Un enviat de Xi Jinping es trasllada a Ucraïna per vendre el pla de pau xinès

El representant especial per a Assumptes Euroasiàtics, Li Hui, ja trepitja kyiv com el polític xinès d'alcalde va sonar a fer-ho des del començament de la invasió russa. Encara que no sortirà de la seva boca aquest darrer substantiu, tampoc “guerra”; potser “crisi”, com a màxim “conflicte”. Restricció lèxica que simbolitza l'enrevessada teatralitat de la Xina davant de la realitat d'Ucraïna. La naturalesa performativa d'aquesta visita col·loca a l'escenari, igualment, la improvisada coreografia del règim davant del curs dels esdeveniments, tant al camp de batalla com a la geopolítica global.

El viatge de Li va quedar emparaulat durant la conversa telefònica que el president ucraïnès Volodímir Zelenski i el líder xinès Xi Jinping van mantenir a finals d'abril, la primera conversa entre tots dos mandataris des de l'esclat de la guerra. Al llarg d'aquells mesos de catorze, en canvi, Xi es va reunir o va parlar amb el seu “vell amic rus” el líder Vladímir Putin fins a cinc vegades, incloent-hi un desplaçament a Moscou al març, evidenciant la seva arquejada equidistància.

La Xina ha mantingut en tot moment una pretesa neutralitat que amaga un suport implícit a Rússia. El règim mai no ha criticat l'agressió i ha repetit l'argumentari del Kremlin, responsabilitzant la NATO i els Estats Units del que ha passat. Alhora, la Xina ha sostingut l'economia russa multiplicant els seus llaços comercials, que al llarg del 2022 van créixer un 34% fins a assolir la xifra rècord de 180.000 milions d'euros, en gran mesura gràcies a la importació de gas, petroli i carbó preciós descomptes

Escometida xinesa

Tot i això, la Xina no va adoptar una posició més activa davant la investigació de la lluita, començant per la publicació a finals de febrer d'un document –equívocament caracteritzat com un menú com un “pla de pau”– que rep una opinió general manera sobre la seva posició davant del conflicte i els principis ambigus d'una «resolució política». Molts actors diplomàtics occidentals van reconèixer la parcialitat d'aquesta declaració a ABC, i van celebrar a més que el règim abandonaria la passivitat amb un text que “revelava les contradiccions de la seva posició”.

La primera consisteix a violar un dels principis fonamentals de la matèria de política exterior: la integritat territorial. Els referèndums en territoris ocupats per l'ofensiva russa podrien suposar un incòmode previ de cara al futur de Taiwan. La Xina, de fet, ni tan sols reconeix l'annexió de Crimea. Alhora, el règim no pot deixar caure un país amb què comparteix front comú –més “alineació” que “aliança”– davant els valors universals d'Occident, però tampoc sacrificar la seva relació amb el món, especialment la Unió Europea , causat per un conflicte aliè. Aquesta necessitat va resultar en un moment particularment agut, quan la seva economia comença a deixar enrere el desastre causat per tres anys sota la política de covid-zero.

La Xina ha mantingut en tot moment una pretesa neutralitat que amaga un suport implícit a Rússia

El lent retrocés de les tropes russes exigeix, en paral·lel, una participació diplomàtica més profunda que permeti a la Xina tenir un paper rellevant davant de qualsevol resolució hipotètica. El protagonista d'aquest exercici d'equilibri serà Li Hui, a qui assisteix el consol de conèixer el terreny, ja que entre el 2009 i el 2019 va ser ambaixador de la Xina a Moscou. Durant aquesta setmana visitarà Ucraïna i Rússia, i entre els mitjans passaran per Polònia, França i Alemanya per comprovar de primera mà l'estat d'ànim europeu.

Les autoritats xineses gairebé no han ofert detalls sobre les peripècies de Li, per no elevar el perfil d'un arriscat viatge el resultat del qual suposa una incògnita. “Proporcionem informació fa alguns dies sobre la visita (…). Compartirem més detalls en el moment adequat”, s'ha limitat a afirmar avui el portaveu d'Exteriors xinès, Wang Wenbin, durant la roda de premsa diària de l'organisme a Pequín. "La Xina continuarà treballant amb la resta del món per exercir un rol constructiu en la resolució política de la crisi d'Ucraïna", ha rematat, testificant com sovint el missatge subjau, més que en les paraules dites, a les defugides.