SEGUIR
El mal dun part, linsomni després de donar a llum. El plor d'un bebè que no cessa, la irritabilitat, els problemes de parella, però també els primers gemecs del nadó, l'increïble poder biològic de crear vida, de portar-la al món. Els matisos d'un procés retratat com una fantasia idíl·lica fins que, ara, el cinema ha començat a explorar les arestes, les bellesa, però també les scars of motherhood. S'han acabat els contes de fades.
“Vivim un moment una mica confús. Les xarxes socials ho edulcorant. Torna tot molt idíl·lic ensenyar només certes coses”, explica Alauda Ruiz de Azúa, la pròpia experiència de la qual sent mare la va inspirar per dirigir 'Cinco lobitos', guanyadora de la Biznaga d'Or al Festival de Màlaga
i que s'estrena avui als cines espanyols. Una pel·lícula que brilla on no hi ha llum, i que troba llum en els moments més foscos perquè no escorre l'embalum, va de cara. Es regodeja en un procés tan amarg com inspirador, i troba bellesa en allò que abans no s'explicava. “La maternitat és tot el contrari a aquesta mena de perfecció. És una cosa que desencadena molts canvis, que per descomptat pot ser preciós, però és complex i també té coses que has d'enfrontar i reconstruir”, va reflexionar Ruiz de Azúa.
El debut al llargmetratge de la cineasta de Baracaldo hereta també aquest intimisme del cinema d'autor patri, encapçalat per Carla Simón i la seva acceptació del duel a 'Estiu 1993' i 'Alcarrás', en què una nova generació bolca les seves pròpies experiències en el que es veu a la pantalla. Un cinema autobiogràfic, realista, que fuig de l?escapisme del pur entreteniment per retratar la vida, tan amarga i crua, però també tan bonica com per voler viure-la davant i darrere de la càmera.
El cas més extrem potser és el del director Carlos Marqués-Marcet ('10.000 km'), que va gravar fa tres anys a 'Els dies que vindran' l'embaràs real de María Rodríguez, parella de l'actor David Verdaguer, que la companyia al processa i compara amb tota lexperiència en pantalla. Donar llum una pel·lícula, donar a llum un fill. La càmera envaeix la intimitat, igual que el guió ficciona els personatges que interpreten, mentre el cos de Rodríguez va canviant a mesura que la gestació avança en ruta que, aquesta vegada, no finalitza amb el part, que es van reservar.
Ser mare soltera, com el personatge de Natalia de Molina a 'Las niñas', un 'coming of age' en tota regla dirigida per Pilar Palomero, o el costat més fosc de la maternitat, amb el dilema moral de la gestació subrogada i una trama que va acabar en thriller, com passa a 'La filla', de Manuel Martín Cuenca, o la més recent 'La cap', protagonitzada per Aitana Sánchez-Gijón. Va incloure 'Mares paral·leles', on Pedro Almodóvar aprofundeix en els canvis de la societat actual, en què els conceptes familiars es dilueixen i s'rupter tabús.
Sobretot el de la perfecció. “El meu primer any de maternitat va ser molt boig, amb una mica de crisi però també moltes alegries. És estar una mica perdut i sense que cal reconstruir un món”, va explicar Alauda Ruiz de Azúa.
Tot i que, per a algunes coses, encara queda molt. “La conciliació ara mateix és una utopia. Seria més bonic que fos un dret que una utopia, però almenys ja hi ha una conversa, comencem a ser conscients que una generació de dones que s'ha quedat a casa, a nivell domèstic, retingut tot el teixit de la societat. I ara hem de trobar noves fórmules perquè la gent pugui tenir una família, però sense que les dones paguin el peatge”, assegura el director.
A 'Cinco lobitos', protagonitzada per Laia Costa i Susi Sánchez, el director de fotografia complica una mica més el viatge. Desenfoca la càmera habitual al concepte de maternitat i reflexiona sobre el seu cercle vital, sobre ser fills d'anada i tornada. Per, com assegura Sánchez, “expesar a tenir una comprensió diferent del que és ser mare”.
