SEGUIR
Si Irene Montero fos sud-coreana aviat estaria a l'atur, sense urnes mitjançant. Fantasia conservadora o malson progressista, el país asiàtic la farà realitat després de confirmar "de manera definitiva" els seus plans d'eliminar el ministeri d'Igualtat de Gènere i Família. «Amb el pas del temps les coses han canviat i l'abolició del ministeri sens dubte arribarà», corrobora el titular, Kim Hyun-sook, durant una trobada amb periodistes celebrada dies enrere a Seül.
Compleix així una promesa de campanya per al nou president Yoon Sul-yeol, líder del Partit del Poder Popular (PPP), que a les eleccions del març passat va imposar al candidat del Partit Democràtic (PD), Lee Jae-myung. La seva proposta va despertar una enorme polèmica i va fer de les polítiques de gènere el punt focal dels comicis.
El suport popular es va inclinar del costat per 0,73 punts percentuals, amb prou feines 247.000 vots, el resultat més ajustat en la història de Corea del Sud.
A l'hora de llançar el seu controvertit envit, Yoon va comptar amb l'assessorament de Kim, política de carrera i abans investigadora especialitzada en economia. Fa un mes, aquesta va accedir al càrrec amb la comesa de ser la darrera a ostentar-ho. “Després del meu nomenament em vaig reunir amb representants polítics que treballen sobre el terreny per escoltar les seves opinions i dificultats. He descobert que les dues parts creuen que és el moment de buscar un nou camí”, explicava, abans d'aclarir: “Les funcions de la institució no seran descartades, sinó que experimentaran una transició”.
Creada el 1998 com a “Comissió Presidencial sobre Qüestions Femenines”, la ministra va adoptar la seva forma actual el 2001, fins que a finals de la dècada passada es va perdre i va recuperar en reiterades ocasions l'afegitó “familiar”. Des de llavors, mesures erràtiques com la implementació el 2006 d'un sistema de pagaments a aquells homes que no contractessin els serveis de prostitutes durant l'Any Nou o un projecte de censura de videojocs el 2011 han provocat successives iniciatives populars reclamant-ne la desaparició. Actualment, el pressupost anual arriba als 1.400 milions de wons –1.000 milions d'euros, gairebé el doble dels 525 milions destinats a Espanya a l'organisme equivalent–.
“Un nou paradigma”
El president Yoon ha expressat en reiterades ocasions la seva convicció que la discriminació de gènere «és una mica del passat». Per aquest motiu, va anunciar que a l'hora de formar el seu Govern no aplicaria cap quota i res més que el “mèrit” guiaria les seves decisions; plantament tan crític com el resultat: només quatre dels vint-i-cinc ministeris del país estan liderats per dones.
Yoon, no obstant, va semblar suavitzar la seva postura setmanes després de fer referència al procés de selecció. "Un dels meus assistents em va dir que la puntuació d'una candidata, inferior a la dels seus competidors, podria ser deguda a una discriminació sistèmica basada en el gènere i, per tant, el resultat no reflectiria encara que ella era menys competent", va apuntar durant un acte públic a la final de maig, en declaracions reconegudes per mitjans locals.
Uns dies abans, el ministeri en qüestió va publicar les dades de la seva enquesta anual. "El nivell dʻigualtat de gènere percebuda per la població ha millorat, però segueix havent-hi un greu desequilibri en matèria laboral, de cures familiars i de violència contra les dones", assenyalava el document oficial. El 65% de les sud-coreanes i el 41% dels sud-coreans creu que l'estructura social discrimina les dones; mentre que un 6 i un 17, respectivament, defensa que els homes surten més malparats.
“Engegarem un equip específic per dotar la institució d'un nou paradigma. Aquest mantindrà reunions amb experts per trobar una nova manera de dur a terme els seus objectius polítics”, prosseguia Kim durant la roda de premsa. “Encara que molts creuen que les raons per al conflicte [de gènere] deriven de bretxes econòmiques i generacionals, hem de treballar amb una anàlisi més profunda basada en evidències científiques”, va concloure l'encara ministra. Hi haurà qui albergi l'esperança que la decisió de Corea del Sud no es generalitzi, de manera que en matèria d'igualtat hi continuï havent diferències.
