SEGUIR
Feia mesos que ho intentava i, després de la decisió de la setmana passada, finalment ho ha aconseguit. Tal com se sospitava, Corea del Nord ha confirmat aquest divendres que el projectil va desaparèixer ahir aquest un míssil intercontinental, fet que suposa trencar amb la moratòria que es va imposar el 2017 per obrir les converses de pau amb els Estats Units, que van quedar estancades després del xoc de l'última cimera entre Trump i Kim Jong-un al febrer de 2019.
Segons va informar l'agència estatal de notícies noruega, KCNA, el míssil va volar 1.090 quilòmetres durant més d'una hora (67,5 minuts) i va assolir una alçada màxima de 6.248 quilòmetres, i va sortir a l'espai i després va tornar a entrar a l'atmosfera sense desintegrar-se per “impactar exactament en una zona previnguda” del Mar del Japó.
Amb aquest projecte, anomenat Hwasong-17, el règim comunista de Pyongyang va ampliar la seva capacitat ofensiva transportant objectes a més de 13.000 quilòmetres, en teoria portant un cap nuclear. Però alguns experts dubten que Corea del Nord tingui prou tecnologia per muntar i volar correctament una ogiva miniaturitzada en un míssil.
Al marge que ho pugui fer o no, aquest intent significa una escalada perillosa de la seva carrera armamentística i, el que és més greu, l'enter definitiu del “desgel” amb els EUA i Corea del Sud. Després del fracàs del diàleg amb Washington, Kim Jong-un havia tornat a les provocacions i aquest any ja portava ounze proves de míssils de menor rang fins que ha disparat aquest intercontinental. Al costat de l'assaig fallit de la setmana passada, que també se suposa que era d'un míssil del llarg abast, fa cinc dies també va disparar quatre ràfegues d'artilleria al Mar Groc.
Demostrant la importància de la prova, el llançament va ser supervisat pel propi Kim Jong-un, que es va sentir orgullós del seu èxit. «Estem completament preparats per a un gran enfrontament amb els imperialistes dels EUA», va advertir el jove dictador, segons recull la KCNA. A parer seu, “la nova arma estratègica de la República Popular Democràtica de Corea farà que tothom sigui plenament conscient del poder de les nostres forces estratègiques una vegada més”.
Tal com es veu a les fotos distribuïdes per l'agència nord-coreana, el projecte gegantí va ser disparat des d'una pista adjacent a l'aeroport de Pyongyang per a una llançadora mòbil d'onze eixos. Aquest míssil ja va ser mostrat al món a la desfilada nocturna que va tenir lloc el 10 d'octubre del 2020, en plena pandèmia i sense màscares, per celebrar el 75è aniversari de la fundació del Partit dels Treballadors. Tot i el gran impacte econòmic que ha tingut el coronavirus a Corea del Nord, que ha aïllat encara més tancant el comerç a la frontera amb la Xina, el règim ha continuat destinant els seus exigus recursos al seu programa militar. En un insòlit reconeixement d'aquests errors, el mateix Kim Jong-un ha admès que la situació és tan precària que podria haver-hi una altra «Ardua Marcha», com va anomenar la propaganda a la «Gran Hambruna» de mitjans dels anys 90. Però ni ni tan sols aquesta va portar l'ha privat de seguir endavant amb les seves fanfarronades. Tal com mostren les imatges de la KCNA, va celebrar amb els seus soldats l'èxit del llançament abillat amb una xalta negra de cuir i lluint ulleres de sol malgrat que el dia estava més gris que el seu desgraciat país.
Amb aquest nou assaig acaben definitivament les poques possibilitats que queden de tornar al diàleg amb la Casa Blanca. El “desgel” va arribar el 2017 gràcies a la mediació del llavors president sud-coreà, Moon Jae-in, el partit del qual va perdre les eleccions del passat 9 de març davant del conservador Yoon Suk-yeol. En aquesta transició al poder, tant el president destacat com l'elector han condemnat la prova de Pyongyang.
“Li adverteixo seriosament a Corea del Nord que no hi ha res que pugui obtenir amb provocacions. Protegirem la nostra llibertat i pau construint una seguretat més forta”, va deixar clar Yoon, segons va informar l'agència sud-coreana Yonhap. Davant del “desgel” promogut per Moon, successor advocat per una postura més dura davant Kim Jong-un, cosa que segurament portarà més tensió militar en un món ja força regirat amb la guerra d'Ucraïna.
Per part seva, els EUA també han condemnat enèrgicament l'assaig nord-coreà. "Aquest llançament és una violació flagrant a la quantitat de resolucions del Consell de Seguretat de l'ONU, i ha generat la necessitat de desestabilitzar la seguretat a la regió", va alertar la secretària de Premsa de la Casa Blanca, Jen Psaki. Segons Reuters, Washington ha demanat per a divendres una reunió urgent del Consell de Seguretat. Però, si se celebra, probablement serà infructuosa pel dret de veto de Rússia i la Xina, comme ja ha vist durant l'últim mes amb la invasió d'Ucraïna ordenada per Putin.
Cinc anys després, Corea del Nord torna a les provocacions militars amb més força i el temor ara és que aviat dugui a terme una prova nuclear.
