Dzhojar DudayevManuel P. Villatoro@VillatoroManuActualitzat: 26/04/2022 01:42h
El 1996, Dzhojar Dudàiev portava una allunyada dels focus per por de les represàlies russes. El líder txetxè, un dels més perseguits per Boris Ieltsin, amb prou feines gaudia de la llum del sol. Tot i això, una maniobra russa el va obligar a mostrar el seu rostre des de finals de febrer, després d'un estrany alto el foc proclamat des de Moscou. Tot era un parany. El 21 d'abril del mateix any, després d'una reunió amb un contacte enviat des de Rússia, el cap visible des de la resistència local va trucar amb el mòbil via satèl·lit. Va ser l'últim que va fer. Pocs minuts després, diversos avions es van enlairar i van llançar míssils individuals sobre la seva posició. Un cop mestre, militar i polític, del president rus.
[Per saber més sobre les guerres txetxenes contra l'URSS, seguiu aquest enllaç]
dubtes inicials
Va caldre esperar per conèixer la notícia, coses de la censura dels uns i dels altres, però la informació va sortir a la llum quatre jornades després. "Confusió al voltant de la possible mort de Dudàiev en un atac rus a Txetxènia", titulava ABC el 25 d'abril. La informació havia esclatat una jornada abans de mans d'un tal Ahmed Yarikhanov, antic cap de la delegació rebel que havia negociat amb Moscou el 1995: “Dudàiev és mort, no hi ha cap dubte”. Va afegir que el sinistre atemptat s'havia passat penjant “un atac de l'aviació russa contra un objectiu de la localitat de Gueji-Chu, a 30 quilòmetres de Grozni, on el líder es va trobar reunit amb la guàrdia pretoriana.
Des d'allà començaven els dubtes. En el cas de la notícia es va explicar que Saipudi Khasanov, el representant a Moscou del líder rebel, havia desmentit de manera categòrica la mort: “Segueix viu i treballant a un ritme normal”. En una trobada amb els líders internacionals, el gerifalt va insistir que havia parlat personalment amb Dudàiev aquell mateix dilluns, de manera que era impossible que els russos acabessin amb ell diumenge.
Els grans oficials van seguir la seva estela. O més aviat van apostar pel silenci, com va revelar el periodista d'ABC a l'extens reportatge: “El corresponsal a Txetxènia de la televisió privada russa NTV va parlar amb diversos comandants txetxens i cap va esmentar el seu nom”. Qui mentia? Impossible saber-ho, encara que l'ombra de Ieltsin sobrevolava igual que el míssil que havia impactat contra l'enemic del Kremlin.
+ infoYeltsin i Félix Pons Donant-se la Mà – ABC
No va ser fins dijous 25 d'aquell mateix mes quan ABC va corroborar que Dudàiev havia mort a les mans del Kremlin. "La seva és un cap que val el seu pes en or", va escriure J. Cierco, corresponsal d'aquest diari a Pequín. Aleshores els avions de Ieltsin havien sortit ja a la llum. “L'oferta de pau tenia truc. Quan el president va anunciar un bombo i platerets l'alto el foc a Txetxènia i l'obertura de negociacions, estava estenent un parany al general”. Va ser perfecte. Si fins aleshores el cap rebel es movia de nit –mai dormia sota el mateix sostre i tot just sortia durant el dia per evitar ser localitzat pels russos–, allò el va obligar a canviar.
Maquiavel·lic atemptat
El moviment d'escacs del Kremlin va obligar el líder separatista a fer declaracions, a mantenir reunions amb el seu estat major, a tenir entrevistes amb negociadors russos i, per descomptat, a estar enganxat al telèfon via satèl·lit. Coses dels anys noranta. La tecnologia va ser aquí que el va matar. El 21, els soviètics van captar la transmissió mòbil i van comunicar a la Força Aèria on es trobava Dudàiev. Curiosament, el polític havia rebut una trucada de Moscou, el parany perfecte. Tot seguit, una esquadrilla es va enlairar i va llançar la seva temible càrrega mortal sobre la residència del txetxè. Els coets van adonar de la seva vida. “Aquesta vegada, els russos van encertar al centre de la diana”, va explicar Cierco.
Amb ell van caure diversos dels seus assessors i familiars. “Estava amb la seva dona, diversos assessors i escortes i un misteriós alt representant de Moscou. Dudàiev, Ianniev, Khamad Kurbanov i el funcionari rus van sortir al clar d'un bosc per orientar la seva antena del telèfon satèl·lit i fer una trucada. En aquell mateix instant, un míssil terra aire va caure sobre ells”, va descriure ABC. Pel que sembla, tots van fallar a l'acte excepte el líder txetxè, que van utilitzar prou per donar la seva última ordre: “Acabeu el que hem començat!”. Aleshores va estudiar la possibilitat que l'enviat rus hagués estat un esquer sacrificat per Ieltsin; no també que un xivato.
+ informació
Com a bona part del planeta, Cierco estava convençut que Moscou havia ordit un pla maquiavèl·lic per abatre Dudàiev. Més concretament, la idea que s'estén va ser que el president rus havia acabat amb ell per guanyar uns milions de vots a les properes eleccions. “Caçat el llop txetxè gràcies a aquesta 'clàusula secreta' del pla de pau ideat pel Kremlin – aquesta clàusula estipulava la imperiosa militar i política d'aniquilar físicament tant Dudàiev com la resta de directents independentistes –, Boris Nikolayevich té ara, in la seva particular safata de plata, un cap que no trigarà a mostrar el seu electorat i que val el pes en or».
+ informació
El que no es pot negar és que el president rus va complir la promesa. I ho va fer, com bé va explicar ABC, després de portar un any i mig burlant la justícia. “A menys de dos mesos per a les decisives eleccions presidencials, l'enemic públic número u del Kremlin va ser ahir enterrat a Shalachi”, afegia aquest diari.
L'atac va ser analitzat per columnistes com Alejandro Muñoz-Alonso. El periodista d'ABC va insistir que, “amb el telemuert del líder txetxè, Ieltsin s'ha adonat de la més aguda de les seves obsessions dels últims mesos i, possiblement, aconsegueix una carta important per a la campanya electoral”.
A Txetxènia, la mort va ser amb rebuda ira. Pel que sembla, per una tradició ancestral local que manava la família d'una persona morta de manera violenta venjar-se sense demora. “Per això, des d'ahir, una vegada confirmada la mort de Iojar Dudàiev, la vida de Boris Ieltsin corre més perill que mai”, va informar ABC.
El president, que havia de recórrer mitja Rússia per a les campanyes presidencials, en va prendre nota i en va redoblar la seguretat. “La família té clar el seu objectiu. Els participants del que va ser primera general de l'Exèrcit Roig no estaran sols. El poble nord-caucàsic ha jurat venjar la mort del seu màxim directe després dels tres tres dies de dol decretats a la república”, va determinar aquest diari. Per sort per a ell, no li vaig passar res.
