Els graus relacionats amb la Informàtica, Enginyeria i Salut són que tenen més ocupabilitat mentre que els relacionats amb les Arts i Humanitats són els que tanquen l'escalafó. Aquesta és la conclusió principal que es desprèn de l'estudi U-Ranking, elaborat per la Fundació BBVA i l'IVIE (Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques), que afirma que aquesta forma confirma la creença popular que atorga “més sortides” a les titulacions STEM (Ciència, Tecnologia, Enginyeria i Matemàtiques per les sigles en anglès).
El rànquing ordena 101 campus d'estudis universitaris espanyols, on s'agrupen més de 4.000 titulacions de graus actuals i estableix quatre variables per definir l'ocupabilitat: la taxa d'ocupació, el percentatge d'ocupats amb un sou superior a 1.500 euros; per cent d'ocupacions altament qualificades i la proporció de graduats que treballa a la seva àrea del seu estudi.
D'aquesta manera, el va concloure que “el títol cursada marca diferències en la inserció de fins a 25 punts percentuals estudi en la probabilitat de trobar ocupació, 82 punts en què el salari se superior a 1.500 euros, de 81 punts en què s'una ocupació ajustada al nivell d'estudis i de 92 punts en què el treball s'ha ajustat a l'àrea on s'ha format i qualificat”. Per obtenir aquests resultats, s'ha analitzat la situació el 2019 dels graduats cinc anys abans.
Sempre que els resultats absoluts dinserció per a titulacions específiques, la classificació ho encapçala Medicina, amb una taxa docupació del 95%, un 91,8% docupats que cobren 1.500 o més euros al mes, i pràcticament el 100% dels Egressats Treballant en ocupacions altament qualificades i relacionades amb els estudis.
Vuit enginyeries, juntament amb Informàtica, van ocupar els següents nou esglaons de la classificació. En concret, en ordre descendent, enginyeria aeronàutica, enginyeria de computadors, enginyeria en tecnologies industrials, informàtica, enginyeria de telecomunicació, desenvolupament de programari i aplicacions i enginyeria multimèdia, enginyeria de l'energia, enginyeria elèctrica i enginyeria en electrònica.
D'altra banda, a la part baixa de la taula, destaquen els resultats favorables d'inserció laboral per als que han cursat estudis universitaris d'arqueologia, amb un 77% de la quantitat d'ocupació i un 62% d'ocupacions altament qualificades. Tot i això, només un 10% d'aquests ocupats tenen salaris iguals o superiors als 1.500 euros, i un 54% d'egressats treballen en l'àrea d'estudi.
Els altres camps d'estudis amb nivells d'ocupabilitat baixos, en un sentit ascendent des del darrer lloc, són Història de l'Art, Conservació i Restauració, Belles Arts, Gestió i Administració Pública, Teràpia Ocupacional i Història.
Classificació per Universitats
L'informa també classifica les possibilitats d'inserció laboral en funció de la universitat on han cursat els estudis. La posició general en aquesta qüestió està molt condicionada pels graus que ofereix cada institució. Així, les politècniques, amb un pes important de titulacions situades als primers llocs del rànquing -com a enginyeries i informàtica- destaquen en els primers llocs.
També s?ubica a la part superior de la taula «moltes universitats privades i joves, que han estructurat la seva oferta de graus de manera recent i han optat per una composició de títols amb bons resultats d?inserció», segons afirmen els autors de l?estudi.
Així, el rànquing global d‟inserció global d‟inserció laboral l‟encapçala la Universitat Politècnica de Madrid (pública), seguida de la Universitat Catòlica Santa Teresa de Jesús d‟Àvila, de caràcter privat. Segueixen, en ordre descendent, les politècniques de Cartagena i de Catalunya (ambdues públiques), seguides de diverses privades: la Universitat Nebrija, la Pontifícia de Comillas, l'Alfons X el Savi, la Internacional de Catalunya i la de Mondragón. Tanca la classificació de les deu primeres, la Universitat Pública de Navarra.
Per contra, les universitats que procedeixen dels estudis generals històrics i que, per l'origen, només aborden tots els camps d'especialització i mantenen una oferta de camps de coneixement amb escassa ocupabilitat, els seus pitjors situades a la classificació. És el cas de la Universitat de Salamanca i les de Múrcia, Alacant, Granada, Huelva, Màlaga i Almeria, on hi ha la Universitat Complutense de Madrid i la Pablo Olavide de Sevilla.
Tot i això, la bona empleabilitat de les titulacions STEM no impedeix que els joves universitaris espanyols tinguin més problemes d'inserció laboral que els seus coetanis europeus. Així, la taxa d'ocupació dels graduats recents "se situa entre 7 i 8 punts percentuals per sota de la mitjana de la Unió Europea", segons l'estudi.
A països europeus (Països Baixos, Malta, Alemanya, Estònia, Lituània, Hongria, Eslovènia, Suècia, Finlàndia, Àustria i Letònia) hi ha molta ocupació entre joves titulats superen el 90%, mentre que a Espanya no arriba al 77%, només per davant d'Itàlia i Grècia.
Eina per buscar titulació
Per facilitar la selecció d'estudiants, les autoritats de l'informe han incorporat les conclusions a l'eina 'Elige Universidad' del web d'U-Ranking. Així, als paràmetres amb què ja comptava aquest cercador de carreres se sumen ara els indicadors de la inserció laboral dels diferents universitaris etstudios, així com les diferències existents en funció de la universitat que els ofereix.
Segons els promotors, “un dels principals objectius del projecte U-Ranking és facilitar la decisió dels estudiants que han de triar estudiants i recomanar-ne la formació en una universitat”. Una elecció que any rere any està condicionada per l'àmplia oferta de graus, amb més de 4.000 titulacions en creixement continu, unit a les limitacions de les notes de tall i els preus de matrícula.
