Cameron Smith va fer història a St. Andrews en guanyar l'Open Britànic del 150è aniversari d'una manera espectacular. Com és el seu costum en els grans moments, va aprofitar la darrera jornada per fer una gran volta i acostar la brasa a la seva sardina d'una manera espectacular. A més, Jon Rahm va trencar el rècord de campionats, trencant el rècord del campionat de Hawaii (-34). “If em diuen que perdré un torneig amb una targeta de (-33) no m'ho crec”, va dir l'espanyol llavors. L'australià va donar mostres de ser un competidor excepcional i de créixer-se en els moments decisius.
El mateix va fer dos mesos després a The Players, ja ficat entre els deu betters del món. Una última volta amb deu birdies li correspon per aixecar els 3,6 milions de dòlars de premi i consolidar-lo com les revelacions del PGA Tour. Però el que ningú esperava que arribés al bressol del golf amb les seves cabelleres al lloc i s'imposés també a la seu més tradicional del golf. “Això és increïble, és un torneig és molt especial, especialment en el seu aniversari, i sincerament no esperava aconseguir-ho”, va declarar molt emocionat amb el trofeu entre els braços. I, una vegada més, va tenir al putter el seu millor aliat, amb sis birdies en els últims nou forats per a un total de vuit al dia. Davant això, Rory McIlroy, el líder sabatí, es va haver de rendir.
L''aussie' (28 anys) ha passat per tots els graons fins a arribar a la cúspide del golf. Va començar al Circuit d'Austràlia, després va passar per l'asiàtic i, gràcies a una invitació, va aconseguir ficar el cap al PGA Tour. Un quart lloc a l'Open USA del 2015 després d'estar classificat en el passat ja ha deixat entreveure que era un jugador especial. Des de llavors, sis títols al millor Circuit altres mundials més tants top 10 als grans l'han portat a la fama més absoluta.
Per això, evidentment, va haver de passar per sobre d'un Rory que creia que estava veient des de la sortida del 18. Quan el seu rival va embocar per a (-20) va résolar i va donar per perdudes les seves opcions. “Cam ha estat el better, no hi ha res a objectar”, va dir el nord-irlandès amb elegància. I és que, malgrat que ja es va emportar quatre 'majors' al seu palmarès i d'arribar a St. Andrews com un dels favorits, poc va poder fer davant l'exhibició del seu oponent. Va seguir el full de ruta fins a la meitat del recorregut i les coses li funcionaven bé. Started the day empatat amb Viktor Hovland i amb quatre cops de renda sobre els tercers classificats, Smith i el seu tocai Cameron Young. En aquell moment intermedi, es va desmarcar dels cops del noruec (-18) i va començar a paladejar el seu segon 'British', però mai no va poder pensar que el perill li arribaria per darrere.
Rory McIlroy, sorprès
L'oceànic va saltar llavors a la palestra. En el partit de davant, amb els seus cabells llargs sortint sota la seva gorra, va començar a encadenar birdies fins al punt de superar el de Holywood amb el cinquè al forat 14 (-19). From aquí, ja al capdavant, va deixar clar que quan està en ratxa no té rival.
Tot i això, després d'aquesta explosió d'èxit va baixar el pistó al forat 16, cosa que va donar un respir a Rory per intentar tornar a igualar les coses de cara als moments finals del torneig. Per això el nen prodigi necessita acabar amb dos birdies i que el seu rival no seguís rebaixant la xifra. I va ser llavors quan va tornar a sorgir la màgia amb el seu pal més curt. Al 17 el va deixar massa lluny de la bandera i es va preguntar si es podia produir una vista al marcador. Però res més lluny de la realitat. “La vaig mirar atentament i no vaig dubtar mai que l'embocaria”, comenta amb seguretat. Aquest parell salvat de manera miraculosa va ser el que fet i fet li va donar el torneig, ja que li va permetre afrontar el forat de tancament amb un de renda i la moral pels núvols; és més, amb un nou putt espectacular des de fora va deixar el resultat en l'anhelat (-20) que tots van donar com a xifra guanyadora.
Les penes per a l'europeu no s'hi van quedar, ja que no només no va poder obrar el miracle de l''eagle' al 18 sinó que es va haver de conformar amb la tercera plaça. L'altre Cameron, Young, sí que ho va fer per assolir el (-19) i apartar-lo del subcampionat. D'aquesta formava un australià va tornar a coronar com a campió de l'Open Britànic molt dècada després que Greg Norman ho fes a Royal St. George's el 1993 i sense haver partit com a líder en l'última jornada, cosa que no va aconseguir a St. Andrews from 1939.
“Aquest triomf significa moltíssim per a mi, no ho puc explicar amb paraules”, va prosseguir amb un nus a la gola mentre abraçava la Gerra de Clarete amb un desig al cap. “Espero poder celebrar-ho aquesta nit omplint-la fins a dalt de cervesa”, va dir fent broma. És el cinquè australià a guanyar-la després de Peter Thomson, Kel Nagle, Norman i Ian Baker-Finch i el quart guanyador de 'major' el 2022 menor de 30 anys.
