SEGUIR
La sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana de trucar ha declarat imputada a la vicepresidenta de la Generalitat, Mónica Oltra, ha generat un motiu moto polític i mediàtic davant dels presumptes delictes que la també consellera de Polítiques Inclusives i el seu equip haurien comès , segons la Fiscalia, per amagar o minorar les seves responsabilitats després de destapar-se el 2017 els abusos sexuals del seu marit llavors a una menor tutelada de 14 anys.
La causa té l'origen en la decisió de l'Audiència de València que va condemnar l'agressor -educador en un centre concertat- a cinc anys de presó i la ratificació al TSJ. Tots dos incidien en el desemparament de la menor per part dels que l'havien de protegir i l'existència d'una investigació “parajudicial” quan el cas ja estava a les mans dels tribunals.
Tant la defensa de la víctima -exercida pel líder d'Espanya 2000-, com l'associació Gobiernate, presidida per la cofundadora de Vox Cristina Seguí, va portar l'assumpte als tribunals, donant peu que el Jutjat d'Instrucció número 15 iniciï una investigació . La formació de Santiago Abascal també està personificada com a acusació popular.
From el que disposa l'Exposició Raonada que el jutge instructor va elevar a la Sala Civil i Penal amb una sèrie d'índexs, la Fiscalia Superior de la Comunitat Valenciana, representada per la fiscal Teresa Gisbert, va posar sobre la taula la possible comissió de tres il·lícits penals: prevaricació, abandó de menors i omissió del deure de perseguir delictes. Els magistrats de la Sala han fet seu aquest relat que tant la vicepresidenta com el restaurant d?imputats neguen.
De fet, Oltra ha mantingut una mateixa versió del que va passar des del principi davant les Corts Valencianes i davant els mitjans, tret del punt crucial d'aquesta història: primer va comprovar que ella havia ordenat obrir l'expedient reservat, per després matisar les seves paraules i Assegurar que buscava protegir els funcionaris que s'havien vist assenyalats. El 6 de juliol, el líder de Compromís haurà de donar explicacions a la seu judicial.
Prevaricació
La Fiscalia atribueix íntegrament a Mónica Oltra el presumpte delicte de prevaricació en sentir que va ser ella qui va ordenar albergar una investigació paral·lela a la judicial per “desvirtuar la credibilitat de la menor” quan es va assabentar a l'agost del que havia passat perquè un jutge ja n'havia decretat una ordre d'allunyament de l'agressor sobre la víctima i va rebre la notificació a casa.
“No altrament s'explica el comportament” dels funcionaris al seu càrrec, “ocultant i desacreditant”. “Suposem un pla preestablert. És evident que aquest ordre no va ser escrit, atesa la seva flagrant il·legalitat, sinó verbal. I un fort indici que aquesta ordre va ser emesa per l'aforada és que tots els que van intervenir en els fets van mantenir sempre […] la mateixa versió exculpatòria de la Conselleria d'Igualtat”, va subratllar el fiscal.
El TSJ recorda que encara que “no hi ha prova directa que vinculi aquests singulars tràmits amb l'aforada”, “sí que hi concorren uns indicis plurals” que es va buscar amagar els fets i restaurar la credibilitat al testimoni de la víctima. La jurisprudència del Suprem i el Constitucional indica, segons la interlocutòria, que “aquesta modalitat de prova és perfectament admissible per dévirtuar la presumpció d'innocència d'una persona”.
Sigui acceptat o no el recurs de Luis Ramírez Icardi al Suprem, apunta l'escrit de la Sala, “el transcendent és la pantalla disputa per evitar contribuir a la deguda investigació dels fets i protegir com era el seu deure a la menor , Avoid la victimització secundària que ha provocat el tractament que es va donar a la seva denúncia”, cosa que es podria intentar com a constitutiu de prevaricació o de malversació impròpia, “en la mesura que han pogut implicar un ús indegut de recursos públics amb multes particulars”.
Imatge de la vicepresidenta de la Generalitat, Mónica Oltra, durant un acte de Compromís aquest dissabte a València – EP
abandó de menors
El presumpte delicte d'abandó de menors s'imputaria tant a Oltra com als altres tretze imputats, entre càrrecs i funcionaris de la Conselleria d'Igualtat i treballadors del Centre Nen Jesus de València, ja que van incomplir «l'obligació legal de cuidar-la, protegir-la, i proporcionar assistència”. «El fet de no denunciar els abusos -quan la menor els va relatar el febrer del 2017- davant la Policia, Fiscalia de Menors, Administració de Justícia, va suposar un incompliment flagrant, arbitrari, sense cap justificació legal i molt greu dels deures d'un tutor amb el seu pupil”, “posant-se en greu perill la formació de la menor”. La nena es trobava en una "greu situació de risc", que "podria agreujar-se amb la reincorporació de l'educadora investigada", insisteix el Ministeri Públic.
«Aquests incompliments van ser dolorosos, voluntaris i sense base, justificació, mòbil o pretext, residint la causa de tal manera de procedir en una decisió d?ocultar els fets i sense suport raonable que els justifiqui». “I colofó final va ser, que quan per fi la Fiscalia va denunciar abusos -quatre mesos després, al juny, després de tenir coneixement dos policies dels fets per boca de la nena- i es va iniciar el corresponent procediment penal davant el Jutjat d'Instrucció núm. 15 de València, va ser aleshores quan va confeccionar l'expedient informatiu amb la finalitat de dévirtuar la versió de la menor”.
Oltra va explicar al seu moment que la Generalitat no tenia un protocol per comunicar casos d'aquest tipus i que l'única instrucció existent serà un correu electrònic en què explicava que, en cas que els psicològics no donessin credibilitat a la víctima, no es traslladés el cas a Fiscalia.
Omissió del deure de perseguir delictes
Aquest darrer delicte, relacionat amb l'anterior, també seria imputable a tots els investigats, segons la Fiscalia. “Tots els intervinents van deixar de complir sabent la seva obligació, com a encarregats de la custòdia i tutela de la menor, de posar coneixement de la Policia, Fiscalia de Menors, Administració de Justícia els abús manifestats per Maite Tanco Muela, ocultant-los i mantenint-los Durant més de quatre mesos fins que, per causes alienes a la Conselleria, la Policia (GRUME) i la Fiscalia van tenir coneixement de contes presumptes abusos”, assevera la fiscal Teresa Gisbert.
