“Estem fartes, dolgudes, enfonsades i trepitjades: hem arribat al nostre límit”. Així va arrencar la presidenta de l'Associació de Víctimes del Terrorisme (AVT), Maite Araluce, l'acte que va convocar ahir aquest col·lectiu per posar xifres, números i dates concretes a la iniciativa on ja treballa el Govern per complir una de les velles utilitzades dels presos d'ETA: que es poden descomptar a Espanya les penes que molts d'ells ja han complert a França per diferents delictes. Cosa que, fins ara, els impedeix una llei aprovada durant el Govern de Rajoy el 2014 i avalada per tots els tribunals espanyols i europeus.
Fonts del mateix Govern van reconèixer ABC la setmana passada que la iniciativa
per modificar aquesta llei “ja està en marxa” ia més “a les clares”, cosa que permetria que fins a 54 presos d'ETA poguessin estalviar-se més de 400 anys de presó, segons els càlculs detallats de la mateixa AVT.
Fins a 48 són a presons espanyoles i més de la meitat per delictes de sang. Si prosperés aquesta mesura, com ja va contemplar el Govern, cadascun s'estalviaria una mitjana de 7.8 anys de presó. És a dir, entre tots es descomptarien gairebé 375 anys de condemna. Fins i tot, una desena hauran de ser excarcerats de forma immediata o penjant aquest mateix any gràcies a aquest hipotètic descompte de penes a què ara no poden accedir.
A més d'aquests 48 a Espanya, hi ha una altra dotzena de mitjans que actualment estan a presons franceses, però amb penes pendents al nostre país, de manera que almenys 54 etarres podrien estalviar-se més de 400 anys de condemna si el Govern de PSOE i Unides Podem (UP) canvia la llei per permetre'ls que es descomptin les seves penes a França.
Aquesta iniciativa concediria més avantatges als presos d'ETA, ja que, en reduir-se de manera tan considerable tots els terminis, també els facilitaria assolir molt abans altres beneficis penitenciaris, com ara el tercer grau i la llibertat condicional.
Descomptes per dècades
Algun podria arribar ha horroritzat més dècades de cop respecte a la pena que va imposar la Justícia espanyola. Is the case of Félix Alberto López de Lacalle, la condemna del qual no venç fins al 2036, però quedaria immediatament en llibertat en descomptar-se els 23 anys que va estar pres a França si prospera aquesta reforma legal.
A mitjan segle, el nombre més gran de possibles beneficiaris també seran diversos i quedaran enrere més d'una dècada de condemna. De fet, el que menys s'estalviaria és Javier Zabalo, que escurçaria la condemna en gairebé quatre anys.
En aquest nom també destaquen números que han estat els màxims responsables d'ETA i dels seus pitjors crims, com Kantauri, Txapote, Gaddafi, Anboto o Karaka, per citar només alguns dels que més estralls han causat. I, entre les víctimes, els populars Gregorio Ordóñez o Miguel Ángel Blanco, o els socialistes Fernando Múgica i Fernando Buesa, l'expresident del Tribunal Constitucional, Francisco Tomás i Valiente.
També policies, guàrdies civils, ertzaines, periodistes o ciutadans fins aleshores anònims que van ser assassinats, ferits o segrestats per tota Espanya. En una casa caserna de Saragossa, als barris de Madrid, Santander, Còrdova o Bilbao. A aeroports com Màlaga i hotels a Alacant o Tarragona… La llista és tan llarga com punyent.
Per tot això, l'AVT va dir ahir “prou” i va anunciar que “en els propers dies” convocarà una manifestació contra les “maniobres per modificar el marc legislatiu en benefici dels terroristes”. També concedirà que sol·licitarà reunions amb tots els grups parlamentaris -llevat de Bildu- per traslladar-los el dossier que va presentar ahir i combatre així aquesta reforma legal amb xifres i casos concrets com els esmentats.
«No estem morts»
El president de l'AVT va mostrar ferm en aclarir que "si hem de tornar als carrers, no hi haurà dubte que ho farem" i va afegir que les víctimes d'ETA "podem estar tocades i enfonsades, però no estem morts". I ho faran, com explicarà la mateixa Araluce, per mostrar el seu rebuig a un Govern “que no para d'enganyar-nos, menysprear-nos i utilitzar-nos com a moneda de canvi”.
També va denunciar que l'Executiu presidit per Pedro Sánchez “està permetent que els terroristes, a més d'haver assassinat els nostres familiars, ara s'estiguin rient de nosaltres”. I tampoc no es va oblidar del màxim responsable de la política penitenciària com a ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, a qui va acusar d'haver perdut “la decència i la dignitat”.
Respecte a la certesa que PSOE i UP estan treballant ja en aquesta “maniobra” per reduir les penes dels etarres -com a fonts de La Moncloa van confirmar aquest diari-, l'AVT assegura que “no tenim cap dubte que aquesta defensa a sobre de la taula del Govern”.
