Es parla molt de la gestió o la mala gestió política del Covid. També es qüestiona la gestió o la mala gestió sanitària. Però es diu poc o res de la gestió de la comunicació. Crec que és moment d'analitzar com els mitjans de comunicació han gestionat les informacions relatives a aquest fet que ens ha commogut a tothom. Com bé assenyalen els nord-americans Bill Kovach i Tom Rosenstiel al seu llibre 'Elementos del periodismo', els periodistes tenen una primera regla, que és la veritat. I íntimament lligada a ella hi ha la responsabilitat i la universalitat, és a dir l'interès públic. El Codi de Pràctiques de la Press Complain Commision o Comissió de Queixes de la Premsa, que aglutina els principals grups
de comunicació del Regne Unit diu que els interessos públics són “aquell que protegeix la salut pública i que vita que els ciutadans es confonguin”.
És una realitat que la pandèmia ha portat morts, contagis, ingressos, UCI. Els seus fets és informació. Informació que els mitjans han transmès a les capçaleres. Dos anys on la notícia eren els morts, la pujada d'ingressos a hospitals i els contagis. Dia a dia que han transmès por, solitud, desesperança. Però també són fets i és informació la gent que es guareix, la gent que no es contagia, la gent que surt de l'hospital, la solidaritat i entrega de tants i tantes persones anònimes. Gent que ha portat pau, alegria, assossec, esperança. I aquesta actitud solidària, humana, generosa, no ha obert informatius ni s'ha reflectit a les primeres pàgines.
Seguint la definició d'interès públic de la Press Complain Commision, la pregunta és: Durant dos anys, els mitjans han estat confonent els ciutadans? El Papa Francesc en recordar la figura del periodista amb motiu de la 52a Jornada Mundial de les Comunicacions Socials va exhortar els comunicadors a ser sempre responsable, evitant ampliar la desinformació i respectant l'essència del seu ofici: ser “custodi de les notícies”. I va afegir que el comunicador “té la tasca, al frenesí de les notícies i al remolí de les primícies, de recordar que al centre de la notícia no hi ha la velocitat a donar-la i l'impacte sobre les xifres d'audiència, sinó les personatges Pel que fa a la responsabilitat, el Papa Joan XXIII era transparent: “si a les vostres revistes un sol article o una sola il·lustració profanés el preciós santuari d'una ànima, tot un altre mèrit, tot altre títol de glòria o d'èxit seria miserable, perquè es hauria edificat sobre compromisos perillosos”.
Quin és el nostre compromís amb la societat? Estem cridats a rendir comptes. Les xifres de morts que dia a dia han obert els informatius han colpejat durament la gent, la nostra gent. I caldria preguntar-se, aquesta era la informació que, èticament, hauríem de donar? Els periodistes hem de ser conscients del sentit transcendental de la vida i tenir una consciència que ens permeti dilucidar que allò que estem fent -informar- està orientat al bé comú i aquí, no tot s'hi val.
======================================
Humberto Martínez-Fresneda és director del Grau de Periodisme de la UFV
