La correguda de Castillejo de Huebra va treure de tot menys noblesa. Seria i desfogada, amb poques o nul·les opcions per als de llums, i encara que l'aragonès Jorge Isiegas va empenyorar a treure aigua de pous buits, i perillós, la tasca va ser gairebé impossible. No va regatejar esforços, va sortir a arrencar-los les orelles que tanta falta li fan per encarrilar la seva carrera, però les arrambades que es va donar aquí van quedar, sense premi aparent, i això que la fermesa i serietat amb què va afrontar els seus dos bous van tenir el tarannà de una jota bravia, les del cor trencat.
David Galván – F. Simón
Saragossa
PLAÇA DE LA MISERICÒRDIA. Diumenge, 24 d'abril del 2022. Segona i última de fira. Un terç dentrada. Bous de Castillejo de Huebra, seriosos i de mal joc.
DAVID GALVÁN, de natzarè i or. Punxada, mitjana i desgavell (ovació). A la cambra, mitjana (ovació).
ALVARO LORENZO, de Grana i Or. Estocada travessada i cinc desgavells. Avís (silenci). Al cinquè, empenta curta i quatre desgavells. Avís (silenci).
JORGE ISIEGAS, de blanc i or. Mitjana i quatre desgavells. Avís (silenci). Al sisè, dues punxades i sis desgavells. Avís (ovació).
Dos bous per posar a cavil·lar qualsevol van caure en mans de David Galván, que va donar motius per parlar. Va malbaratar disposició, valor i bon concepte, i tot fent-ho molt fàcil. Tant que semblava senzill que els pitons passessin tan a prop, amb els peus tan quiets, amb la crossa plena de comandament. Així davant el que va obrir plaça, un bon mosso al qual va torejar amb molt més que fines maneres. Al natural va desgranar sèries que van tenir el mèrit del poder amb guant de seda; amb la cambra, més parada, a la qual calia robar-li també els croats d'un en un. I Galván ho va fer, deixant-ho arribar sempre molt a prop, amb molta veritat. L'espasa el va privar d'un marcador més gran.
També se li van ennuegar els acers a Álvaro Lorenzo que no es va sentir amb cap dels seus dos enemics, i això que el que va fer segon va merèixer millor tracte i millor final. No hi ha millora per a les coses amb el cinquè, que sense menjar-se ningú va fer que tot passés sense pena ni glòria.
