“No m'agrada l'asfalt i el plano. M'agrada trepitjar terra, patir i baixar muntanyes. La fotografia és una de les meves passions. Sempre porto la càmera, la vora és el meu trípode. Atrapo, immortalís, instants, moments, paisatges, llocs i persones al peu del Camí. El Camí Mossàrab em dóna el que vull, muntanya, natura i patrimoni cultural”, afirma Luis Blázquez, de Bilbao, pelegrí veterà -amb cinc camins a les cames-, asseguts davant de l'Alberg de Pelegrins de la Xunta a Orense amb el seu il·lustre hospitaler Antonio Otero, i María Dacuña, una altra veterana pelegrina. Va fer el seu primer camí amb bicicleta, però va pensar que li faltava alguna cosa, així que va decidir fer el següent a peu. Des de llavors no ha deixat de caminar.
“El Camí és trobar-me a si mateix. El Camí és llibertat. Al Camí ets lliure -detalla Luis, mentre prepara la seva càmera de fotos per recórrer els carrers orensans-. Sempre amb respecte, respectant-ho tot i tots. El camí és llibertat”.
Va emprendre el Camí Mossàrab a la localitat zamorana de Granja de Moreruela, on es bifurca la Via de la Plata, seguint la mateixa ruta que utilitzaven els pelegrins medievals, els Mossàrabs, des d'Al-Àndalus a Compostel·la des del segle XIII. Un camí que entra a Galícia per A Gudiña, pel qual també és conegut com a Camí del Sud de Galícia i Camí Major Orensano, no en va és la ruta jacobea gallega amb més nombre de quilòmetres. Des d'A Gudiña, la ruta jacobea avança a través de la Ruta Europea da Castaña, pels llogarets de San Lourenzo de Pentes, O Mente i O Navallo -de pedra, pissarra i fusta, on el temps sembla haver-se aturat-, creuant diverses vegades la N-525 i per sota dels viaductes de l'Autovia de les Rías Baixa- fins a As Vendas da Barreira. Després prossegueix entre soutos -boscos de castanyers-, i carballeiras -boscos de roures-, per Domiz, Sarreaus i Sant Pere de Trasverea per ascendir a Fumaces, descendir per Vilardevás, Abedes, i arribar a Verín. Vila que té el seu origen en un assentament de la Cultura Castreña, després romà, on és protagonista O Cigarrón, personatge central de l'Entroido (Carnival), els orígens del qual són un misteri, part de les nostres tradicions més ancestrals.
Castell de Monterrei – erigit sobre un antic castro, amb tres recintes emmurallats, guarda al seu interior la romànica Església de Santa Maria de Gràcia, i dues Torres Homenatges; la de les Dames i la de Sancho, aquesta última única a l'arquitectura civil medieval ja que tots els seus carreus tenen les marques de picapedrers dels gremis de constructors que la van edificar. -Fran Contreras
Després de Verín el pelegrí assolirà el Castell de Monterrei i la romànica Església de Santa Maria de Gràcia. La fortalesa més gran i més ben conservada de Galícia. Edificada sobre un antic castre, protegida per tres recintes emmurallats, amb dues torrasses d'homenatge -la de les Dames i la de Sancho, aquesta última, única a l'arquitectura civil medieval ja que tots els seus carreus tenen les marques de picapedrer dels gremis constructors que l'edifici i l'Església de Santa Maria de Gràcia, que atresora a les seves mènsules exteriors representacions eròtiques i burlesques, a més finestres de l'àpse singulars 'Estrelles de David' i 'Nudos de Salomón', a la portada, entre altres figures, anims el purgatori i un llop fàl·lic, i al seu interior, un altar en pedra calcària amb la vida de Jesús sota la venerada imatge de la Mare de Déu embarassada.
Allariz, Vila Reial per decret del rei Alfons VII, anomenada 'Clau del Regne de Galícia' pel rei Sanç IV, laberint de carrers estrets i empedrats, declarat Conjunt Històric Artístic, en què va estar pres i va ser jutjat Manuel Blanco Romasanta, el 'Home Lobo Español', al segle XIX. Protagonista de l'únic cas oficial de licantropia a Espanya. -Fran Contreras
Per vinets, pins, tojos i retames, la ruta jacobea continua per la vall del riu Alberellos fins a Infesta i Rebordando per arribar a la Pena Verda, l'Alt d'Estribas, Viladeri, Trasmiras, Zos -i la romànica Església de Santa Maria, amb singulars 'Nusos de Salomó' a les seves pedres-, Boado -i la també romànica Església de Sant Pere, amb la creu puntada tallada al seu timpà- per arribar a Xinzo de Limia. Urbe assenyalada per la romana 'Llegenda de l'Oblit' -que explica que si es creuava el riu Limia es perdia la memòria-, i la 'A Pantalla' -protagonista de l'Entroido (Carnival), l'origen del qual es perd a la nit dels temps -, i una altra fita del romànic gallec; l´Església de Santa Maria, edificada sobre l´antic assentament romà, origen de la ciutat. El camí avança per les 'Areneras' i la dessecada Llacuna d'Antela, Vilariño das Poldras -on es troben tres mil·liaris romans, dels tres-cents que aquí es van contreure, que marcaven la Via XVIII, un dedicat a l'emperador Maximino-, Couso, Sandías -a la vora de la seva torre defensiva-, Torneiros, San Salvador dos Pendes -i les restes del castell medieval- fins a arribar a Allariz. Vila Reial, anomenada 'Clau del Regne de Galícia' pel rei Sanç IV, declarada Conjunt Històric Artístic, edificada sobre tres esglésies romàniques i sobre quatre creuers erigits contra la pesta. Guió al segle XIX d'un succés únic; la detention i judici de Manuel Blanco Romasanta, l''Home Lobo Español', protagonista de l'únic cas oficial per licantropia a Espanya.
El rector Eduardo Fernández i Arturo Fuentes -metge jubilós- davant de la tomba de Santa Mariña, al Santuari d'Augas Santas. Tots dos, sense cap ajuda, cuiden, protegeixen i conserven el que és un dels centres de pelegrinatge més antics a Galícia, que uneix història, art, llegenda i fe. -Fran Contreras
Després d'Allariz, sortint pel romànic pont que salva el riu Arnoia, la senta continua fins a un enclavament marcat per la història, la fe i la llegenda: el Santuari de Santa Mariña d'Aguas Santas i la Font de la Santa, l'aigua del qual diuen que té propietats 'miraculoses'. Temple erigit sobre el lloc on va ser martiritzada i enterrada la santa al segle VI, enclavament de pelegrinatge des d'aleshores, així detallen als caminants el parroc Eduardo Fernández i Arturo Fuentes -metge jubilat-, els qui -sense ajuda econòmica-, cuiden , conserven i donen a conèixer un paratge, una història i un patrimoni, fascinant. Seguint per l'antiga calçada romana s'arriba més tard a un nou enclavament vinculat a Santa Mariña; la Cripta Sueva -del segle VI-, de la inacabada Basílica de l'Asunción, construïda al segle XII. Antic forn romà on la llegenda afirma que es va pretendre cremar la santa, salvada per intercessió divina. Més tard, la ruta jacobea prossegueix fins al Castro i Santuari Rupestre d'Armeá, per -després de passar Abeledo, Pereiras, A Castellana i Reboredo- finalment aconseguir Orense. The 'Ciutat de Las Burgas' -fonts termals romanes i santuari, origen de l'urbs-, en què espera els pelegrins un dels grans temples gallecs: la Catedral de Sant Martí -romànica i gòtica, obra dels gremis constructors orensans i compostel·lans-, l'anomenat Pòrtic del Paradís -'cosí germà' del Pòrtic de la Glòria de Compostel·la, realitzat quaranta anys després-, el Sant Crist -talla del segle XIV, anònim, confeccionada amb pell de búfal, pèl humà i articulat- , i un museu catedral que té, entre altres secrets i joies; el 'Tresor de San Rosendo' -amb peces de vidre de roca del segle X- i el 'Missal Auriense', el primer llibre imprès a Galícia.
Després d'Orense, Luis Blázquez seguirà a Cea, després O Castro (Dozón), A Xesta, A Laxe -on s'uneixen els concheiros procedents del Camí d'Hivern que vénen de Lalín-, Silleda, Ponte Ulla, Outeiro -i la romànica Església de Sant Martiño a Dornelas així com la Capella, i font, de Santiaguiño- per arribar a la meta, Compostela.
Fran Contreras Giles periodista, documentalista i escriptor, a més d'un dels divulgadors més importants del Camí de Santiago del nostre país, itinerari que ha realitzat en més d'una dotzena d'ocasions, en la seva ruta 'francesa'. Les seves especialitats són la història, les llegendes i els misteris. És autor de la 'Guia Màgica del Camí de Sant Jaume' (Luciérnaga, 2021). Ha col·laborat habitualment amb 'Més d'un' (Onda Cero), 'Les cames no són del cos' (Melodia FM) i el podcast DEX-Días Estranys (Ivoox).
Xinzo de Limia, popular per la novel·la 'Llegenda de l'Oblit', la seva romànica Església de Santa Mariña, i 'A Pantalla', figura central de l'Entrada (Carnaval), part de les nostres tradicions ancestrals. -Fran Contreras
Albergs (Parada i fonda)
A Gudiña: Hostal El Suizo
Com a Vendes da Barreira:
Hostal Bayona (També Parada i Fonda)
Viladerrei:
Alberg Pelegrins Xunta de Galícia
Casa Creu (Parada i Fonda)
Cilindre:
Alberg de Pelegrins Xunta de Galícia
Casa do Pop (Parada i Fonda)
Xinço de Limia:
Alberg de Pelegrins Xunta de Galícia
Allariz:
Hostal Alarico (També Parada i Fonda)
Ourense:
Alberg de Pelegrins Xunta de Galícia
Mesón do Vita (Parada i Fonda)
Per a més informació: https://www.caminodesantiago.gal/
