Les famílies espanyoles destinen 672 euros mensuals a la criança de cadascun dels seus fills el 2022, cosa que representa un 14,5% més que el 2018 (any en què Save the Children va començar a calcular el cost de la criança), quan la quantitat dedicada a aquest fi era de 587 euros.
Aquesta és una de les principals conclusions del reportatge 'El cost de la criança el 2022', que Save the Children ha presentat al sud de Sevilla en el marc de la campanya de les eleccions autonòmiques a Andalusia d'aquest diumenge per exposar «la realitat dels que no voten”.
Cal destacar que l'increment de l'IPC en els darrers quatre anys ha estat de l'11,3%. Si comparem aquesta xifra amb les diferents despeses de criança, observem que algunes han augmentat en paral·lel amb la inflació: alimentació (13%), higiene (9%), roba i calçat (13%) o habitatge (15%); mentre que altres ho han fet per sobre: lleure i joguines (25%), mobles i estris (30%) o subministraments energètics (53%).
La factura de la criança, segons Save the Children, dissuadeix moltes persones de tenir fills, com ho testifica el fet que Espanya sigui, amb un índex de fecunditat de 1,19 fills per dona, un dels països amb aquest paràmetre més baix.
En aquest sentit, la investigació posa de manifest que «no és el mateix criar el teu fill o filla a Andalusia que a Catalunya», com ho evidencia que al primer territori el cost mitjà de criança és de 641 euros al mes i al la segona, de 819 euros, el 27,8% més car. La Comunitat de Madrid és la segona que més cara: criar un fill suposa una despesa de 814 euros al mes.
Alexander Elu, especialista en pobresa de l'organització, va assenyalar que les necessitats dels xavals «canvien a mesura que creixen», cosa que reflecteix en la despesa de les famílies, que augmenta al llarg dels anys, i varia des dels 556 euros per a la franja dʻedat entre 0 i 3 anys fins als 736 euros per a la franja dʻedat entre 13 i 17 anys.
Va detallar que per a les franges de 0 a 3 anys i de 4 a 6 anys la despesa superior és la conferida a guarderia, cangurs i escola infantil, que representa un terç i un cinquè del total, respectivament; mentres que dels 7 anys la partida més elevada és la d'alimentació.
Això és degut a deplorar que les ajudes a la criança, tant a Espanya com a Europa, es concentren en la primera infància, i que haurien d'esperar a l'increment de les necessitats segons els menors complir anys.
Triat comentar que el cost de la criança «no és igual per a totes les famílies», per a algunes de les quals «pot representar un veritable problema», com les 900.000 que viuen per sota del llindar de la pobresa i que destinen a aquest fi més del 100% dels ingressos que reben. “Per elles, la disjuntiva és 'o mengen ells; o mengem nosaltres'”, va testificar.
També va subratllar que les famílies amb ingressos mitjans dediquen el 47% dels seus ingressos a la criança dels seus fills, cosa que hauria d'obligar a audiència el suport a la criança com a “una necessitat de país, una prioritat pública”.
queixes
Per part seva, Catalina Perazzo, directora d'Incidència Social i Polítiques d'Infància de Save the Children, ha lamentat que Espanya dediqui un 1,3% del seu PIB a ajudes a les famílies i la infància, fet que suposa un 2,3% de la mitjana europea, i molt lluny de països com Alemanya (3,4%), Luxemburg (3,3%) i Dinamarca (3,3%).
Per això, va plantar la necessitat de posar en marxa un nou ajut a la criança de 100 euros mensuals amb caràcter universal per a les famílies amb menors d'edat a càrrec, mitjançant una deducció fiscal reemborsable de l'IRPF, cosa que permetria cobrir el 15% del cost mitjà de la criança i “ajudaria els qui menys tenen”, per a això caldria destinar 5,7 milions d'euros.
Al capdavall, una actualització del valor real dels complements de criança a les famílies que van percebre l'Ingrés Mínim Vital (IMV) i gravar els productes d'higiene menstrual i els bolquers al tipus superreduït de l'IVA al 4%, o bé eliminar aquest impost, cosa que suposaria una reducció de la càrrega imposada de 7,3 milions d'euros i 138,5 milions d'euros, respectivament.
