SEGUIRTatre de la Zarzuela, Madrid
Barberet de Lavapiés
Música: Francisco Asenjo Barbieri. Llibret: Luis Mariano de Larra. Adreça musical: José Miguel Pérez-Sierra. Adreça escènica i adaptació del text: Alfredo Sanzol. Escenografia i vestuari: Alejandro Andújar. Il·luminació: Pedro Yagüe. Coreografia: Antonio Ruz. Intèrprets: Borja Quiza, Cristina Faus, Cristina Toledo, Javier Tomé, Gerardo Bullón, Abel García. Cor i Orquestra Titular del Teatre de la Zarzuela. Teatre de la Zarzuela, Madrid, 15 de juny
Com els grans drames o les millors comèdies, 'El barberillo de Lavapiés' requereix el que és just per ser clar sobre un escenari. Alfredo Sanzol ho va aparèixer fa tres anys al Teatre de la Zarzuela, usant diferents grapats de grans panells negres que corrien perpendiculars a l'espectador i les desviacions dels quals generaven carrers.
En aquest escenari econòmic i d'acomodatici, el rerefons polític que sosté l'obra quedarà a mig camí entre allò inintel·ligible i el batibull. Continua sent així en la seva reposició, però segueix sense tenir importància, com demostra l'èxit que aconsegueix.
Dimecres, a la tornada a la Zarzuela, es va bisar el duet de Paloma i Lamparilla, amb Borja Quiza i Cristina Faus, després que l'un darrere l'altre s'aclamessin tots els números. Convé que el treball de Sanzol conté el talent del teatre intel·ligent, molt ben realitzat, i impecablement transcrit, i no és clar que la coreografia d'Antonio Ruz li confiï una dimensió espectacular, així com el vestuari d'Alejandro Andújar, tan imaginatiu i evocador, enganxa tot això amb la realitat madrilenya als anys de Carles III.
La representació té ritme i acceleració (Calixto Bieito va descobrir que aquesta magnitud estava implicada a l'obra quan va presentar el 1998 una posada en escena aleshores polèmica), amb una mica desassossegant si se segueix el mestre José Miguel Pérez-Sierra, d'altra banda a bon domador de l´Orquestra de la Comunitat de Madrid. El Cor Titular de la Sarsuela és qui més ho pateix, també algun dels intèrprets, tia que la fluidz general s'assegura en un doble repartiment que de ma gairebé íntegra reprodueix el que va estrenar la producció. Es va incorporar, juntament amb Carol García com a segona Coloma, Gerardo Bullón en el paper de Joan de Peralta, convertint-se en principal en un paper secundari.
Tot corre a favor de l'estupend llibret de Luis Mariano de Larra i del mestratge teatral i musical de Francisco Asenjo Barbieri, compendi de referències cultes i d'algun tòpic sobre la nostra idiosincràsia nacional. Aquelles s'aplaudeixen i aquests riuen sense pudor, venint a demostrar que no hi ha millor 'Barberillo' que el que es deixa córrer. Sanzol va saber escoltar-lo.
