Vox no vol governar. Ja ha vist tallar les barbes dels seus veïns anteriors, de totes les forces polítiques que els últims anys han desafiat el bipartidisme i s'han anat desinflant des del moment que tocaven els cabells. Vox sap que governar desgasta, desafia i posa a prova la consistència dels programes, la ideologia i fins i tot els principis. El populisme no va recolzar la gestió perquè és el mateix fum verd de les Bengales que els militants de Vox van cremar mentre cantaven l?himne d?Espanya a la nit electoral. Per això, durant tota la campanya ha avivat a les rotllanes la seva intenció de donar suport als de Mañueco sense entrar al govern, d'exigir sense responsabilitat, que és l'única manera de pressionar sense rendir comptes.
Però el seu avenç aclaparador era inevitable que la primera jugada fos el desafiament a la gran. Segons cridava Santiago Abascal que se li estava fent cara de vicepresident a Juan García Gallardo el jove candidat empassava saliva, tensava els músculs i s'amagava sota la barba.
La història de Vox comença a Castella i Lleó, ironies de l'orgull patri, en aquesta terra on es va forjar l'Espanya que agiten i vitoregen. Tot això no importa, Vox comença aquí a guanyar-se el seu lloc o serà una altra il·lusió passatgera. A Espanya s'explica que des de les cantonades i la Moncloa només arribarà darrere de Castella i Lleó, Andalusia i les municipals i autonòmiques. Un any frenètic on els fets substituiran les promeses. I ningú no sap quant duren els anys en política.
Després del 13 de febrer és Vox qui se la juga. Amb el PSOE derrotat, Ciutadans descompost, Podem arraconat i el PP mastegant una victòria que s'ennuega en quedar de nou encadenat a les dependències. És el moment de Vox. D'arrossegar o defraudar. Demostrar si realment és un partit de govern o una mera rebequeria de la dreta de la dreta. El bigoti absent d'Aznar, Le Pen amb armilla, Orbán pujat a Babieca. Si és veritat que han estat demonitzats o si estem equivocats els que tenim por pel que vingui. “Del que tinc por és de la teva por”, deia Shakespeare, i Vox tem tot el que detesta.
