seus veïns, en peus de guerra contra el projecte. I també l'oposició en blocs. En aquest cas de la parròquia viguesa, se sumen un cúmul de circumstàncies que han portat el veïnat –que ha recollit més de 3.000 empreses contra el projecte del govern municipal– i el PP, Marea i BNG a posar el crit al cel: clamen contra l?alcalde socialista per una obra «innecessària», que a més, segons la seva opinió, es va tramitar per la porta del darrere i intencionat sigil.
El futur vial, de més de tres quilòmetres, està concebut com un ramal d'alta capacitat que comunicaria l'autovia A-55 (Vigo-Porriño), a l'alçada del lloc de Baruxáns, amb l'avinguda Clara Campoamor, molt a prop de l'estadi de Balaídos i la fàbrica de Stellantis (l'antiga Citroën). Aquesta carretera, encara que amb un traçat diferent, formava part d'un antic projecte de rotonda de circumval·lació de Vigo que reconeixia el Pla Xeral d'Ordenació Municipal (PXOM) del 2008, que acabaria tombant el Tribunal Suprem. Amb el reves judicial, aquell concepte de ronda acabo en l'oblit. El petit tram que desemboca al polígon de Balaídos, però, encara que —com s'ha dit— amb un traçat diferent, el recupera ara el nou PXOM, que el PSdeG va passar inicialment en solitari el 26 d'agost passat —va votar el PP contra , mentre que BNG i Marea van preferir abstenir-se—.
Una via d'alta capacitat que ni veïns ni oposició troben a faltar: “És necessària, és una carretera que no ha demanat ningú, que ningú no entén”, va dir a ABC José Alfonso Marnotes, portaveu del grup popular al Concello. “Un vial injustificat”, que “amenaça de trencar una part molt important de les parròquies rurals” de Vigo, incideix en la mateixa línia Xabier Pérez Igrexas, edil del BNG. El regidor d'En Marea, Rubén Pérez, tampoc no la veu una obra necessària i va lamentar que “sacrifiqués” una parròquia per afavorir, segons la seva opinió, les necessitats de la fàbrica de l'antiga Citroën.
Per al govern municipal, però, és una «actuació estratègica», tal com la defineix la regidora d'urbanisme, María José Caride, que ha preferit respondre les preguntes d'aquest diari mitjançant un qüestionari per escrit. L´edil defensa el nou vial per garantir l´accessibilitat a la Universitat de Vigo ia l´Hospital Cunqueiro, principals equipaments educatius i sanitaris de l´àrea metropolitana.
Crítiques a la tramitació
Tanmateix, no és només la idoneïtat de l'obra allò que critiquen veïns i oposició, sinó també el suposat obscurantisme de la seva tramitació. El PXOM es va acabar en la seva proposta inicial l'agost passat —en un ple telemàtic—, però els afectats van assegurar a ABC que no es van assabentar dels plans municipals fins a finals de novembre. A preguntes d'aquest diari, la regidora d'urbanisme va argumentar que, des que es va presentar l'abril del 2020 -en ple estat d'alarma- l'esborrany, es va florir "en diverses ocasions amb els representants veïnals", amb la intenció de "escoltar els veïns” i “respondre les preguntes”.
Els perjudicats per l'obra, però, no se'n van assabentar fins a finals de novembre que hi havia un vial projectat que passaria per sobre de casa seva. "Aquí les coses es van fer malament", va considerar Ana Pascual, presidenta d'Avibe, la plataforma d'afectats pel vial. A la seu de l'associació de veïns de la parròquia havia exposat un pla del futur vial, però, sigui com sigui, els afectats no van tenir notícies. Ningú els ho va dir. I per als membres d'aquesta plataforma, no només va faltar transparència a l'hora de donar a conèixer el projecte sinó també abans, Durant la seva elaboració: “No es va comptar amb els veïns”.
El vial projectat parteix en dos la parròquia viguesa de Beade – M. Muñiz
Cada perjudicat té el seu propi drama, però algun podria patir-ho multiplicat. Estrenar un habitatge sempre hauria de ser motiu d'alegria i de satisfacció, però no serà així en el cas d'Abel Mejuto. Per a aquest hoteler de 57 anys, que fa més de dues dècades que viu a Beade, la tragèdia de l'expropiació es multiplicaria per tres. Havien comprat un terreny on estan construint tres xalets en línia: un per a la seva dona i per a ell, i els altres dos per a dos els seus fills; cadascun, amb la seva hipoteca respectiva. Un dels habitatges, amb les obres ja molt avançades, està gairebé “per entrar a viure”, va explicar Abel a ABC. Ignorat que sobre el projecte planegés l'ombra de l'expropiació; altrament, no se li hagués acudit comprar i edificar. L'Ajuntament no el va advertir dels plans del futur vial quan, entre el gener i el febrer del 2021, li van concedir les llicències. En aquest punt, Caride defensa que el Concello es limiti a complir “la legislació vigent”. Les llicències —afegeix l?edil— “han de ser atorgades en els seus terminis si es compleix el planament vigent”. "Només l'aprovació inicial -que, en aquest cas, no va ser fins a l'agost del 2021-, com estableix la llei, suposa la suspensió de llicències", va justificar el consell socialista a aquest diari.
La construcció de la carretera, en tot cas, no sembla que sigui imminent, sobretot perquè la Xunta es nega a finançar-ho —el Concello pretenia que assumís 85,5 dels 98,7 milions que costaria aquest vial de competència autonòmica —. En aquest punt, l'executiu de Caballero torna a recórrer a la teoria del suposat menyspreu de la Xunta de Feijóo cap a Vigo.
El rebuig del govern gallec a assumir el cost del vial, no obstant, no va calmar la inquietud veïnal. Volen que desaparegui del PXOM, ja que aquesta planta la seva construcció a 18 anys. Van presentar 3.000 al·legacions amb vista a la seva aprovació definitiva. I és que, si es recullen al PXOM, els perjudicats estarien gairebé dues dècades convivint amb el risc que el projecte es pugui materialitzar. Gairebé dues dècades en què, d'altra banda, ningú no els compraria uns terrenys i cases amenaçades amb una possible expropiació. Molts, a més, passarien a ser sòl rústic, amb la consegüent pèrdua de valor. Creuen que només el soroll mediàtic els pot salvar. Dimarts es concentren, una altra vegada, davant del Concello.
Una autovia passa a escassos metres de la casa d'Adolfo, a Beade – M. Muñiz
“Abans això era un paradís, ara és un senseviure, n'estic fart”
A Beade, plou sobri mullat. Un altre gran vial, el de la VG-20, de dos carrils per sentit, travessa des de fa 17 anys la parròquia. Des d'aleshores, la vida d'Adolfo Álvarez i la de la dona “és un sinviure”. Un pont del vial, amb el continu tràfec detruds, passa a 12 metres de casa seva. “Abans això era un paradís –descriu Adolfo a ABC–, des de la finestra veia la Cíes”. Ara, “tot és soroll i contaminació”. Adolfo, ia jubilant, cada matí es passejarà per Samil per escapar-se d'aquest infern. Si escau, fins i tot hauria preferit que li haguessin expropiat l'habitatge. I encara que el projecte de la nova via no l'afecti, sap què se'n pateix i se solidaritza amb els seus paisans.
