Nens que haurien de ser a l'escola, en un parc oa la cursa darrere d'una pilota de futbol. Nens gravant estius a les seves retines, banyant-se de nit a la piscina. Nens mentre se'ls escorre el gelat. Altres que giten. Nens que corren, que no estan quiets, que no callen ni sota l'aigua. “I per què, pare? I per què, pare?». Els meus germans petits fa uns quants anys. Nois a qui encara no se'ls ha passat ni pel cap que algun dia hauran de créixer. Criatures que juguen a ser adults perquè creuen que madurar consisteix a embolicar cigars de paper o posar-se tatuatges d'aquells que van venir a les bosses de les patates. Nens que diuen “capullo” molt baix i escandalitzats com si els aturés la policia. Més nens aprenent a cantar Perales: “Que cantin els nens, que alcin la veu…”. Raptors que no volen anar-se'n al llit. “Una estona més, si us plau, que és estiu”. Una bocata de nocilla, un entrepà o una raja de síndria. Gelat al tall, entre dues neules… El que toca perquè el més important és tornar corrent a l'aigua, al partit, on sigui. Enrenou de criatures carrer amunt, nits jugant a fet i amagar, ecos llunyans d'estius alegres. Els nostres també quan de juny a setembre hi havia una eternitat i no aquestes tres tardes llargues que els separen ara. Genolls lacerats. Nens de quadre de Sorolla, El progrés consisteix en això: a haver conquerit cotes de civilització i benestar que fa tot just dos segles eren impensables. En què els nens poden ser nens. Que no hagin de treballar per portar menjar a casa o fins i tot per sobreviure. Que no es vegin obligats a caminar cosint pilotes en algun soterrani de Bangla Desh. Que únicament dediquin a pensar en les poques responsabilitats que els corresponen més que en els encàrrecs d'adults que volen fer servir per a les seves tripijocs. No com aquests nens que ara parlen a l'ONU de canvi climàtic i fan discursos escrits per altres. Poc diferent dels que cusen pilotes. Nens com a mà d'obra, uns cosint i els altres traient sentiments. Pedofràstia és la paraula, m'ho diu Jep. La estratègia de recórrer a nens en un debat per commoure l'audiència. Greta Thunberg i cada cop més. El súmmum d'aquesta societat infantilitzada, que toca estrepitosament el seu zenit, és posar nens a fer adults.
