A la «gran batalla judicial» que des del primer moment van emprendre Castella i Lleó, Galícia, Astúries i Cantàbria en contra decisió del Govern central d'incloure el llop al Llistat de Species Silvestres d'Especial Protecció (Lespre) que impedeix la caça del canido fins i tot al nord del riu Duero -la frontera natural que marcava la Unió Europea- s'intensifica la política. Continuen movent fitxa per alçar la veu i sumar suports a la seva reivindicació a l'àmbit comunitari. Ahir, amb múltiples trobades a Brussel·les per alertar que el canvi d'estatus del 'canis lupus' del setembre del 2021 "ha destruït la situació d'equilibri que hi havia fins aquell moment entre la convivència del llop amb la ramaderia extensa".
Així ho va traslladar ahir a diferents instàncies de l'Europeu el conseller de Medi Ambient, Habitatge i Ordenació del Territori de Castella i Lleó, Juan Carlos Suárez-Quiñones, in number of els seus col·legues de les altres tres del nord-oest espanyol i que sumen més del 95 cent dels llops de la Península. Fins al setembre del 2021 “havíem mantingut un equilibri” amb una “gestió responsable, assenyada, tècnica, administrativa de control d'exemplars” que “havia permès” que es mantingués un “estat de conservació del llop indubtable” i fins i tot amb “ascens” de població i expansió territorial, a més d'uns “damed raonables, no sense danys” a la ramaderia. "Per tant, amb uns interessos sense conflicte o amb un baix conflicte", va dir Quiñones, que va censurar que amb el canvi normatiu aprovat pel Govern "per raons ideològiques i sense justificació dels interessos generals" s'ha brindat un nou escenari.
"Fins al punt que s'està començant a abandonar la ramaderia extensiva, està produint un increment de danys que fa impossible la continuació d'explotacions i es posa en perill el medi rural" i també amb efectes negatius en la lluita contra incendis, va alertar el conseller , que va acusar el Govern d'haver “dinamitat” l'equilibri aconseguit penjant d'anys en haver “anat més enllà” en allò que permet la Directiva Europea Hàbitats. "El Govern d'Espanya està conduint en sentit contrari a l'autopista de la sensatesa i de la sensatesa europea", va criticar Quiñones, que va considerar que l'àmbit comunitari s'està transformant en "cerca de la flexibilització perquè escolta que hi ha un problema de convivència de els grans carnívors» com el llop o l'ós. Tot i això, ha recriminat, l'Executiu de Pedro Sánchez, "més estricte" i amb "dates errònies" sobre la població lobera que afirmen que l'evolució de l'espècie és "desfavorable", avança "en sentit contrari".
ronda de reunions
"Per nosaltres és molt agradable veure que a Europa veuen que hi ha un problema amb l'aplicació de la normativa europea", va valorar Quiñones alhora que va incidir que a Espanya "estem pitjor". In his round in busca del suport de l'Eurocambra perquè el llop pugui tornar a ser gestionat per les autonomies als seus territoris després d'haver-los estat «sutraïda» aquesta potestat, el conseller va arrencar la ronda amb l'Intergrup de Biodiversitat i Món Rural. El seu president, el portuguès Álvaro Amaro, “va mostrar tot el suport al nostre plantament”, va ressaltar el conseller.
Després, trobo amb els portaveus en matèria d'agricultura i medi rural dels grups Popular i Socialista europeus, Hembert Dorfmann i Clara Aguilera, respectivament. El PP, va ressaltar Quiñones, ja té llesta una resolució que es podria debatre la setmana que ve al ple a Estrasburg una iniciativa per buscar «una solució al problema de convivència del llop», ja que «la Comissió no ho reconeix», ja que atén allò que manen els Estats i el Govern d'Espanya ha remès unes dades “errònies”, va incidir Quiñones. Per la seva banda, a l'europarlamentària socialista "hem notat que la seva posició és de reconèixer que hi ha un problema" de coexistence dels grans carnívors amb l'entorn i que no resol la normativa actual. D'aquí ve, la importància de la recerca d'un consens, va subratllar i va valorar que països com Àustria, Croàcia, Letònia, Hongria, Finlàndia o Romania advoquen per canviar la normativa actual, amb la qual fins i tot les quatre comunitats loberes es conformarien a tornar a tenir .
