El jutge federal Federico Villena va autoritzar la sortida de l'Argentina dels últims cinc tripulants de l'avió veneçolà-iranià retinguts sota investigació judicial per possibles vincles amb el terrorisme internacional, segons va confirmar aquest divendres.
“Vaig haver de prendre una decisió, perquè la Cambra Federal de La Plata (província de Buenos Aires) em va donar un termini determinat per resoldre la situació i no tenia prou proves per processar-los. Vaig haver de dictar la falta de mèrit”, va dir Villena a EFE.
El magistrat va considerar que no hi havia prou prova per processar els tripulants de l'avió d'Emtrasur pel delicte de finançament d'activitats terroristes.
Van ser beneficiats amb aquesta mesura el pilot Gholamreza Ghasemi, el capità de vol Abdolbaset Mohammadi, l'enginyer de reforç Saeid Valizadeh i els executius de l'empresa veneçolana Víctor Manuel Pérez i Mario Arraga Urdaneta.
Aquests cinc tripulants va ser l'últim d'una llista de 19 persones, -5 iranians i 14 veneçolanes- que el 6 de juny van ingressar a l'Argentina a l'aeronau Boeing 747-300 de matrícula YV3531.
La primera dotzena d'alliberats va arribar a Veneçuela el 16 de setembre i dos més el dia 30 passat enmig de peticions perquè la resta pogués sortir de l'Argentina.
L'avió va perdre davant l'empresa iraniana Mahan Air i actualment està en mans d'Emtrasur, subsidiària del Consorci Veneçolà d'Indústries Aeronàutiques i Serveis Aeris (Conviasa), ambdues sancionades pel Departament del Tresor dels Estats Units.
“Tenim elements que ens permeten sospitar que hi ha finançament, però no prou per dictar un processament. Per això la 'falta de mèrit', que és una decisió intermèdia”, va afegir el jutge.
L'aeronau va arribar a Argentina, procedent de Mèxic, després d'intentar volar a l'Uruguai per repostar càrrega, però va haver de tornar perquè el país veí no va habilitar l'aterratge.
“Els rebem durant el temps raonable que està establert en un Estat de dret. La investigació va ser un èxit des de la nostra prospectiva i des de la perspectiva de la comunitat internacional, tot i que la investigació no està tancada i segueix endavant”, va remarcar el magistrat.
Aquest cas va generar un fort enrenou a Argentina, país que va patir atemptats terroristes a la dècada de 1990 -contra l'Associació Mutual Israelita Argentina (AMIA) i contra l'Ambaixada d'Israel a Buenos Aires- i la Justícia local assenyala el grup Hezbolá i membres del llavors Govern iranià com a responsable
